La sèrie de televisió Lost va començar ja fa cinc anys però continua imparable. Milions de fans de la sèrie troben a internet el lloc ideal per descarregar-se capítols o fer conjetures de la seva enigmàtica trama. El fenomen no només es queda en les pantalles, sinó que va molt més enllà. Un bon exemple en són el bar Bharma, obert al Poblenou fa 3 anys o l’exposició que aquests dies ha recorregut Espanya.

La superproducció nord-americana de la ABC, Lost, va començar sent una altra de les moltes sèries ambicioses de televisió que estaven de moda al 2004. No obstant, des dels seus inicis, va aconseguir captar adeptes no només d’Estats Units, també de tot el món. La trama, creada per J. J. Abrams, narra les aventures d’un grup de supervivents del vol 815 d’Oceanic Airlines que s’estavella en una misteriosa illa del Pacífic, on res no és el que sembla.

Actualment, Lost ha passat de ser una sèrie ambiciosa a ser una sèrie de culte i un fenomen de masses. En tot aquest fenomen, internet ha estat el factor clau que ha ajudat a consolidar la comunitat de fans que s’ha creat al voltant de la sèrie. Els losties -els fans més incondicionals- han creat pàgines web oficials i no oficials on reprodueixen capítols, introdueixen notícies, fan especulacions de la trama, pengen fotografies i vídeos del rodatge dels actors i fins i tot publiquen spoilers –avenços no oficials de la trama-.

A Espanya el fenomen no s’ha quedat curt i els seus seguidors estan tan enganxats a la sèrie com els losties americans. Així ho demostra l’èxit de l’exposició d’objectes originals de la sèrie que ha estat per Espanya daurant el passat mes de febrer a centres comercials de Fnac a Madrid, València i Barcelona. Les ulleres de lectura de Sawyer, l’anell de plata de Charlie amb el logo del seu grup Drive Shaft, el bitllet de loteria de Harley, el punyal de Locke o l’avió de joguina de Kate són aparentment objectes corrents, però darrera les vitrines dels expositors i sota el títol de “Lost: la exposición” adquireixen un nou significat gairebé màgic. Aquesta exposició forma part de la setmana temàtica de Lost durant la qual es van realitzar tot un seguit d’activitats relacionades amb la sèrie –trivials, concursos, projecció de capítols, etc- en què els guanyadors entraven en el sorteig d’un viatge a Oahu, l’illa de Hawaii on es roda la sèrie.

A pesar de la distància que separa Espanya d’aquesta illa, els losties barcelonins no necessiten recórrer tants quilometres per endinsar-se en el món de Lost. Bharma compleix aquest objectiu. Es tracta d’un bar-restaurant del Poblenou que ha reproduït alguns dels símbols més característics de la sèrie, intentant ambientar el local amb la seva imatge. Bharma, situat al carrer Pere IV número 93, s’ha convertit segons el seu promotor, Rafael Garcia, en un dels bars més populars de Barcelona, visitat per barcelonins i fans d’arreu del món.

Des del mateix moment en què creuen la porta d’entrada del local els seguidors de Lost entren en la sèrie. La cua del l’avió 815 d’Oceanic Airlines és l’encarregada de rebre els visitants. Un cop dins, els clients es troben envoltats de pedres gravades que reprodueixen la presència d’un dels personatges més enigmàtics de la sèrie, Jacob, i de parts d’altres objectes rellevants com ara l’entrada al búnquer o l’entrada a una de les estacions Dharma que hi ha repartides per tota l’illa.

Aquests són només dos exemples de les sortides que el fenomen Lost ha trobat a Espanya. Com aquestes hi ha iniciatives similars arreu del món per tal de satisfer l’interès dels seus milers de fans. Però com pot una sèrie de televisió aixecar tantes passions entre públics de totes les edats i cultures?

L’episodi pilot de la sèrie es va emetre el 22 de setembre de 2004 amb una audiència de 18.653.000 espectadors i comptava amb un pressupost de més de 11 milions de dòlars, convertint-se en el més car de la historia de la televisió. Sis anys més tard, el primer capítol de la última temporada de la sèrie s’ha emès per primer cop als Estats Units el darrer 2 de febrer i ha congregat davant de les pantalles de televisió a més de 12 milions d’espectadors, tot un prodigi en l’era de la web 2.0.

No obstant, internet ha estat sens dubte la peça clau de l’èxit de la sèrie més enllà de la petita pantalla, ja que ha permès augmentar la difusió de la sèrie obrint noves vies de participació online. Si els primers capítols de l’última temporada baten rècords d’audiència, a internet la sèrie tampoc es queda enrere: al maig de 2009 a la cadena nord-americana ABC la mitjana d’audiència de la cinquena temporada va ser de 11 milions d’espectadors per episodi. En canvi, a la seva web, ABC.com, l’audiència mitjana d’aquesta mateixa temporada es triplica arribant a més de 36,4 milions d’espectadors. A més, segons dades del Nielsen Video Census la web de la cadena nord-americana és la més visitada entre els internautes.

El fenomen s’ha fet més evident a Espenya des que el passat 9 de febrer va batre rècords d’audiència en l’emissió del primer capítol de la sisena temporada a la cadena Cuatro, amb 1,5 milions d’espectadors. La temporada més vista a Espanya és la primera amb una mitjana de 1.180.000 espectadors per capítol. Cuatro ha volgut aprofitar l’empenta de la sèrie a internet oferint l’última temporada també via on line, just després de la seva estrena per televisió. D’aquesta manera els seguidors poden visionar els capítols de forma gratuïta i legal a la pàgina web de la cadena.

A més, segons el rànquing anual de google sobre webs, blogs i termes més buscats a la xarxa, Lost repeteix per segon any consecutiu a Espanya com a la sèrie més buscada a internet. Per altra banda, Lost és una de les sèries més piratejades de la xarxa, fins al punt que en la cinquena temporada es van arribar a registrar més de 1,7 milions de descàrregues il·legals en els primers dies.

De moment aquest fenomen sense precedents sembla no tenir data de caducitat, i és que la sèrie ha aconseguit unir gràcies a internet tota una comunitat d’incondicionals que han fet que les barreres geogràfiques i generacionals desapareguin davant d’un guió fascinant i les possibilitats que ofereix el mitjà virtual.