Sota un cartell immens, al bell mig de la Gran Via de Barcelona, s'amaga la universitat okupa La Rimaia, instal·lada en aquest edifici abans deshabitat. La Rimaia, mot que significa esquerda profunda en una glacera, porta menys de tres mesos en aquest local. “És un projecte que va sorgir de les okupacions estudiantils contra Bolonya”, ens explica la Sílvia, que ha treballat amb la organització des de llavors “quan es van acabar les okupacions de les universitats [per etapes, entre desembre i març del 2009], es van acabar també un seguit d’activitats que s’hi estaven portant a terme. Com que no volíem parar l’empenta que portàvem, vam crear La Rimaia”. En un principi es van instal·lar a un edifici abandonat del carrer Casanova, fins que van ser desallotjats. En el nou local de la Gran Via, a pocs minuts a peu de l’altre, s’hi ha acomodat ràpidament. Diferents col·lectius i associacions es reuneixen en les seves instal·lacions, i els membres de La Rimaia han creat diversos espais i projectes.

Amb la porta principal travada amb una barra de ferro i decorada amb pintures d'spray, han obert a peu de carrer, utilitzant d'entrada la paret lateral de l'edifici, l'anomenada biblioteca popular espontània. Amb una col·lecció de més de mil llibres, ordinadors amb connexió a Internet i un sistema de préstec gratuït, la biblioteca és l'èxit més destacable de la universitat i la seva carta de presentació.

En Mauricio és un dels membres de l'equip que s'encarrega de catalogar i ordenar llibres, controlar els prèstecs i aconseguir més material per a la col·lecció. Tots els documents, afirma, són donacions i han entrat a La Rimaia gratuïtament. Els llibres que no encaixen a les categories que abasta la biblioteca (Filosofia, Psicologia, Religió i Espiritualitat, Ciències Socials, Ciències Naturals, Tecnologia, Belles Arts, Esports, Literatura, Història i Geografia ) es coloquen a l'entrada perquè els agafin els vianants, que s'aturen a curiosejar i agafen fulletons divulgatius de La Rimaia. En Mauricio explica que va conèixer La Rimaia a través d'uns amics, en un moment en que no es trobava a gust en el seu pis compartit, on havia de pagar lloguer. Va començar a viure a La Rimaia com a mesura temporal, mentre buscava un altre allotjament i s'hi va acabar quedant, explica, per la biblioteca.

Darrere la biblioteca trobem un espai ample, amb un escenari i una barra de bar, que constitueix l’espai polivalent de La Rimaia. És aquí on els diferents col·lectius, grups de treball i de debat es reuneixen periòdicament. També és un espai distès, on els habitants de l’edifici xerren, descansen o llegeixen.

En el pis superior, on s’ha d’accedir per una escala inestable sostinguda gairebé en el no res, envoltada de runes, trobem la sala de belles arts, ben il·luminada, plena de pósters, papers i materials, més que artístics, de construcció. Les estances que rodegen aquesta sala serveixen per a altres propostes que el colectiu ofereix. Entre elles la sala Nikola Tesla, on es fan classes d'electrònica; el casal infantil Orelles Verdes, encara a mig reformar, es fa conèixer als pares en els parcs del barri, on els monitors van a fer difussió, i l'escola de llengües Freinet, que ofereix classes de català i castellà.

Als pisos superiors trobem només llits i l'anomenat pis de resistència, on La Rimaia pretén aguantar el desallotjament. La finca pertany a l'empresa Agrícola Fund 3 S.L., propietat dels germans Luis Miguel i Nicolás Guerrero Gilabert, ambdós advocats del bufet Guerrero de Castro, que dirigeix el seu pare. Els propietaris han obert un procés legal contra els okupants amb l'intenció d'aconseguir una ordre de desallotjament. Al bufet Guerrero de Castro, al carrer Pau Claris, es neguen a contestar preguntes i afirmen no tenir res a veure amb l'edifici ni amb el procés legal. Segons afirmen els okupes de La Rimaia, els germans pretenien enderrocar-lo i construir-hi un hotel de luxe. “Nosaltres creiem que al barri calen més biblioteques que hotels” afirma en Mauricio desde la seva biblioteca popular espontània.

De moment, La Rimaia segueix en funcionament, segons explica la Sílva Abadia, gràcies a les donacions dels col·lectius que hi colaboren. La organització es financia a través d'aquests pocs ingressos i, sobretot, estalviant despeses. El menjar el recullen dels mercats a última hora, afirma la Sílvia, quan els venedors llencen tot allò que pensen que ja no vendràn a l'endemà.

Les decisions es prenen en assemblea, cada dimecres, i les classes agafen embranzida poc a poc. L'escola d'idiomes Freinet té entre cinc i deu alumnes a cada classe de català i castellà, explica en Raúl Olivencia, que hi fa classes. La majoria han conegut l'escola a través dels ordinadors amb Internet de la biblioteca, on acudeixen alguns immigrants per poder navegar gratuïtament per la xarxa. Les altres classes, especialment les que porten a terme col·lectius externs a La Rimaia, que porten més recorregut, també ajuden a fer conèixer els projectes de la universitat alternativa, tot i que, es queixa en Raúl, es difícil que els alumnes siguin constants i acudeixin a classe regularment.