Gandalla, mantellina, mitenes…L’Iris Llop, 18 anys, treu de l’armari cadascuna de les peces bàsiques del vestit de pubilla. Els col•loca amb cura sobre el llit. Avui, com molts caps de setmana dels darrers mesos, toca sortida. En aquest cas participarà, com a representant de Piera, en l’elecció del Maresme. No hi va sola. Altres pubilles i hereus de la Catalunya central s’han afegit a l’acte. Després de diverses trucades i mails durant tota la setmana s’han posat d’acord en com arribar-hi: aniran en dos cotxes. Els dos conductors tornaran l’endemà després de dormir a casa d’uns amics. La Iris tornarà cap a casa amb tren.

A Catalunya l’escena no és atípica. Malgrat que el pubillatge no es gaire conegut, hi ha uns 300 pobles que elegeixen cada any pubilla i, en algunes ocasions, hereu. Els candidats no passen hores en perruqueries ni en sales de bellesa. El que importa és conèixer els valors i els costums catalans i tenir do de paraula. Les bases del concurs denoten que el que es busca és una cervell, no un cos perfecte.

Costums juvenils

Les dades de participació mostren que el costum català té garanties de continuïtat. Els municipis que més segueixen la tradició es concentren en el Maresme i la Catalunya central però la tradició s’està estenent en els darrers anys. Des del Foment de les Tradicions Catalanes –organització que s’encarrega de la gestió –treballen fermament per adaptar-se als nous temps.

Valentí Carrera, president del Foment de Tradicions Catalanes, creu que perpetuar els costums no és fàcil actualment perquè “No és gaire bona època per dedicar-se als treballs socials. La joventut es troba immersa en una vida cada vegada més solitària. Molts no veuen més enllà del MP3 i la televisió”. Els valors del pubillatge intenten acabar amb el sentiment d’aïllament que viu la societat.

L’objectiu del pubillatge actual es basa en la representació dels joves al seu municipi sense que hagin d’acudir a la vessant política. També, intenta conservar les tradicions i cultura del poble a més de preservar el sentiment de país i la catalanitat. Aquests valors contrasten amb els exposats als anys 50 quan va triar-se la primera pubilla a Barcelona. La noia es deia Ruth Horro i els motius de la seva tria van ser “por reconocimiento a los valores morales i la dedicación al hogar i a la familia” segons el text de l’època.

Singularitat catalana

L’origen del pubillatge remet al Dret Civil català. Aquest sustenta la tradició de deixar tota l’herència d’una família al fill major, que rep el nom d’hereu, per evitar el partiment dels béns. Les noies només es convertien en pubilles quan no hi havia cap fill a qui deixar el patrimoni. A hores d’ara, hi ha famílies catalanes que encara continuen amb el costum encara que ja no és majoritari. La simbologia ha derivat en un aspecte molt més festiu.

La Marta Pinzolas, 21 anys, és la Pubilla de Catalunya malgrat que fa molt poc que va decidir presentar-se com a pubilla del seu poble. Com a noia de títol nacional, s’encarrega de presenciar les proclamacions de pubillatge d’arreu del territori. “Tant la pubilla com l’hereu de Catalunya agraeixen a les autoritats, en cadascun dels actes, la invitació i parlen sobre el territori, la llengua i les tradicions.

“Tot està impregnat d’un caire reivindicatiu” afegeix la Marta Pinzolas. L’acció d’elaborar un discurs en públic està reservat pels títols nacionals exclusivament. El saber fer i el do de paraula són habilitats que han de dominar. El Foment defineix les pubilles i hereus com ambaixadors d’un poble i, com a tals, han de saber comunicar però també ser tolerants i receptius amb allò nou que coneixen.

Els ets i uts de cada candidats es mesuren en les proves de selecció. El sistema de tria mostra diferències segons la zona. Fa dues setmanes, l’Iris Llop va presentar-se a l’examen per obtenir el títol de pubilla de la Catalunya Central. Els candidats fan una prova escrita sobre qüestions del seu poble, de cultura general i sobre actualitat. Després passen una prova oral feta per membres de l’Ajuntament, d’entitats del municipi i la pubilla d’enguany per saber com quin candidat serà el millor representant. La modalitat de l’examen és la més comú encara que pubilles i hereus poden triar-se a partir de les propostes d’entitats del poble, de l’ajuntament, associacions de pubillatge o per votació popular.

Qüestions d’igualtat

El Sergi Mata, 27 anys, va ser hereu de Piera fa dos anys. Malgrat que ara ja no té títol, molts caps de setmana es desplaça als municipis on es fan eleccions de pubilles i hereus. Com ell, un miler de joves han obtingut el títol d’hereu des del 2000. En els inicis va haver algunes desavinences en la junta directiva del Foment de les Tradicions Catalanes. Valentí Carrera explica que la decisió d’incloure una figura masculina “no va comportar cap dimissió dins de l’organització però sí renúncies”. La reclamació va iniciar-se en el dinar de celebració de la pubilla de Catalunya. Van aparèixer pancartes reivindicant l’acció. Moltes noies es van revoltar pacíficament encara que ara no existeixen rivalitats entre pubilles i hereus.

La banda institucional també reconeix la tradició, tant de pubilles com de hereus. Els principals representants del món del pubillatge fan, cada any, una visita institucional al palau de la Generalitat on els rep el president del Parlament. Malgrat el sentiment de conformitat del Foment, hi ha sectors dins del moviment que demanen una major implicació.

L’Iris Llop reivindica que un acte anual no és suficient. La pubilla de Piera aposta per lluitar perquè no desaparegui la tradició, però des de tots els bàndols i A més, “no només reconèixer les pubilles i els hereus, també les dames i fadrins”. Cada representant compta amb dos nois o noies que s’encarreguen de substituir la pubilla o l’hereu quan el moment ho requereix i contribueixen a què realitzin millor la seva tasca. Normalment, tots tres viatgen plegats en les sortides que fan.

Grups d’amics multilocals

El Sergi Mata ha decidit anar amb l’Iris Llop i els seus companys al Maresme. De camí, ajuda a un dels nois que va al cotxe a posar-se bé la faixa. És la part del vestit més important ja que porta brodat el nom del municipi d’on prové l’hereu. Les noies llueixen la banda que té la mateixa funció. En tots dos complements es col•loquen pins de cadascun dels pobles que la pubilla o l’hereu ha visitat. El Sergi Mata compara el pubillatge com un viatge continu, “per nosaltres és com si fos una maleta però en comptes de col•locar adhesius dels llocs que visitem, hi posem això”.

A l’arribada al municipi, el grup es troba amb amics d’altres poblacions. Amb alguns fa poc temps que no es veien però amb altres feia bastant de temps. Tal com diu Joan Manuel Cabezas, doctor en antropologia social: “el pubillatge genera socialització, amalgama un seguit de persones i configura una comunitat”. Compartir viatges, actes i sortides, en definitiva, un modus vivendi, fa que s’estableixin vincles molt forts amb altres persones que fan el mateix que ells.

La Marta Pinzolas creu que la gent que no està en aquest món no entenen aquest costum, “és una llàstima que la pràctica no sigui gaire coneguda perquè és una bona oportunitat per conèixer el nostre territori”. Des del Foment de les Tradicions Catalanes es presenta com un dels seus principals objectius, fer entendre què és Catalunya als joves.

Per acostar la tradició al gran públic, participen en grans actes culturals com en la primera Festa Major de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i formen part de la Confederació Catalana d’Entitats de Cultura Tradicional. Aportar experiències diverses és la manera d’avançar.

Tradició vers modernitat

Des del Foment de les Tradicions Catalanes s’intenta promoure les eleccions de pubilles i hereus per tal de què s’hi adhereixen com més pobles millor. L’experiència dels nois i noies que formen part del pubillatge també és un punt fort perquè més joves s’interessin per formar-ne part. L’esforç per continuar la tasca sembla que recau en gran part sobre les pubilles i hereus actuals.

La tradició del pubillatge no distingeix entre rics i pobres. El vestit representa la dona i l’home català, tant del sector treballador com els de bona família. Això és el que els fa especials. A més, Joan Manuel Cabezas creu que, com altres tradicions, segueix la dinàmica d’altres moviments socials, “uniformitzar el reguitzell de manifestacions socials que existien, sempre canviants i plurals, en el si de les col•lectivitats humanes”.

Les tradicions pròpies d’una comunitat humana es mantenen, si els membres que la formen, hi posen de la seva part. Totes les persones que han format part del món del pubillatge recomanen l’experiència i creuen que la tradició catalanista aviat serà molt més popular.