Un dels projectes viaris que més rebombori ha aixecat en els darrers temps al territori ja té traça definida. La Generalitat ha donat a conèixer la seva aposta per on ha de passar la variant de la Bisbal d'Empordà. Abans de fer pública l'opció per la qual es decantava el DPTOP (Departament de Política Territorial i Obres Públiques), el conseller Joaquim Nadal va voler deixar clar que s'han estudiat a fons totes les al·legacions presentades. Cap sorpresa. Feia temps que el conseller Nadal s'havia decidit per l'opció sud. Tripijocs, paraules, enganyifa general. La variant passarà a tocar les Gavarres, lluny de les connexions amb la zona nord del Baix Empordà i encara més lluny de l'Alt Empordà. Els interessos han pesat molt més que la raó. Interessos particulars i especulatius. Possiblement no serà beneficiós pel poble de La Bisbal, ni per Fonteta ni Corçà. No serà un guany per la majoria, ho serà solament per uns quants. Després de veure la comarca del Baix Empordà creuada per una carretera, la mal anomenada Anella de Les Gavarres, ara assistirem al desgavell més gran. La variant pel Sud.

Quan es va presentar el projecte a informació pública, l’estudi de la variant de La Bisbal incloïa tres alternatives diferents, amb l’objectiu de poder trobar la solució que generés el màxim consens territorial. El desdoblament pretén millorar la circulació i la seguretat d’aquesta via. El DPTOP justifica el desdoblament de la via per la mitjana anual de vehicles diaris que passen per la C-66, uns 15.320, dada que, apunten, es dispara sobrepassant els 19.500 en alguns moments de l’estiu. Aquesta obra comportava una inversió d’uns 115 i 150 milions d’euros, segons l’opció escollida. Aquesta variant suposa un nou pas en l’impuls que dóna el Govern a la millora de la carretera C-66 que forma l’anomenada anella de les Gavarres que constitueix en una carretera bàsica per a l’accés a la Costa Brava Centre. El Govern de la Generalitat està impulsant els darrers anys el seu desdoblament. Actualment, ja està desdoblat tot el tram sud, que va des de l’autopista AP-7 a Maçanet de la Selva fins a Platja d’Aro. El tram de Palamós a Palafrugell ja està desdoblat i el tram de Platja d’Aro a Palamós ja està en obres. La variant de la Bisbal és la part més endarrerida en el desdoblament de l'anella de les Gavarres.

El traçat de la variant de la Bisbal d’Empordà ha estat objecte de diferents estudis que no van arribar a ser aprovats definitivament. Degut a les característiques d’aquesta via i del territori per on passa, ha estat especialment complex trobar un traçat de consens que permeti donar les prestacions necessàries a aquesta carretera i un mínim impacte mediambiental. Per tal de trobar una solució que generés el màxim consens territorial el DPTOP va sotmetre, a l’estiu de l’any 2008, a informació pública l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la variant de la Bisbal d’Empordà per tal que totes les institucions, entitats i persones interessades podessin formular les al·legacions que consideressin adients.

L'opció constructiva més barata i amb menor recorregut era la nord, amb 10,1 quilòmetres davant dels 12,1 de les dues alternatives sud als que, posteriorment, s'han de sumar cinc quilòmetres més del tram de la Pera. Segons la informació facilitada pel DPTOP, l'alternativa nord començaria un quilòmetre abans de Sant Climent de Peralta i transcorreria durant 1,8 quilòmetres per l'actual carretera. En aquest punt està previst un enllaç amb accés a Sant Climent i Peratallada i un enllaç a Vulpellac i la Bisbal. Seguidament hi hauria 8,3 quilòmetres que transcorrerien abans de Vulpellac per acabar després de Corçà. Hi hauria un enllaç a la carretera de Canapost i, a Castell d'Empordà s'hi faria un túnel de 700 metres amb un viaducte de 360 metres per creuar el Daró. També es faria un enllaç amb la C-252 a Parlavà.

La primera opció sud (més propera al nucli de la Bisbal) té un primer tram d'1,5 quilòmetres en les mateixes condicions que l'opció nord, és a dir, per la carretera existent a Sant Climent de Peralta. Passaria al sud del polígon industrial de Forallac i al nord del nucli de Fonteta i tindria un viaducte de 340 metres per creuar El Vilar i El Daró. Es faria un enllaç amb la carretera de la Bisbal a Cruïlles i, tot seguit, seguiria per les terreres de Vacamorta creuant el Rissec amb un pont d'un centenar de metres. Es faria un enllaç amb la carretera de Corçà a Monells i acabaria connectant amb la C-66 un quilòmetre després de Corçà.

La segona opció sud (més separada del nucli de la Bisbal) enllaçaria amb el camí de Sant Climent separant-se de la carretera existent i passant al sud de Fonteta. Preveu un túnel de 250 metres per travessar un turó de l'espai de les Gavarres, un semienllaç i un vial d'accés a Fonteta. Posteriorment, un viaducte de 340 metres creuaria El Vilar i el Daró i enllaçaria amb la carretera de la Bisbal a Cruïlles. Voreja la zona extractiva de Vacamorta i contempla un túnel de 900 metres a sota de Vacamorta creuant el Rissec amb un pont d'un centenar de metres. Acabaria enllaçant amb la carretera de Corçà a Monells - un vial connectaria la C-66 amb la rotonda a l'est del municipi de Corçà- i finalitzaria connectant la C-66 un quilòmetre després de Corçà.

Les tres opcions inclouen cinc quilòmetres de traçat en direcció a la Pera preveient que l'actual calçada de la carretera sigui via de servei amb l'autovia al costat, o bé una via desdoblada en paral·lel a la carretera i separada 100 metres. A més, a la Pera es contemplaven alternatives per fer una variant pel nord o aprofitar l'actual carretera. Aquestes tres opcions van generar una intensa campanya dels detractors de cadascuna de les opcions, a la qual més tard també es va afegir un moviment contrari a la construcció de la variant. Es van presentar milers d'al·legacions i, segons la conselleria, això va obligar a repassar exhaustivament les propostes i va fer que es demorés la decisió final sobre el traçat.

Finalment, a partir de les al·legacions i propostes, la Generalitat ha escollit com a opció preferent fer passar la variant de la Bisbal d'Empordà pel sud de la població, amb dos túnels a Vacamorta i a Fonteta. La decisió del DPTOP resol un dels projectes viaris més polèmics a les comarques gironines. El conseller Joaquim Nadal ha anunciat que la proposta per la qual s'aposta és una síntesi de les dues anteriors, que recull les demandes dels ajuntaments de la Bisbal i de Corçà. La nova proposta acosta la carretera a les zones més poblades i inclou trams amb túnel per evitar l'impacte visual. El traçat de la carretera, que inicialment preveu quatre enllaços i dos túnels, comença abans del nucli urbà de Corçà, s'allunya "tot el possible" del paratge i de l'ermita de Santa Cristina i creua l'entorn de Vacamorta amb túnel. Aquesta opció és la que passa més a prop dels nuclis habitats i dels polígons industrials. Aquesta decisió podria posar fi a un fet que dura uns 25 anys. El 1982 es va aprovar el planejament urbanístic de la Bisbal d'Empordà. El document preveia una variant, que no era desdoblada com l'actual, per la part sud. L'avantprojecte no es va redactar fins al 1991 i, encara que dos anys després va sortir a exposició pública, finalment es va congelar perquè no hi havia acord sobre el recorregut. Llavors es va començar a perfilar una altra opció, la nord, amb una posada en marxa que es preveia més senzilla ja que afectava menys nuclis habitats. Però no va ser així i la qüestió va quedar aturada fins que, el 2004, la Generalitat va encarregar un estudi per analitzar els pros i els contres de les dues opcions.

“Les carreteres són necessàries, però la seva implantació ha de ser respectuosa al màxim amb la qualitat de vida de les persones, el medi ambient i el patrimoni històric”. Aquest és el lema que encapçala el manifest fundacional de la Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord de la Variant C-66 al seu pas per la Bisbal i és el tríptic argumental que la Plataforma lluita per apostar per aquest traçat i per defensar amb seriositat i amb rigor que és el millor, també per a la mobilitat. Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord creu que hi ha arguments prou consistents que demostren que l’opció nord era i és millor que la sud, perquè és més curta, més recta, més econòmica i té una afectació menor per a les persones, és més sostenible ambientalment i més respectuosa amb el patrimoni històric, i té millor connectivitat. D’altra banda, la plataforma contrària a la variant nord (No a la variant nord) basa els seus arguments en una bateria d’informes elaborats per experts. A partir d’aquí, s’oposen a la variant pel nord per diversos motius entre els quals hi ha el fet que travessi una zona inundable, destrueixi la plana agrícola, afecti greument el patrimoni històric cultural, no connecti amb les principals carreteres i provoqui una forta contaminació acústica a la Bisbal.

Fins i tot, hi ha plataformes, com ara Associació Naturalistes de Girona (ANG), es pronuncien en contra de la variant, sigui quin sigui el seu traçat. L’elevat impacte acústic, l’impacte visual incorregible i l’afectació dels valors naturals del paisatge empordanès són els principals arguments d’aquesta associació per oposar-se a la possible construcció de la carretera c-66, anomenada variant de la Bisbal. A més, enlloc de gastar els diners en fer noves carreteres i destrossar el paisatge, s’haurien d’invertir en millorar el transport públic i fer d’aquesta manera que la gent agafi menys el cotxe. Així ho explícita ANG: “l’entitat considera que aquesta infrastructura no és necessària i que, en el context actual de canvi climàtic i crisi econòmica, l’administració pública ha de potenciar els mitjans de transport col·lectius. En aquest cas concret, caldria augmentar la flota i freqüències d’autobusos, facilitant la mobilitat sostenible del Baix Empordà”.

Una anàlisi comparativa de les dues opcions posa de manifest que la futura autovia, si es fes pel sud, passaria molt pròxima als nuclis urbans de Corçà, la Bisbal i Fonteta i afectaria nombrosos masos i cases aïllades. A Corçà, passaria a tocar el veïnat d’Anyells i a pocs metres del nucli urbà més poblat de Santa Cristina. A Fonteta passaria arran de les escoles. D’alguna manera, aquesta autovia, suposaria amputar el cap de la comarca de les seves extremitats naturals dificultant o impedint l’accés a peu o en bicicleta. En canvi, per la banda nord, només hi hauria un sol nucli afectat, Castell d’Empordà.

Com s’ha dit anteriorment, des de sempre, el traçat de la variant de la Bisbal ha tingut com a rerefons les pressions i els moviments de diverses famílies de pes que tenen casa i propietats a la zona. L’interès individual s’ha camuflat en alguns casos darrere dels mitjans que cadascú tenia a l’abast, i en d’altres ha sortit netament a la llum. Les plataformes que defensen que el traçat no passi pel nord o pel sud són les que agrupen a un major número de famílies. Moltes d’elles són, a més, representants del sector empresarial, polític i social de Catalunya. Cadascun dels grups pretén evitar que la nova carretera passi a prop dels seus terrenys. A la plataforma contrària al traçat nord, hi trobem com un dels caps visibles Albert Diks, propietari de l’hotel Castell d’Empordà, el qual intenta que la carretera no passi pel nord ja que espatllaria les vistes que es veuen des de l’hotel i podria perdre el negoci. En la mateixa plataforma hi ha, també, membres de la família Godó, que tenen un mas a Vulpellac i la variant nord passaria a pocs metres. L’Albert Vilalta, exconseller de Medi Ambient de la Generalitat a mitjans dels 90, té una casa a Castell d’Empordà. També es troba la família Arpa, un dels cognoms més reconeguts de la Bisbal, amb una casa a Sant Climent de Peralta. A més a més, aquesta família té uns terrenys a Vulpellac on imparteixen els cursos de l’Escola Off Road Miki Arpa. El dissenyador Pepe Cortés i el motorista Sete Gibernau també tenen una casa a Sant Climent de Peralta. Pel que fa a la plataforma a favor del traçat nord, les coses no canvien gaire. Un dels portaveus més actius, Pere Freixas té terrenys i una masia prop d’on passaria la variant sud, entre Corçà i Monells. Les opcions sud de la variant afecten altres destacats propietaris, molts dels quals es concentren a Fonteta i els seus entorns. Com és el cas del doctor Esteve, de Laboratoris Esteve, l’escriptor i economista Eduard Punset. I a Sant Miquel de Cruïlles hi ha Manuel Vázquez Montalbán.

A part d’aquestes personalitats, també hi ha altres branques d’interessos en la variant de la Bisbal. Empresaris, constructors i industrials del municipi també se’n poden veure afectats, en aspectes personals o professionals. I no oblidem tampoc, que, a més de les “famílies” de cap de setmana i terrenys d’aquestes personalitats, la variant afecta a molts veïns i veïnes que hi resideixen tot l’any i de tota la vida que veuran afectada la seva vida quotidiana. Tot plegat genera un conflicte d’interessos i les pressions existeixen, i han existit, en tots els projectes plantejats de la variant, i n’han dificultat l’execució.

“Portem molt de temps escoltant comentaris que diuen que defensen els interessos globals, però s’ocupen dels seus. Que triïn un traçat i acabarem –diu un veí de la Bisbal fart d’aquest estira i arronsa de la variant. Hi ha qui diu que la variant serà una infrastructura de gran impacte que repercutirà ben poc en benefici de la seva qualitat de vida. A més comporta un risc molt elevat per al comerç de la Bisbal, sobretot la ceràmica, que abans no es faci la variant necessitaria un bon pla de reconversió per no dependre tant com ho fa actualment de turisme de pas. Altres creuen que pel fet de tenir la Ronda l’embús del trànsit a la Bisbal s’ha reduït a comptats dies al pic de l’estiu i que millorant alguns carrers de la Bisbal ja farien prou per minimitzar aquest embús. Molts altres més diuen que s’inverteixin aquests diners fent arribar el tren al Baix Empordà.

Com acabarà tot això no es sap, el que sí que es pot saber és que aquesta variant comportarà la destrossa del paisatge de l’Empordanet, tal com el va batejar Josep Pla, tant si es fa al nord, al sud, com a l’est o l’oest. Només cal circular sobre els nous traçats de la N-II, a l’alçada de Caldes de Malavella o per la C-63 de Llofriu a Palamós, entre altres, per veure com n’és d’evident aquesta destrucció brutal de l’entorn natural, fent cas omís de totes les recomanacions i obligacions legals europees. Un traçat que no té en compte el valor natural de l’entorn que està arrasant, ni la seva necessària integració amb el paisatge. Perquè desdoblaments com és en aquest cas fragmenten el territori, promouen la proliferació de més infrastructures industrials i agredeixen un ecosistema que inclou espais PEIN i un patrimoni natural que el Pla Director de l’Empordà reconeix que cal protegir per generacions presents i futures.