D’estar “en contra de la venda de patrimoni” a “és el millor pel club”. Joan Laporta només és un d’entre tants que han mostrat posicions contradictòries o donat informació difusa sobre la requalificació del Miniestadi. Han estat 12 anys de disputes entre Barça, Ajuntament i veïns durant els quals s’han canviat posicions i no s’ha parlat clar. L’elecció de Sandro Rosell i l’Espai Barça que proposa, però, obren un altre cop la porta a la unió i el consens.

L’Ajuntament ha donat llum verda amb els vots de PSC i CiU al projecte presentat pel Barça de Joan Laporta. Les informacions, però, canvien segons d’on vinguin i han variat fins i tot les posicions. Tot això pot traduir-se en malestar i desinterès entre els principals afectats, socis i veïns. Per això, el recent escollit president del Barça, Sandro Rosell, buscarà “com deixar de fragmentar tot el què envolta al barcelonisme amb l’Espai Barça” i haurà de cumplir el “no a la requalificació del Miniestadi i al projecte Foster”. No ho tindrà fàcil.

El Futbol Club Barcelona té en propietat els terrenys delimitats pels carrers Danubi, Pintor Tapiró, Cardenal Reig i Travessera de Les Corts. Fins avui els ha utilitzat perquè hi juguin les categories inferiors i el futbol base. Com que aquesta funció la farà la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i a més ha de remodelar l’estadi a nivell de seguretat i accessibilitat per adaptar-se a la normativa UEFA i construir un nou Palau Blaugrana per poder jugar l’Eurolliga, haurà de fer una inversió costosa. Els costos, està previst pagar-los, en el pla actual, amb la venda d’aquests terrenys. Les contradiccions i disputes, però, s’han anat succeint. Contra això haurà de lluitar Sandro Rosell. Cal anar per parts.

Contra el primer que haurà de lluitar és contra ell mateix. No és d’estranyar que Adela Agelet, portaveu de la Coordinadora d’Entitats i Associacions de veïns de Les Corts, es mostri preocupada pel “possible incompliment de paraula de Sandro Rosell”. El primer que ho ha fet és Joan Laporta. Ell deia que es preocupava pel barri i, per això, el 3 de novembre de 1999 es manifestà al costat dels veïns de Les Corts adherits a la plataforma ciutadana opositora al projecte Barça 2000. Per ells, el pla comporta “la desaparició de la xarxa de restauració i comerç del barri”, l’ocupació de les zones lliures per “parets de formigó de fins a 30 metres d’alçada”, un augment de la mobilitat que “saturarà el barri” i “la reducció d’equipaments esportius”. Uns perjudicis socials “únicament compensats amb una extensa zona verda”.

Tot fa pensar, doncs, que els set anys que ha estat presidint el Barça ha actuat en contra dels perjudicis socials pels quals va protestar. Ara bé, en comptes de 14 hectàrees per a l’ús comercial, el nou pla en dedicarà 20 (una hectàrea és l’equivalent a un camp de futbol). D’un projecte sense pisos, a un amb més de 1.600. De mantenir el Miniestadi com a equipament i zona d’oxigenació, a demolir-lo. D’un augment de 1.600 vehicles al dia a un de 4.000. I per últim, d’una zona verda final de 100 hectàrees, a una de poc més de 30.

La tasca de Sandro Rosell consisteix en mantenir el què ha dit i posar fi a un seguit de declaracions contradictòries i números que amaguen “trampes” i que no ajuden a l’hora d’unir. Algunes, les defineix Albert Pérez, conseller d’Iniciativa. I és que Barça i Ajuntament s’han situat al límit de la legalitat. S’ha acordat la compra per 30 milions d’euros de terrenys a Montcada i Reixach i a prop de la plaça Alfons Comín on età prevists construir les zones verdes i d’equipaments esportius que es suprimirien de Les Corts. Així es compliria el mínim que estableix la llei d’Urbanisme, però és impensable que un veí de Les Corts faci servir els nous equipaments que estarien a quilòmetres de distància de casa seva, quan abans ho tenia al sortir del portal.

Un altre punt conflictiu és que dels 1.650 pisos que s’han de fer, el 50% seran de protecció oficial, tal com marca la llei. No obstant, només representen el 40% del sòl que s'edificarà. Evidentment, hi ha diferents maneres de calcular aquest percentatge. Albert Pérez ho explica: “Hi haurà la meitat de pisos, tal com vol l’Ajuntament, però és clar, seran més petits, d’aquí aquesta diferència”.

La classe política, per tant, serà un dels actors amb els què haurà de tractar Sandro Rosell quan vulgui fer el seu projecte. Els partits es posicionen clarament quan voten (PSC i CiUho van fer a favor, ERC va abstenir-se i PP i ICV van votar en contra), però deixen dubtes quan expliquen coses tan distants entre uns i altres. Convergència i Unió, per exemple, insta als veïns a fer aportacions a un pla urbanístic que, segons diu el regidor Joan Puigdollers, “no està definit”. Segons el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Garcia-Bragado (PSC), però, l’Ajuntament ja no ha d’intervenir més en el projecte i només la via legal el podria tirar enrere. Uns el donen per tancat i els altres creuen que encara s'hi pot intervenir.

Un punt a part és l’economia. Els números són font de discrepància, accentuats en aquest moment de crisi econòmica i sobretot de pèrdua de valor dels immobles. Els càlculs que fa el Consistori donen 67 milions de guanys amb les vendes i 64 de pèrdues entre construccions i compres de terreny com els de Montcada, que fan un benefici de tres milions, i no els 190 que s’havien calculat fa tres anys i que permetien pagar el projecte Foster. I aquí hi ha un altre punt conflictiu. Per Jordi Solà, president de la Penya Barcelonista Cinc Copes, “cal que algú aixequi la catifa d’una vegada”. Sandro Rosell pretén finançar el seu projecte amb el retall de despeses “alegres” resultants de l’activitat del club i “150 milions dels què es generaran durant els sis anys de mandat”. Si ho explica a tots i detalladament, serà més a prop d’aconseguir un front comú.

Caldrà també una avinença amb els arquitectes, experts en la matèria, ja que tampoc hi ha una posició unitària. L'arquitecte Sebastià Jornet denuncia que amb l’aplicació de la nova llei d'urbanisme de Catalunya, la cessió de sòl per a equipaments comunitaris que hauria de fer el Barça és de 26.000 m², en lloc dels 11.200 m² que recull l'acord. El seu homòleg Lluís Brau acusa l'Ajuntament d'haver “cedit a la pressió d'un grup privat”, mentre que l'urbanista Agàpit Borràs, que assessora la Coordinadora d'Associacions de Veïns de les Corts, reclama que s'aturi una operació “feta a pedaços i decantada a favor dels interessos del Barça”. L'urbanista Ramon Roger, assessor de Laporta, no hi veu cap problema i “confiem entre tots poder-ho tirar endavant”.

Per superar totes aquestes desavinences i unir tots els actors, o el màxim nombre possible, Sandro Rosell i el seu equip han projectat l’Espai Barça. La idea és crear un lloc per les famílies o amics, “sense barreres arquitectòniques que separin el Barça del barri i que es permeti la lliure circulació pels voltants de l’estadi”. Només veu com a problema “el llarg període que duraran les obres”. Com ja s’ha comentat, és necessària la reforma del Camp Nou per la seguretat i accessibilitat i la construcció d’un nou Palau per poder jugar competició europea de bàsquet i lliga de futbol sala. L’estadi no compleix amb les normes de la UEFA i el Palau amb la capacitat exigida per l’Eurolliga i la Lliga Nacional de Futbol Sala. A més, però, s’hi construirà un auditori per 2.000 persones, una zona de reunió pels penyistes, un hotel, i es reformarà el Museu.

Tot això a la zona del Camp Nou, mentre que la zona que ha creat tants anys de disputes i discussions no la vol tocar. Serà Jordi Moix, nou responsable de patrimoni, qui estudiï la situació i tingui en compte la voluntat i exigències de socis, veïns, Ajuntament i la resta de propietaris de la zona. S’haurà de treure un nou profit als terrenys, “però sense la venda de patrimoni i amb el consens de tothom”. I és que, al final, qui patirà les conseqüències o gaudirà dels beneficis de la requalificació serà el soci del Barça i el veí de Les Corts. Ni uns ni altres les tenen totes.

Adela Agelet, de la Coordinadora, diu que “l’esperança és l’últim que es perd, i no li podem retirar la confiança al nou president per un tema històric”. Ara bé, el què sí faran és “exigir que tiri enrere l’actual projecte, ja que no crea la unió que ella demana”. Jordi Solà, de la Penya Cinc Copes, espera que la zona “es converteixi en un lloc de trobada pel soci però que no sigui una molèstia per ningú”. Assegura, no obstant, que Sandro Rosell no ha sortit president per aquest projecte, ja que “amb els precedents que hi ha, dubto que s’hagi dipositat la confiança en algú pel projecte del Mini”.

Ja ho va dir Sandro Rosell en campanya i va fer-hi especial incidència en la primera roda de premsa com a guanyador de les eleccions: “Si poguéssim contagiar-nos una miqueta de l’esperit de Nelson Mandela i unir a tot el barcelonisme i el què envolta, hauríem aconseguit el nostre objectiu”. També serveix per la requalificació del Miniestadi i remodelació de la zona del Camp Nou. Caldrà veure, només, si és capaç de convèncer a tots els actors, amb fortes desavinences entre sí, que aquest projecte és el bo, el què no perjudicarà ningú. Si és així, el 2016 la zona de l’estadi quedarà com a la foto i si no, el proper president farà un altre intent.