A la recerca de les petjades de dinosaures
Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia i de la Universtat de Manchester recorren la península Ibérica per escanejar i documentar petjades de dinosaures.
La península Ibèrica ha estat i és una mina d'or per als estudiosos de les petjades de de dinosaures, pràctica científica coneguda amb el nom d'icnologia. Amb l'objectiu d'investigar en major profunditat aquestes fonts d'informació per a l'estudi del passat, l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i la Universitat de Manchester reprenen durant aquest mes de maig els treballs de documentació d’icnites fòssils (petjades) de dinosaures a la península. Durant dues setmanes, l’equip format per paleontòlegs d’ambdues institucions treballarà en set jaciments repartits per Asturies, La Rioja, Sòria, Castella i Lleó i Terol, escanejant les petjades mitjançant tècniques làser. Aquest recorregut inclourà jaciments com ara Los Cayos, Era del Peladillo, Tereñes, La Griega, El Frontal, Cerradicas o Costalomo. Amb aquests treballs es complementaran els realitzats el mes de Desembre passat a Portugal, on el mateix equip va escanejar tres jaciments més. La digitalització d'aquests deu jaciments completarà l'Iberian Dino Track Tour.
La novetat d'aquests treballs rau en la tecnologia utilitzada pel investigadors. Coneguda com tecnologia LiDAR (Light Detection and Ranging), s'utilitza sovint en el camp de la geologia, la meteorologia i curiosament, és la mateixa que utilitzen les pistoles làser que la polici fa servir per mesurar la velocitat dels vehicles. Aquesta tecnologia té el mateix funcionament que els ràdars convencionals tot i que en lloc de les ones electromagnètiques, llença feixos de làser i, mesurant el temps que triguen en ser reflectits, calcula la distància a la que es troba un objecte i en pot dissenyar una imatge en 3D amb una precisió mil·limètrica. Aquesta es combina amb imatges a color de la petjada escanejada i se'n obté una representació virtual. Aquestes, a part de ser un métode de conservació importantíssim, ofereixen als investigadors uns models amb una qualitat i una precisió exce·lents. En aquest sentit, tot i ser una aplicació nova en el camp de la icnologia, els resultats obtinguts en l'escaneig dels jaciments de la Fumanya, al Berguedà (Barcelona), han estat molt alentadors. En aquest cas concret, es van digitalitzar més de 3.000 petjades repartides en més de 30.000 metres quadrats aconseguint estudiar-ne aspectes que fins ara eren desconeguts o dificilment assolibles amb les metodologies tradicionals.
Aquest estudi, que en principi acabarà de recollir dades el dia 23 de maig a Astúries, suposarà un important impuls a la candidatura que set comunitats autònomes presenten perqué els seus jaciments de petjades fòssils de dinosaures siguin declarats Patrimoni Mundial i Natural de la Humanitat per la UNESCO. El procès de la tramitació de la candidatura, que es va iniciar el 1998, arribarà aviat al seu tram final, ja que la UNESCO farà públic el seu veredicte al 2010.
L'equip de l'ICP està dirigit per Àngel Galobart i per Bernat Vila, cap del grup de mesozoic i investigador del mateix grup del centre, respectivament. L'Institut Català de Paleontologia és un centre de recerca patrocinat per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i actualment és una referència en la recerca, la conservació i la difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. Aquest projecte de digitalització d'icnites és un exemple de com el centre introdueix i incorpora les noves tecnologies per a la recerca en temes de dinosaures, per a la conservació de restes del passat i per a la difusió de la ciència.



