Els pares dels nens que no han pogut entrar en la primera convocatòria han sol•licitat una aula nova a l’escola Ramón i Cajal per als seus fills. El regidor d’educació de Terrassa, Josep Pàmies, ha declarat que la creació d’una classe nova és possible, però que abans s’han d’estudiar alternatives. Per la seva banda, els pares es queixen que els districtes de la ciutat no estan ben organitzats, ja que existeixen punts morts que fan que s’enviïn els nens a escoles massa llunyanes a les seves llars. “Hi ha nens que viuen al mateix carrer de Ramón i Cajal que no han pogut entrar-hi”, es queixa Isabel Morales, una de les mares afectades.

La zona quatre de Terrassa és la més gran de totes i la que té una de les pitjors ofertes d’escoles públiques. Engloba part de la barri de Cementiri Vell, gairebé tot Can Palet i, a l’altra banda de la riera de Les Arenes, el barri de Can Parellada. Segons el regidor d’educació, Josep Pàmies, la partició respecta els grans carrers i la topografia de la ciutat. L’excepció, però, es troba en la mateixa zona quatre, ja que la riera de Les Arenes no separa cap zona. Pàmies ha dit al respecte que amb el Pla de Barris de 2008 es va voler alleugerir la separació que fa el torrent egarenc i que és per aquest motiu que el districte quart és tan ampli.

Pel que fa a la manca d’escoles en els barris del districte quatre, Pàmies ha reconegut que calen més escoles i ha informat que l’Ajuntament ja ha començat a construir escoles noves millor repartides. “La zonificació escolar està força ben compensada, però les peticions i gustos de les famílies per decidir quina escola volen és un altra tema”, ha expressat el regidor d’educació. Malgrat les seves declaracions, el titular d’educació de Terrassa ha deixat clar que la seva regidoria només fa de mediadora entre les famílies afectades i l’Administració d’Educació de la Generalitat, que és qui té l’última paraula. A més, Pàmies reclama una nova legislació que doni més competències a l’Ajuntament i puguin actuar directament.

Àngels Peña, comptable de 41 anys i casada, una mare afectada per la denegació de places, no entén els arguments del regidor. Creu que la zonificació és deficient i no entén com, vivint al costat del carrer Ramón i Cajal, molt a prop de l’escola, el seu fill ha d’educar-se a l’altra punta de la ciutat. “És frustrant saber que tens una escola al costat de casa i que no hi pots anar”, explica Peña i afegeix: “Si després et diuen que has d’anar a una escola amb un 80% d’immigració, dóna respecte”. L’afectada s’autodefensa i diu que no és racista, però que té por que l’escola a la que fa referència, la President Salvans, sigui un petit ghetto i que el seu fill no pugui educar-s’hi amb normalitat.

La directora de l’escola President Salvans, Rosa Bonastre, es mostra contundent a l’hora de defensar el seu centre escolar: “El col•legi mai es convertirà en un ghetto perquè aquí hi ha nens d’arreu del món; si fossin d’un sol lloc, sí que seria un ghetto, però venen de tot arreu”. I remata: “Som United Colors of Benneton!”. Bonastre es mostra optimista i diu que les portes de l’escola estan obertes a tothom.

Per la seva banda, la directora del col•legi Ramón i Cajal, Maria Gregori, no es mulla a l’hora de donar la seva opinió: “Fins el dia 25 de maig no es sabrà realment quins seran els nous alumnes de l’escola”. Tot i així, en referència a les zones noves, a diferència del regidor Pàmies, diu que “la zona quatre és massa gran i limitada i està generant problemes”. Gregori, a més, explica que entén les famílies que tenen la il•lusió d’inscriure els seus fills a l’escola, però que la decisió de deixar-los entrar i de fer una classe nova no correspon a l’escola.

Una de les solucions proposades pels pares i mares afectats per la zonificació consisteix a crear una “classe bolet”. El concepte es correspon a la idea de crear una aula extra a l’escola que no romandrà, sinó que serà exclusiva per els nens de nova entrada. Així, si el proper curs es crea l’aula nova, al següent curs seguirà existint, però en un nivell superior.

Malauradament, la proposta dels pares no ha agradat al Departament d’Inspecció d’Educació del Vallès Occidental. Àngels Peña, en nom dels pares afectats, explica que la inspectora assignada a la zona, Rosa Maria Calmet, els va denegar la proposta, ja que hi ha una escola amb suficients places per acollir els nens: el centre President Salvans. La inspectora Calmet, per la seva banda, s’ha negat a fer cap tipus de declaració perquè, segons el seu secretari, “les assignacions definitives encara no estan fetes i fins el dia 26 no parlarà ni es citarà amb ningú”. A més, des del Departament es posa en dubte que la inspectora hagi parlat amb qualsevol persona, inclosa Àngels Peña.

Ara bé, quin problema hi ha amb l’escola President Salvans? Es troba al barri de Can Palet, a la part més propera al torrent Vallparadís. El col•legi té, aproximadament, una taxa del 80% d’alumnes d’origen estranger, segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya confirmades per la directora del centre, Rosa Bonastre i posades en dubte pel regidor d’Educació Josep Pàmies. Segons la docent, l’escola reflecteix la realitat de barri; però segons Àngels Peña, la taxa d’immigració a l’escola és molt més alta que la que presenta el barri. De la manera que sigui, hi ha dos realitats que xoquen: Bonastre defensa l’escola com una escola qualsevol i Peña creu que hi ha perill de que es creï un guetto. A més, la directora del centre creu que la negativa dels pares a no voler matricular-s’hi es deu a que no els han donat el que ells desitjaven, però que si anessin a l’escola veurien que la realitat és ben diferent i estarien tant de gust com a qualsevol altre lloc.

Per tant, una escola llunyana o una escola amb la taxa d’immigració més alta de la ciutat? Rosa Bonastre no creu que siguin conceptes equiparables, però els pares no ho veuen així, ja que cap de les dues opcions els sembla adequada. Àngels Peña, fins i tot, ha pensat en renunciar a l’educació pública i matricular el seu fill en alguna escola concertada de la zona. De totes maneres, l’oferta d’escoles concertades a la zona segueix sense ser massa abundant, ja que només hi ha dues: l’escola Andersen i l’escola Sagrat Cor de Jesús, que es sumen a les cinc públiques: Ramón i Cajal, President Salvans, Pau Vila, Josep Ventalló i Francesc Aldea, molt separades entre elles i amb un gran punt mort entre les tres primeres i les dues darreres.

La nova zonificació, a més, va incloure petites sub-zones per evitar els punts morts, segons l’acta oficial del Ple de l’Ajuntament on es va decidir. La majoria de sub-zones de la ciutat funcionen bé: totes tenen una escola pública assignada. Malauradament, les sub-zones 4a i 4b no disposen de cap centre escolar públic; només la 4b té a prop l’escola concertada Sagrat Cor de Jesús. En contrast amb aquesta repartició, la zona 2 de la ciutat, que inclou part del barri del Cementiri Vell, Sant Pere, Ègara, Sant Pere Nord, Can Tussell, Bonaire i Sant Eloi, força més petita que la 4, disposa de set escoles públiques distribuïdes per tota la zona, a més de tres concertades i dos públiques més a les seves sub-zones.

En definitiva, tot i que fins al proper 25 de maig no es sabrà què passarà, el conflicte polític i social està servit. Per una banda, la recent zonificació ha causat els primers problemes, que han afectat directament a les famílies que volien escollir les escoles més properes per als seus fills. En aquest sentit, les fronteres de les zones han tingut la culpa. D’altra banda, existeix un problema pedagògic molt arrelat en la nostra societat: encara no s’accepta la multiculturalitat com una realitat normalitzada. Aquí hi ha una altra frontera, un petit mur de la vergonya. Tal com diu la directora de l’escola President Salvans, Rosa Bonastre, “els nens de l’escola són els nens que ocuparan els càrrecs del futur; alguns tindran càrrecs petits i feines no massa bones, però d’altres seran els metges que ens curaran i els jutges que ens jutjaran”. De fet, els nens són el futur i garantir-li una bona educació des del principi hauria de ser una obligació dels adults, sense traves polítiques.

Un reportatge de Sergio Morales, amb la col·laboració de Quim Sala, Damià S. Bonmatí i Mikel Vilalta

Nota final: després de l’elaboració d’aquest reportatge, el dia 25 de maig es van assignar les places als nous matriculats. Els casos relatats a l’escrit, els d’Àngels Peña i Isabel Morales, van acabar amb l’assignació dels seus fills a l’escola concertada Andersen. No era el centre que volien en primera opció, però sí una de les que tenien en ment i una de les preferides. Peña s’ha mostrat molt contenta al respecte. “És el destí”, ha sentenciat.