Des de la carretera que porta fins a Sant Pere de Riudebitlles, s’intueix el clima tranquil i evocador de l’indret penedesenc. El petit nucli de 2.100 habitants sembla protegit per la verdor de les vinyes del voltant del municipi. El paisatge, però, està amenaçat. El nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) pretén que Sant Pere esdevingui el centre neuràlgic de la plana del Bitlles i preveu doblar el nombre d’habitatges, però dels serveis no en parla.

Des que es va aprovar el pla al març, els riudebitllencs tenen dos mesos per presentar al•legacions. Detractors del projecte, encapçalats per la plataforma ‘Fem poble’, han recollit més de 200 signatures contra el pla. Els sectors que es troben a favor del POUM defensen un creixement ordenat. A més, acusen a ‘Fem poble’ de ser una titella d’ERC. L’agrupació, que forma part de l’oposició al consistori, creu que la participació ciutadana perquè els nouvinguts al poble no seguiran els costums del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), si les previsions de creixement es compleixen, hi haurà una manca dels serveis educatius, sanitaris-assistencials i de mercats i proveïments. L’empresa encarregada del POUM, Cariacedo Sotoca Arquitectura (CSA), afirma que es compleix la llei i “es garanteixen el 10% del sòl destinat a serveis que ha de tenir cada sector de creixement”. Per contra, Jordi Vigueres, membre de ‘Fem Poble”, defineix el projecte com a “més rendible per a l’ajuntament si es fan pisos i no cases, però menys sostenible pel conjunt del municipi”.

Sant Pere es regeix per les Normatives Subsidiàries. Les lleis municipals, semblants a un POUM, van ser aprovades a principis dels anys 90. Des de llavors, s’han produït 10 modificacions, 9 de les quals les van fer governs d’ERC. L’última, feta pel PSC va ser acceptada per la Diputació de Barcelona a condició que es creés un POUM. Tothom estava d’acord en treballar en un pla, però cada part discrepava en la nova definició del municipi.

L’alcalde i regidor d’Urbanisme del PSC, Joan Martí, creu que el procediment ha estat democràtic, “en les eleccions la gent ja sabia quin platejament desenvolupariem si ens votaven”. La plataforma explica que la participació ciudadana s’ha limitat a un acte en què es va fer un avanç esquemàtic del pla i d’un segon acte, després d’un any de silenci, on es va presentar l’aprovació inicial del POUM. A més, Vigueras acusa ERC “d’aprovar el document de participació ciutadana i ara queixar-se de la inoperancia del sistema”.

La primera causa de conflicte que planteja l’augment demogràfic és l’aigua. Sant Pere és un dels pocs municipis del Penedès que és autosuficient. La població s’abasteix a partir de dos dipòsits que recullen aigua del Pou de la Teula. El projecte recull diversos pous municipals –no s’especifica la xifra– per a futures demandes. L’equip de govern creu que es continuarà amb el mateix sistema malgrat que la realitat és una altra.

El regidor d’ERC, Jesús Salius, denuncia que les reserves són inexistents ja que “la manca de pluges de l’estiu passat va contaminar els pous amb sulfats”. Pel fet de quedar-se sense alternatives, Sant Pere s’ha afegit enguany a la Xarxa d’aigües Llobregat-Ter. Les conseqüències del problema no es veuran fins que la demografia no augmenti.

Sant Pere és el poble de la plana del Bitlles que té el major percentatge de població envellida. El desenvolupament d’habitatges plurifamiliars és, segons l’ajuntament, perquè “els joves no poden accedir a cases, però sí a pisos”. L’equip de govern fa bandera dels habitatges de protecció oficial que es construiran al poble, però els detractors opinen que això no farà canviar la tendència. Creuen que els joves continuaran marxant a altres poblacions per l’escassa oferta d’oci i de transport al municipi.

La pèssima oferta de transport públic fa que que la majoria de riudebitllencs opti per agafar el cotxe. Sant Pere té una línia d’autobús amb 4 viatges diaris per desplaçar-se a la capital de comarca i a Barcelona. Durant el cap de setmana en són tres i l’estació de tren més propera es troba a Sant Sadurní d’Anoia –a 10 minuts en cotxe. El govern local no se’n fa responsable perquè “això són aspectes que tracta la Diputació” encara que el transport intramunicipal està en un nivell similar.

Existeix una línia d’autobusos interurbans malgrat que hi ha sectors del poble on no arriba. Joan Martí diu que el POUM ho resoldrà: en urbanitzar les zones que encara no ho estan, s’evitarà la incomunicació entre els barris més apartats del municipi. L’empresa encarregada del POUM, CSA, també preveu potenciar la bicicleta en els espais de nova contrucció ja que “en el nucli antic és impossible per l’estretor dels carrers” i evitar la circulació de cotxes.

El projecte contempla la creació de dos aparcaments a banda i banda del casc antic de Sant Pere. La intenció és fer d’ús exclusiu peatonal l’indret. Per tal d’eliminar circulació del centre, està previst la creació d’una via de circumval•lació encara que aquesta només engloba part del municipi. ‘Fem Poble” veu que es trasllada el trànsit a un altre lloc. Figueres exposa que el carrer Montserrat, que es troba al centre de Sant Pere, “es veurà desbordat pel trànsit de vehicles. Això dificultarà creuar el vial, especialment per a tots els nens del poble que han de passar per aquell punt per accedir a l’escola”.

El curs passat va posar-se en funcionament la nova escola de primària del municipi. El nou edifici que havia d’acabar amb la falta de places per l’alumnat, ja no pot acollir a infants que vulguin ingressar en el centre. El consistori insisteix que l’escola pot ser ampliada, però no s’especifica quin serà el volum de creixement. El que sí que es preveu en el POUM és la creació d’un institut de secundària pels joves de Sant Pere i del conjunt de la plana del Bitlles.

També està previst construir una llar d’infants per doblar el nombre de places fins a arribar a les 81. Tot i així, si les previsions de creixement es compleixen, seran insuficients quan es posi en funcionament. Els nens hauran d’estar en barracons fins que finalitzin les obres.

La manca de serveis també afecta, a dia d’avui, la sanitat. El servei mèdic de Sant Pere compta amb un metge de capçalera. Aquest any, la Generalitat ha concedit el finançament necessari per tal de tenir-ne un més. Els riudebitllencs es queixen de no poder comptar amb especialistes que els visitin, almenys, un cop a la setmana. Segons ‘Fem Poble’, el govern pot voler arribar als 5.000 habitants perquè “a partir d’aquesta xifra, els ajuntaments reben ajudes institucionals”. Amb més diners es podrien ampliar els serveis als ciutadans.

El cert és que arribar al volum de població que es projecta, no garanteix aconseguir més diners pel poble. A més, el creixement pot estancar-se abans d’arribar a la frontera establerta del mig miler d’habitants. Això suposaria repartir els mateixos recursos a més quantitat de gent. De mica en mica, però es van aconseguint millores.

Al municipi també se li ha asignat un pressupost per la creació d’un centre de dia. Les persones d’edat més avançada, un percentatge elevat a Sant Pere, tindran a l’abast un servei més especialitzat. La implantació de noves empreses al polígon industrial també faria augmentar la renda de l’ajuntament.

El POUM també preveu ampliar el sòl industrial. Per això, es vol crear tres noves zones que serveixin alhora per cohesionar els terrenys que ja acullen fàbriques i magatzems. Jesús Salius creu que el percentatge que es destina és excessiu i, a més, “no es garanteix que hi hagi empreses interessades en instal•lar-s’hi”. Joan Martí replica l’acusació i diu que és molt difícil saber del cert si hi haurà demanda, però defensa que s’ha d’estar preparat.

Part dels terrenys que s’afegiran al polígon industrial estan destinats al regadiu. L’ajuntament aposta per la seva eliminació perquè “suposen 5,5 hectàrees, insuficients per mantenir un cultiu rendible”. ‘Fem Poble’ creu que cal mantenir el regadiu ja que és un tret distintiu del municipi. A més, creuen que el millor seria implantar un polígon mancomunat pels pobles de la plana del Bitlles, en un municipi amb espai per poder crear-lo.

L’arquitecte de CSA encarregat del POUM, Adolf Sotoca insisteix en dir que el pla és un projecte i per tant no vol dir que es faci. Creu que es una bona forma “d’estar preparats per crèixer ordenadament”. L’ajuntament sempre ha reibindicat la intenció de compactar l’increment d’habitatges al voltant del casc antic per no perdre la fisonomia de Sant Pere. El govern creu que amb els projectes que hi ha sobre la taula, es garanteixen els serveis als ciutadans i s’assegura la fluidesa de la mobilitat pel municipi.

Els detractors del projecte al•leguen una desestructuracuó social. Creuen que l’augment de població colapsarà els serveis bàsics, es perdran els costums i tradicions i el vincle d’associacions i entitats minvarà. Des la plataforma es nega que la majoria de la població doni suport al POUM. Argumenten que “hi ha molta gent que encara no coneix que es farà al municipi”.

Les diferents veus tenen un concepte diferent de què és un poble. Uns el conceben amb habitatges plurifamiliars i amb zones industrials. D’altres amb cases unifamiliars i terreny destinat al cultiu. Malgrat les diferències que tenen cadascuna de les parts, comparteixen un tret: la voluntat de fer de Sant Pere un poble millor.