Josep Baselga, director del Vall d'Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va acceptar fa dos mesos la direcció de la divisió d’Oncologia del Massachusetts General Hospital, a Boston, convertint-se també en catedràtic de la Harvard Medical School. A Barcelona mantindrà la direcció del VHIO i el seu equip a la clínica Quirón. Ara bé, és habitual mantenir dos llocs de treball separats per gairebé 6.000 quilòmetres? Treballar simultàniament a ambdós costats de l’Atlàntic no és un fet aïllat. Altres científics com Joan Massagué i Juan Carlos Izpisúa ja van deixar Barcelona físicament per anar als Estats Units, però no van abandonar la feina aquí. La situació i el prestigi de la recerca clínica a Catalunya i, més concretament, a Barcelona té dues cares oposades: la d’aquells que creuen fermament que l’intercanvi de científics atorga beneficis a totes les parts implicades, i altres que l’anomenen “fuga de cervells” perquè consideren que estem perdent l’oportunitat de millorar aquí. No és d’estranyar que un tema tan complex i delicat com és la ciència no deixi indiferent ningú.

“El món de la recerca funciona així, és com en el futbol. És normal aquest moviment d’investigadors. Tant poden venir com marxar”, explica Josep Corbella, l’especialista en ciència del diari La Vanguardia. Sovint, els especialistes, analistes o metges consultats opten per fer un símil futbolístic amb el trasllat del Dr. Baselga. Corbella no n’és l’excepció i assegura que el fitxatge de l’oncòleg català “es pot comparar amb el traspàs de Daniel Alves del Sevilla al Barça”, ja que “pel doctor Baselga, aquest trasllat és anar cap amunt, tenir més possibilitats i més recursos”. Coincidint amb el periodista, el president del Col•legi de Metges, Miquel Vilardell, també valora positivament el fitxatge de Baselga pel Massachusetts: “Pot fer un salt endavant i convertir el Massachusetts, que és número 1 en tot, en número 1 d’oncologia”. Vilardell considera que l’hospital de Boston té molts recursos i es pot considerar un dels centres punters de la recerca, però també creu que sense Baselga, a qui considera “pur lideratge”, no es podria convertir en el primer centre del món. Arran de la decisió de Baselga, Vilardell opina, seguint amb el símil del futbol: “Aquí estem a la Primera Divisió de l’Estat. Si continuem treballant d’aquesta manera, arribarem a la Champions de la Investigació”. La qüestió ara és: amb la marxa de Baselga a Boston, la recerca biomèdica catalana no perd al seu “pilota d’or” i per tant, corre perill d’estancar-se a la meitat de la taula?

Grans fites en poc temps

Quan Baselga va tornar d’Estats Units l’any 1996, la recerca biomèdica catalana, espanyola i fins i tot europea, estava estancada. No avançaven. No hi havia suficients recursos. El doctor català va assumir la direcció del servei d’oncologia de la Vall d’Hebrón i es va envoltar dels millors investigadors, de la millor cantera. Entre els projectes més destacats del metge català, sobresurt FERO, la Fundació d’Estudis i recerca Oncològica la qual es va crear principalment per finançar projectes d’investigació i recerca biomèdica. En aquests anys Baselga s’ha convertit en un referent i, segons afirma el cap d’oncologia de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Jaume Mora, Baselga “ha atret el focus de tothom i ha ajudat a potenciar la recerca clínica a Catalunya”. Mora, també guanyador de la primera beca FERO, senta les bases de l’èxit de Baselga en la recerca traslacional, la qual consisteix en mantenir els pacients a prop dels laboratoris per proporcionar una “traslació de coneixements clínics a aquests pacients”. Segons Mora, “hi ha poca gent capaç de posar aquests dos móns en consonància, i el Dr. Baselga ho ha aconseguit. Amb la creació de la fundació privada FERO es trenquen per primer vegada les barreres absurdes de la sanitat espanyola”.

Les raons de la decisió de Baselga

Si s’està aconseguint arribar a pas ferm a la Champions de la investigació, per què marxa Baselga a Boston?

Una de les raons, és sens dubte, que marxa a la meca de la investigació. Boston és l’àrea on hi ha una major concentració d’hospitals de màxim nivell del món. Baselga tindrà tots els recursos necessaris per avançar en la recerca de nous medicaments. A més, disposarà de la millor cantera del món, la de la Universitat de Harvard.

L’altra raó no té res a veure amb Boston, sinó amb Barcelona. L’oncòleg català, en una entrevista a La Vanguardia, va assegurar que “Barcelona ho té tot, excepte l’ajuda del Govern central i la Universitat”. La poca predisposició de dos actors principals en l’avenç de la ciència catalana provoca que els investigadors catalans es vegin obligats, en molts casos, a marxar fora. “El Govern actual aposta menys pels investigadors d’aquí. El programa ICREA dificulta la tasca i provoca la disminució del nombre d’investigadors”, ens assegura Corbella.

El canvi de rumb del doctor Baselga no suposa cap alarma per FERO. La directora de la fundació, Piru Cantarell, no considera que el fitxatge de Baselga sigui una marxa literal. “Fins ara ha estat viatjant freqüentment a Estats Units i ningú ha comentat res. Ara serà a l’inrevés. Viatjarà a Barcelona freqüentment”. Cantarell assegura que el fet que Baselga estigui a Boston serà molt beneficiós per a la recerca catalana, ja que “es podrà crear un programa d’intercanvi. Els nostres investigadors podran viatjar allà i els investigadors d’allà podran venir aquí”.

El futur està assegurat

Segons Miquel Vilardell “la investigació catalana està encetant un camí que s’ha frenat per la crisi. Seguirem lluitant perquè veiem què hem aconseguit en aquests últims 10-15 anys i veiem què podem aconseguir”. El president del Col•legi de Metges és conscient de les dificultats que la investigació biomèdica pot tenir de cara al futur, però considera que si es professionalitza la recerca amb inversions d’empreses privades i s’ajuda als emprenedors, “es pot continuar treballant”. Vilardell assegura que la clau de l’èxit està en “ajudar a finançar el sector públic” i afegeix que “s’han de crear grans campus de recerca i fer una xarxa comunicativa d’intercanvi de recursos i informació que estigui en constant avaluació”. El fluxe de coneixements i formació és un fet amb el qual estan molt concienciats en el camp de la ciència. Jaume Mora explica que la biomedicina s’escriu “sobretot als Estats Units, però no només allà”. Ell tampoc no fuig dels símils esportius i compara, aquesta vegada, la decisió de Baselga amb el traspàs a la NBA de Pau Gasol: “Després de tants anys a Catalunya, el mercat internacional finalment l’ha fitxat”. En paraules de Mora, el cas de Baselga és destacat perquè “ha demostrat que un cop has marxat [als EUA] per formar-te, pots tornar i aplicar-ho a Barcelona”. Ara bé, caldria saber quin és realment el motor de la decisió de Baselga, per què finalment ha decicit tornar als EUA quan aquí estava aconseguint un èxit rere l’altre.

Sota l’impuls també del doctor Baselga, l’any 2006 es va posar la primera pedra del Vall Hebrón Institut d’Oncologia (VHIO). La fundació VHIO va ser creada per la Generalitat de Catalunya a través dels Departaments de Salut i Innovació, Universitats i Empresa, FERO, la Fundació Cellex i més tard, La Caixa. Amb la creació del VHIO s’ha aconseguit un model únic, transportable a qualsevol centre d’excel•lència. Un model que combina el suport de la Generalitat i els recursos econòmics i científics de fundacions privades. Precisament del model de finançament de la recerca científica en parla també Jaume Mora, qui explica que es tracta d’un model mixte: “El 60% de les donacions són privades i això només es pot fer a Catalunya, no a la resta d’Espanya”.

Baselga ha fitxat pel millor centre del món. I això s’ha d’aprofitar. Utilitzar a Baselga com a pont. Un pont entre el VHIO i el Massachusetts Hospital. Entre Harvard i la universitat. Entre Estats Units i Catalunya. Només amb aquest pont, la recerca biomèdica catalana aconseguirà estar a la Champions de la investigació mundial. Mentrestant, a Catalunya hi ha molta feina per fer, molts científics i metges treballant constantment darrere de resultats, de solucions. Molts d’ells potser un dia també creuin l’Atlàntic i facin de pont. Fins el dia que Catalunya estigui al podi més alt de la recerca clínica ens queda seguir treballant, demanar recolzament de les institucions i el govern i agafar-nos fort en aquest pont que ens porta ara als Estats