"Proposo que quan juguem contra el Barça o el Madrid, ho fem amb el filial, l’Espanyol B". Amb aquestes paraules, Daniel Sánchez Llibre, president del RCD Espanyol de Barcelona, protestava el mes passat sobre el repartiment dels ingressos televisius en el sí de la Lliga Espanyola de Futbol. I ho feia l’11 d’abril, dies abans que es disputés el RCD Espanyol – FC Barcelona, el primer derbi al nou estadi de Cornellà- El Prat. El club blanc i blau va rebre, en concepte de drets audiovisuals, 400.000 €, mentre que els culers van cobrar uns cinc milions d’euros. Si bé la proposta de Sánchez Llibre és impossible de realitzar ja que el reglament no ho permet, és evident que la diferència dels guanys econòmics entre uns i altres equips és exagerada.

Dies després, el 20 abril del 2010, la Lliga de Futbol Professional (LFP) va fer públic un manifest en què feia palès l’enorme desequilibri en la competició espanyola, i expressava que la causa era “fruit del sistema d'explotació dels drets audiovisuals vigents que, més enllà del lògic potencial històric i real dels equips, augmenta extraordinàriament, injustament i artificialment les diferències entre equips”. La LFP denunciava que el sistema de gestió de drets audiovisuals és radicalment diferents al d’altres lligues europees. S’exigeix doncs, un canvi del sistema audiovisual perquè sinó “la competició no serà possible”.

El comunicat va ser subscrit per un total de 26 clubs de futbol espanyols, entre els que hi ha el RCD Espanyol, RCD Mallorca S.A.D., Girona F.C. S.A.D, Gimnàstic de Tarragona S.A.D, entre d’altres, després d’un procés d’estira i arronsa de dos anys, quan la LFP ha culminat la protesta amb el manifest. Els clubs més modestos, com el C.D. Numancia , creuen que l’essencial seria un mode centralitzat a l’hora d’explotar els drets audiovisuals a través de la LFP. El seu conseller delegat, Víctor Manuel Martín Ortega, afirma que la gestió centralitzada permetria establir criteris de solidaritat amb els equips que perden la categoria, i poder evitar, així, els greus perjudicis econòmics que pateixen amb els descens.

Mediapro i Audiovisual Sport

El procés d’adquisició dels drets audiovisuals a la Lliga espanyola decideix tant el desenvolupament de la Lliga, com l’enriquiment dels clubs i també l’adquisició de jugadors sense oblidar, per tant, la generació d’espectacle i de captació de socis. No és d’estranyar, doncs, que a nivell mediàtic, se l’hagi anomenat “la guerra del futbol”. La contractació es fa de forma individual, l’acord és entre club (amb totes les estrelles i publicitat que l’acompanya) i l’empresa audiovisual, que en 38 dels 42 casos de Primera i Segona divisió és Mediapro, propietat de Jaume Roures. Segons Xavier Andreu, director de Comunicació del RCD Espanyol, es tracta d’ “un altre mercat dels ja molts existents. Per tant, es regeix per la llei de l’oferta i la demanda, i qui més dóna es qui s’emporta més”. Així doncs, ara fa 4 temporades, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, anunciava que, atorgant el drets audiovisuals a Mediapro amb la condició d’emetre partits en català, el club ingressaria entre 125 i 135 milions d’euros anuals en les temporades 2006-2007 i 2007-2008, i entre 150 i 170 milions durant les cinc temporades següents, resultats de la Champions i esportius de banda. Convé no oblidar que el Barça es va erigir, no només campió d’Europa, sinó també del món el 2008-2009, i que en l’actual temporada ha arribat fins a les semifinals europees. Aleshores, el Barça es convertia en l’equip més ben pagat, superant el Milan i la Juventus, que cobraven 120 milions cadascun.

Si el Barça cobrava més de 1000 milions per les set temporades de cessió, el Reial Madrid va firmar un acord amb la mateixa empresa durant la presidència de Ramón Calderón en què va embutxacar-se 1100 milions d’euros, convertint-se, segons els blancs en “el contracte de cessió de drets audiovisuals més important que un club esportiu hagi subscrit en el món fins al moment”.

Lluny d’aquestes xifres astronòmiques s’hi troben la resta d’equips, que competeixen en la mateixa lliga BBVA. Competir, però, no seria la paraula més escaient, ja que en la mateixa temporada 2006-2007 en què el Barça podia cobrar fins a 135 milions d’euros només pels drets audiovisuals (al final, va ser el màxim beneficiari de la taula amb més de 300 milions), el Deportivo de la Coruña comptava amb 92 milions d’euros com a pressupost per tota la temporada, i amb només 10 milions el Recreativo de Huelva.

I és que a la Lliga espanyola, l’empresa MEDIAPRO té els drets de 38 dels 42 equips de Primera i Segona Divisió A. D’aquesta manera, negocia amb cadascun d’ells, per separat, com funcionarà la dinàmica dels partits al llarg de la temporada. Segons Xavier Andreu, “aquesta és l’única manera de negociar amb l’empresa, i per això hi ha les diferències tan grans entre els clubs”.

La situació a la Premier

A la Premier League, la situació és molt diferent; els equips anglesos negocien de manera conjunta, en bloc amb les empreses audiovisuals. D’aquesta manera, cada equip pot negociar unes garanties determinades per a sí mateixos. La manera de repartir els ingressos també hi influeix, en les desigualtats. A Anglaterra, el 52% dels ingressos es reparteix entre els 22 equips de manera igual. D’aquest percentatge, el 22% s’obté en funció de l’èxit esportiu obtingut per cada club i la mateixa xifra es destina en funció de les audiències obtingudes per cada equip i segons el nombre de partits emesos. Així, l’equip que més cobra, el Manchester United, ingressa uns 50 milions d’euros. Però el més modest, el Hull City, obté uns 35 milions. Aplicar el cas anglès a Espanya seria “impensable”, segons Xavier Andreu, perquè tenen un concert econòmic diferent. A més, destaca, les negociacions entre ambdues parts és del tipus empresa-empresa, cercant només interessos comercials i econòmics.

Aleshores, com es pot garantir la competició? Si els millors equips cada vegada reben més diners en concepte de les emissions televisives, seran sempre els millors. Sempre podran invertir en bones plantilles i el seu joc garantirà uns resultats guanyadors, positius. Mentrestant, els altres equips tenen dificultats per a elaborar les seves plantilles, fet que comporta alts i baixos en el seu joc, i, en conseqüència, en la consecució d’èxits esportius. Però un millor repartiment del drets audiovisuals podria ajudar a igualar els pressupostos dels clubs de futbol espanyol i així, garantir certa competitivitat.