“Jo sí no bec quan surto no m’ho passo bé”. “L’alcohol em fa perdre la vergonya”. “Tots els meus amics ho fan”. Aquests són els tòpics més habituals que podem escoltar als joves d’avui en dia. Però ells mateixos reconeixen que les conseqüències d’una nit de festa no sempre són les més desitjades. L’Albert té 18 anys i juntament amb els seus amics ja fa un parell d’anys que beu alcohol. “La veritat és que no érem conscients de les possibles conseqüències i de fet ara tampoc. Però tothom ho fa”. El “tothom ho fa” és probablement la resposta que donarien el 80% dels joves entre 16 i 20 anys. Però sovint el desconeixement provoca passar-se de la ratlla i aquí és on arriba una companya de festa que molts coneixen sense gaires ganes: la ressaca. “La primera vegada que vaig beure no vaig tenir ressaca, però ara n’he tingut força vegades. Sempre penses que mai més tornaràs a beure. Però un cop et recuperes ja tornes a pensar en què faràs quan tornis a sortir de festa”, apunta l’Andreu, amic de l’Albert. És cert que no podem generalitzar, i que molts nois i noies no beuen sempre quan surten de festa, però la tendència cada cop és més gran. “Si trobessin un mètode definitiu per combatre la ressaca seria la bomba”, creu que la Marta, de la colla de l’Albert i l’Andreu.

Això semblava impossible. Però un equip d’investigació de l’Escola de Ciències Biològiques de la Universitat de Southampton ha trobat exactament com i on afecta el consum d’alcohol al sistema nerviós. El tractament de l’alcoholisme així com altres relacionats amb la drogoaddicció presenta avenços constants però aquest descobriment pot ajudar a desenvolupar teràpies o tractaments de caràcter local que ajudin al pacient a una cura menys dràstica i més efectiva. El causant és un neuropèptid (una molècula neurotransmissora del cervell) que un cop s’activa provoca les sensacions i símptomes que es tenen després d’ingerir una quantitat alta d’alcohol. D’aquesta manera els científics britànics han observat en quin moment el sistema nerviós canvia i passa a estar sota els efectes de l’alcohol.

Amb la identificació de la molècula, els equips mèdics podran investigar per trobar quelcom que actuï directament sobre aquesta part del cervell i que o bé minimitzi els símptomes o pugui ajudar als alcohòlics amb un tractament menys sever. Però de la mateixa manera la investigació dóna la possibilitat de crear nous productes químics que minimitzin o eliminin del tot els efectes d’una abundant ingesta d’alcohol, això podria provocar un augment de la dependència que podria ser d’un 13%, ja que creixeria el nivell de confiança en una cura ràpida de qui ingereix begudes alcohòliques.

Què vol dir això? Que joves com l’Albert, l’Andreu o la Marta que beuen ocasionalment, si saben de l’existència d’un medicament o manera de combatre la ressaca, segurament augmentarien les seves ganes de consumir alcohol.

Què produeix la ressaca?

El mal de cap es deu principalment als productes de degradació de l’alcohol que es troben en quantitats més grans si l’alcohol és de mala qualitat. Les molèsties gàstriques i intestinals són a causa d’erosions a la mucosa de l’estómac provocat per l’etanol, el principal component de l’alcohol. Aquestes molèsties són més greus si s’han mesclat diverses begudes o combinats. D’altra banda l’alcohol disminueix la vitamina B1 de l’organisme, causa principal de la set que provoca la ressaca.

Com s’ha fet la recerca?

Per tal de provar els efectes de l’alcohol i com afecten al sistema nerviós de l’organisme i trobar alguna resposta els investigadors britànics van decidir fer l’estudi sobre un cervell més simple que el nostre, concretament el del cuc Caenorhabditis elegans, que té la particularitat que reacciona de forma molt similar als humans respecte les intoxicacions o dependències de l’alcohol.

De la mateixa forma que succeeix amb les persones, quan el cervell d’un C.elegans s’exposa a l’alcohol durant un llarg període de temps, aquest s’acostuma a un cert grau d’intoxicació. Si s’interromp el subministrament d’alcohol, el cervell experimenta ansietat, debilitat, malestar i una sèrie de símptomes que són característics de las ressaques en les formes més agudes.

La observació. Quins efectes té l’alcohol sobre el cervell?

El consum inhibeix gradualment les funciones cerebrals, afectant en primera instància a les emocions i als canvis de pensament. La molècula s’acostuma a un cert nivell d’alcohol i fa funcionar la resta del sistema nerviós i de l’organisme d’una determinada manera. A la vegada modifica l’estructura i la funció del mateix neuropèptid i provoca una gran quantitat d’efectes negatius com una disminució de l’autocontrol, manca de coordinació muscular, retard dels reflexos o canvis a la visió. La molècula de la ressaca augmenta la necessitat d’ingerir alcohol per tal de recuperar les sensacions de l’alcohòlic.

Mètodes per combatre la ressaca

Sovint la gent confon simples mites amb autèntics mètodes per combatre la ressaca. L’alcohol l’elimina l’organisme segons les característiques fisiològiques de cadascú. Si es menja mentre es consumeix alcohol, l’eliminació és més ràpida. Si en canvi, com fan molts joves quan surten de nit, es beu sense menjar res, es triga quatre vegades més. I en contra de la creença popular, l’alcohol és pitjor barrejat amb altres productes com la cafeïna ja que els efectes excitants anul•len els relaxants del mateix alcohol. L’Albert apunta que “per evitar la ressaca sempre intento beure molta aigua. I també una bona dutxa només llevar-me”. L’Andreu i la Marta opinen: “La sensació és molt difícil de treure i la veritat no sempre tenim més ressaca quan bevem més: depèn del dia”.

Diversos doctors consultats de l’Hospital Clínic de Barcelona coincideixen i intenten no caure en el tòpic: “El millor mètode no direm que és no beure, perquè és evident, però un consum moderat és sempre el millor. Cal assegurar-se d’haver menjat bé, i trobar-se en un bon estat”. El problema rau sobretot “en l’educació dels adolescents. Cada cop hi ha major sensació que cal beure si es surt de festa. És tasca dels pares educar-los, però les influències de la mateixa societat impulsen a consumir alcohol”.

La clau: ser conscient

De totes formes el millor mètode contra la ressaca és beure alcohol amb moderació i sent conscient en tot moment de la capacitat que té cadascú per eliminar-lo, ja que no afecta la mateixa quantitat de forma idèntica a una dona que a un home. I després de la descoberta de la molècula de la ressaca és possible que apareguin medicaments que en redueixin els símptomes. Però això no ha de ser com una assegurança perquè els alcohòlics o els joves que en beuen de forma habitual no pateixin per l’endemà d’una nit boja o un consum excessiu. Cadascú ha de conèixer els seus límits.