Les xifres aportades per la Secretaria d’immigració de la Generalitat indiquen que al 2008 s’ha consolidat una tendència creixent a la formació d’entitats entre els immigrants a Catalunya. La xarxa és la principal novetat: en fan ús per socialitzar-se a la seva nova terra, però sobretot els ajuda a mantenir el contacte amb el seu país d’origen. Només cal veure la quantitat de locutoris que han aparegut en els darrers 5 anys als barris que han rebut la immigració per adonar-se del poder d’Internet.

Les comunitats virtuals proliferen, però no són un substitut de les associacions tradicionals. Les associacions socio-culturals, religioses o fins i tot els equips de futbol o els bars i restaurants especialitzats en gastronomies pròpies de les cultures dels nouvinguts segueixen en una posició destacada com els espais que fomenten el contacte entre els propis immigrants i la integració a Catalunya, en aquest cas.

L’origen de les associacions, però, no ve sempre de la iniciativa dels propis immigrants: a Catalunya hi ha un percentatge destacable de fundacions autòctones que ajuden, entre d’altres, als nous ciutadans de Catalunya. Algunes es creen directament des de les institucions. Altres, són idea dels mal anomenats immigrants de segona generació –ciutadans catalans amb pares que van emigrar a Catalunya-, però el ventall s’amplia a molts àmbits: comunitats religioses, centres de promoció social, entitats lúdiques o esportives són algunes d’aquestes. Aquestes entitats són les noves ‘corals’ que, com passa amb tota la societat, ja no són principalment autòctones ni d’immigrants: són cosmopolites.

Més immigrants + Internet = increment lògic

"Hi ha més associacions perquè hi ha més immigració". És la equació lògica que extrau el primer diputat d'origen magrebí al Parlament català, Mohammed Chaib. L'augment exponencial que ha hagut en la darrera dècada pel que fa a la immigració a Catalunya --a tot el país, de fet- és la causa bàsica de la creació d'entitats socials a tot el territori. El responsable de comunicació i joventut de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya, Carlos Piegari, ressalta les raons personals dels immigrants, que quan arriben, necessiten "pertànyer a algun espai representatiu" i que poden tenir la sensació "de que el que hi ha és perfectible".

L'altre gran motiu de l'increment és el sorgiment de les comunitats virtuals. A la xarxa, les possibilitats que s'obren per als immigrants es multipliquen. La primera i més utilitzada no està relacionada amb la creació d'entitats, però reflecteix un dels majors problemes dels nouvinguts: programes de missatgeria instantània o de videoconferències gratuïts com Messenger o Skype permeten alleujar la càrrega que suposa la impossibilitat d'alguns immigrants de tenir prop la seva família. La segona són els sistemes de blogs i els portals que simulen xarxes socials com Facebook, Twitter o Fotolog: en aquestes tendències es va començar a descobrir el poder de crear comunitats i grups --que en un primer terme, són informals o extraoficials- a tot el món, i la immigració no n'és una excepció. La importància de les idees de visibilitat i interactivitat que proveeix Internet ha permès desencadenar un allau de sorgiment d'entitats, però sobretot, d'un trasllat a la xarxa --a nivell propagandístic i comunicatiu- de les ja existents.

El poder divulgatiu d’Internet

El factor d'Internet ha estat essencial per divulgar l'existència de grups que representen d'alguna manera els immigrants: es veu clarament amb els mitjans de comunicació --a Catalunya hi ha diaris dedicats a la comunitat xinesa, la magrebí o la llatina, tant en la llengua pròpia com en català i castellà-, que han trobat a l'espai virtual un mitjà per sortir de l'àmbit local o de barri que havien adquirit des de la seva fundació. Tribuna Latina, una publicació barcelonina que tracta les noticies des de la perspectiva de la comunitat llatina i iberoamericana a Catalunya, és un dels casos més representatius.

A inicis d'any, va sorgir la noticia que es convocava una vaga general d'immigrants a nivell europeu per al març. La proposta no arribava d'un grup de coneguts sindicats, sinó d'un grup de Facebook, que proposava una aturada que demostrés la importància del col•lectiu a la societat europea i que hi reivindiqués la seva pertinença a aquesta. Al grup virtual s'hi van unir uns pocs milers de persones, però la vaga, convocada per a finals de març, no es va produir ni va tenir l'impacte que pretenia el convocant. Tot i això, la noticia de la convocatòria va aparèixer a diversos mitjans i l'entitat que proposava l'aturada es va veure beneficiada per aquest ressò: era el diari Tribuna Latina, que s'ha servit d'Internet no només per potenciar la seva faceta de premsa digital, sinó també per fer una immersió a les xarxes socials i tractar de crear moviments socials.

El responsable de comunicació i joventut de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes, Carlos Piegari, destaca el gran creixement d'aquest tipus d'eines socials. Encara que no les comptabilitzen, afirmen conèixer exemples, com les "campanyes informatives vinculades amb Facebook". La majoria d'entitats convencionals, com la mateixa Fedelatina --nom amb el que és més coneguda la Federació-, aprofiten l'ús d'Internet, per operar, comunicar-se i donar-se a conèixer. Tot i això, Piegari creu que no substituirà "el contacte tangible que l'immigrant necessita".

Els nous models d'entitats

L'Associació Sociocultural Ibn Batuta és una de les entitats relacionades amb la immigració més consolidades de Catalunya. La va formar a Barcelona l'avui membre del Parlament català -i de diverses comissions d'aquest, com la de Benestar i Immigració-, Mohammed Chaib Akhdim, juntament amb altres coneguts que també eren fills d'immigrants marroquins. Va ser l'any 1994: era la primera entitat catalana que feia una proposta dedicada en un principi als joves catalans procedents de famílies immigrants. Sense perdre les seves bases identitàries --la preocupació pel fenomen migratori i el seu caràcter laic, apolític i sense afany de lucre-, la associació s'ha estès amb el temps i ja està al servei de nouvinguts de totes les edats a diverses ciutats espanyoles.

Chaib destaca la voluntat d’integració i convivència que té l’entitat. “No és tracta de tenir a la gent tancada a dins l’associació”, diu el diplomàtic, “sinó de que aquesta sigui la porta d’entrada a la societat”. L’organització d’exposicions o reunions socials com el Saló del Marroc és un exemple de la filosofia de l’entitat, que posa en contacte la cultura dels nouvinguts amb la societat catalana.

Federacions com la de les Entitats Llatinoamericanes de Catalunya és un altre dels tipus d’entitats que proliferen al nostre país. Fedelatina, com és més coneguda, aglutina prop d’un centenar d’associacions vinculades al col•lectiu llatinoamericà. La filosofia és similar a la d’Ibn Batuta: coordina activitats, trobades i mostres entre entitats culturals relacionades amb la seva comunitat, però també amb entitats autòctones. El seu responsable de comunicació i joventut, l’argentí Carlos Piegari, explica que les associacions que més s’afilien a la federació són les socio-culturals, encara que també destaquen “els serveis vinculats amb les primeres necessitats dels immigrants, com assessories jurídiques, laborals i terapèutiques”.

Un tercer tipus d’entitats són els Centres de Promoció Social (CPS). A El Prat de Llobregat, el CPS Francesc Palau, que gestionen un grup de treballadors socials juntament amb una comunitat de monges carmelites missioneres, reflecteix el model d’entitats d’origen autòcton que ajuden a la inserció de la comunitat immigrant. Al centre, de naturalesa privada, no només hi acudeixen els nouvinguts, sinó tothom que ho necessiti, sobretot gent gran.

Una de les treballadores socials del centre, Olivia Ortega, ens explica que les dones “que són la major part de les persones que acudeixen”. Les activitats que es desenvolupen van des de la introducció a la informàtica, la formació d’adults o la inserció laboral, fins a celebracions i festes, passant per tallers de conversació i costura. El que destaca, però, és la “part més humana” de la funció del centre: es basa en fer passar un bon temps a qui hi acudeix, que es sentin bé, que estableixin lligams amb nous coneguts i amb les cultures pròpia i autòctona. “És la millor manera d’integrar-se, i d’ajudar per la nostra part. Després tot ve sol”, afirma la treballadora social. En l’aspecte de la religió, Ortega afirma que, a pesar de ser una entitat en la que col•laboren religioses catòliques, “no és el tema principal. Fem tallers per què coneguin totes les cultures però cadascú és lliure de tenir les creences que vulgui”. En aquest sentit, assenyala que activitats com les mostres gastronòmiques de diverses cultures a càrrec de les mateixes immigrants “són tan importants” com poden ser les classes de coneixements religiosos.

Sobre riscos d’aïllament i la Llei d’estrangeria

La immigració ha estat, durant el darrer lustre, un dels temes que més preocupen a la societat espanyola. L'increment de la immigració suposa un canvi en part de les estructures socials, que els sectors més conservadors veuen amb certa por. Les diferències en la forma de vida, cultures i religions donen pas a prejudicis que no acostumen a estar ben fonamentats.

Una de les preguntes que sorgeixen d'aquesta por és si les entitats per a immigrants no aïllen als seus membres i dificulten així la seva integració a la societat. Carlos Piegari afirma que no tenen perquè afectar, i advoca per la idea de la pertinença i la interacció: "pertànyer a alguna cosa atorga la senyal d'identitat que necessites per conviure. Interactuar és la millor forma de pertànyer", diu el membre de Fedelatina. El parlamentari Mohammed Chaib coincideix en la funció integradora de les associacions i entitats, encara que reconeix que hi ha excepcions que suposen una barrera per la integració. "No ho fan amb mala fe, però algunes ensenyen només la cultura d'origen. No és dolent, és molt important conèixer el teu origen, però és un error tancar-s'hi. Ni la cultura ni la religió han de servir per aïllar-te", afirma Chaib. El diputat defensa que l'adaptació ha de ser bidireccional, que "els immigrants no arriben a un lloc buit, hi ha gent que ja hi estava, i de la mateixa manera, s'ha de comprendre que els que arriben tampoc estan buits de cultura". Defensor de la llibertat de culte, creu que encara hi ha "molts prejudicis" per ambdues parts en l'aspecte de la religió --per exemple, no hi ha cap temple oficial a mode de mesquita en tot el territori català-, encara que "poc a poc", es va progressant cap a un reconeixement mutu.

La revisió de la Llei d’Estrangeria és un altre dels temes d’actualitat que ha presentat polèmiques. Una d’elles era la intenció inicial de sancionar les organitzacions que ajudin a immigrants il•legals. Finalment, el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va anunciar matisos per la nova norma, que no sancionarà a qui col•labori amb ciutadans sense papers si ho fa a través d’una ONG. La idea de la sanció no és ben rebuda pràcticament per cap sector implicat amb la immigració. La treballadora social del CPS Francesc Palau, Olivia Ortega, es mostra preocupada pel que significa aquesta mesura: “cada dia arriba gent, que només necessita ajuda. Mai preguntem si tenen o no papers, però de vegades ens ho diuen ells. No els podem negar l’ajuda, aquí estem per a tothom”, diu. El fundador d’Ibn Batuta, Mohammed Chaib, opina que seria “contraproduent” sancionar, i coincideix amb la obligació de donar suport a tot aquell que ho necessiti “independentment de la seva condició, religió, o d’on ve”.

Les noves corals

Fedelatina, Ibn Batuta o el Centre de Promoció social Francesc Palau són tres exemples del que signifiquen avui les entitats que col•laboren amb els nouvinguts. De la mateixa manera que els emigrants andalusos, murcians o extremenys tocaven a la porta de les corals de cada barri fa mig segle, els immigrants veuen en aquests models d’entitats socials una ajuda per guiar-se en un país i en una cultura nova.

Els tres exemples utilitzats tenen representació a l’espai web, on comuniquen les seves activitats i es donen a conèixer més. Internet, amb aquest ús de divulgació o amb la creació de xarxes socials com els fòrums, els serveis de missatgeria instantània o el famós Facebook, també ajuda a la creació de lligams entre els nouvinguts i els facilita l’apropament a la societat a la que arriben.

Les religions, les diferències a les tradicions i els plans de futur de cada família es veuen relativitzades en les associacions i als espais socials –ja siguin convencionals o virtuals-, que faciliten, com afirma el diplomàtic Mohammed Chaib, “simplement, que facin una vida normal” a Catalunya. Un pas més cap a la societat cosmopolita que s’ha de consolidar al territori català.