La càpsula del temps és un projecte dissenyat per a la commemoració del 150è aniversari de l’aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona d’Idelfons Cerdà i es col•locarà al Museu de la Ciència de Barcelona.

El projecte segueix la filosofia visionària que va dur a terme en el seu moment el més gran urbanista de la ciutat de Barcelona, Idelfons Cerdà, que va ser capaç de dissenyar un pla urbanístic adequat a la seva època, però que ha perdurat en el temps i que continua sent igual de vàlid que llavors.

Per tal de mantenir aquest mateix esperit de Cerdà, s'ha iniciat una campanya de comunicació vinculada al futur i en el que tots els ciutadans de Barcelona, però també d’arreu del món, puguin deixar els seus missatges de futur de com s’imaginen la ciutat d’aquí a 150 anys, l’any 2159, en format virtual a través d’una pàgina web, www.barcelona2159.org.

En un principi, l’emmagatzematge dels missatges havia de ser només en format virtual, però després, es va plantejar que el projecte anés més enllà i es construís de veritat una càpsula del temps on s’hi guardarien tots els propòsits de futur que hagués escrit la gent.

A partir d’aquí, es va configurar un equip de científics experts juntament amb la Universitat Politècnica de Barcelona i en el que s’hi troba el professor associat de l’Escola Superior de Disseny, i coordinador del projecte, Javier Peña, que explica com s’ha dut a terme tot aquest projecte. “Aquest grup de professionals que han dissenyat la càpsula, van haver de discutir quin era el millor format per guardar durant 150 anys tots aquests missatges de futur. Al final van decidir que el més convenient era que es conservessin en un format digital estàndard actual, però també s’haurien de conservar els aparells perquè el 2159 es puguin reproduir”, ha explicat Peña.

A més, Peña ha desvetllat que els missatges s’introduiran dins una urna que contindrà nitrogen per tal de conservar els components metàl•lics d’aquests reproductors no pateixin una degradació i així, perdurin intactes en el temps.

“La novetat d’aquesta càpsula del temps és que els ciutadans seran els guardians de la càpsula i que cada any, un d’ells farà girar el volant que portarà incorporat”, així ha descrit Peña l’engranatge que farà que la càpsula es pugui moure.

Així, any rere any s’anirà desxifrant el missatge que hi haurà encriptat a la càpsula, i que finalment, el 2159 quedarà al descobert i es podrà llegir reflectit al mirall que se situarà al peu de la càpsula del temps. La Laura, la nostra visionària, admet que cada cop que la roda giri sentirà un neguiteig de que els anys passen i s'imaginarà com serà el moment d'obrir-la.

El coordinador del projecte ha assegurat que la frase que contindrà la càpsula del temps serà d’Idelfons Cerdà, tot i que encara no s’ha decidit concretament quina serà.

Però dins mateix d’aquesta activitat, s’han dut a terme altres propostes per a donar a conèixer la càpsula del temps. La Laura Ribes, per exemple, va conèixer el projecte un dia que venia de la UAB i va parar a la seva estació habitual, a la Placa Universitat. En aquesta estació es va instal•lar una càmera de videoràpid en format de prototip de càpsula on durant una setmana del mes d’abril la gent podia deixar la seva empremta d'imaginació de cara al futur.

Un dels organitzadors d’aquesta iniciativa al metro de Barcelona i que vetlla per la seguretat de la càpsula, Rúben González, explica que “la gent s'acostava encuriosida per saber què és aquest objecte tan peculiar” i els més atrevits i engrescats van escriure els seus missatges per als habitants del 2159, com és el cas de la Laura.

A més, en el passadís d’enllaç de les línies 2 i 4 de Passeig de Gràcia, es va penjar un mural amb les propostes de futur de diversos ciutadans.

El dia 10 de juny finalitza el plaç perquè els ciutadans puguin deixar dins la càpsula del temps de l’Any Cerdà els seus missatges de futur en motiu de la commemoració dels 150 anys que es va aprovar el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’un dels grans urbanistes i, sobretot, futurista Idelfons Cerdà. La Laura encara té molt amics que no han deixat el seu missatge pel futur tot i estar-ne informatats. Segons ella, “alguns per mandra i alguns per poques esperances de cara al futur”. No sabem si la nostra visionària acabarà treballant en un mitja de comunicació, ni si el periodisme es millorarà en un futur, però ella té clar que “encara podem contribuir a millorar les coses en el present, sense deixar de pensar en el futur”.