La crisi no pot vèncer la Formació Professional
Cada cop són més els estudiants que cursen FP en detriment de la universitat. Volen un ensenyament més pràctic que els ajudi a trobar feina
“Només amb la ESO ara ja no fas res”. Aquesta es l’opinió de l’Enric Altermir, un estudiant de 16 anys que l’any vinent cursarà un cicle de formació professional de comerç. Cada vegada són més els estudiants que trien aquesta via en lloc de la universitat gràcies a l’ensenyament pràctic i directe que la FP els hi garanteix. Segons un estudi recent del Strategic Research Center, de l’escola de negocis EAE, a Espanya el número d’alumnes matriculats a la universitat s’ha reduït en 200.000 en els últims 10 anys, mentre que en el mateix període s’han triplicat els estudiants de cicles formatius de grau mitjà.
L’Enric és estudiant de 4t d’ESO i, tot i que assegura que no ha estat fàcil, ja ha decidit què farà el curs vinent. Li van sorgir dubtes a l’hora de triar entre FP o Universitat ja que “a l’institut t’orienten perquè continuïs fent Batxillerat, llavors la informació que tenim respecte la FP és mínima”. L’Enric sap que actualment hi ha una situació difícil i que si no es prepara acabarà patint allò que els seus pares sempre li diuen que ha d’evitar: moltes hores de treball en males condicions. “Ells sempre em diuen que he de treballar a un lloc on estigui calent a l’hivern i fresc a l’estiu”, comenta l’Enric.
Segons la sotsdirectora de Formació Professional de l’IES La Guineueta de Barcelona, Esther Giró, els joves d’avui han deixat de veure la FP com una via desprestigiada i, tot el contrari, saben que és una opció molt sol•licitada en el món laboral. A més, diu Giró, les experiències d’amics o familiars universitaris els hi fan decantar-se per una formació pràctica. “La Universitat és una bona opció, però per a assolir tots els coneixements que pretén inculcar a l’alumne s’ha de tenir un gran esperit de sacrifici, quelcom que no es dóna massa en el jovent actual”, opina Giró.
Nova llei d'educació
En aquest curs s’ha implantat la polèmica Llei Orgànica d’Educació (LOE). Segons Enric Vallès, sotsdirector de l’Escola del Treball de Barcelona, la LOE ha representat un canvi important tant al Batxillerat com als Cicles. Els nous Cicles LOE han hagut d'adaptar-se a les qualificacions professionals i s'han reestructurat els continguts. En alguns casos la remodelació ha estat tant important com per a fer desaparèixer uns determinats cicles o que altres nous hagin aparegut. L'actualització dels estudis en relació al que demana el món laboral és sempre “una millora pels estudiants perquè facilita la inserció laboral”.
En Jordi Andujar és un altre jove que va acabar fa 9 mesos el grau mitjà d’ ”Equipaments i instal•lacions electrotècniques” a l’Escola del Treball. Va escollir aquest cicle ja que el seu pare era electricista i volia ajudar-lo amb l’empresa que acabava de crear: “Sabia que podia treballar amb ell fàcilment però abans havia de fer algun tipus de grau mig com el que finalment vaig escollir”. No obstant, l’empresa no va acabar de funcionar, i ara, tres anys després, es troba a l’atur i amb un constant rebuig de les empreses per la seva escassa formació. “Abans tenir un grau mig significava estar preparat pel món professional, ara, si no passes del grau superior no ets ningú”, afegeix. La crisi, d’altra banda, no fa més que empitjorar les coses i és que segons en Jordi, els sous cada vegada són pitjors i ,a vegades, un cop s’aconsegueix trobar feina “el sou no arriba a ser de mil•leurista, es queda en set- centsrista”. “A banda de la crisi i dels problemes per trobar feina sé que vull fer alguna cosa més, no vull estar tota la vida amb treballs precaris, necessito un impuls i sé que aquest impuls me’l poden donar més estudis”, afirma contundent en Jordi. “Estic mirant quines noves ofertes hi ha de graus superiors i mentrestant només em queda seguir buscant feina, l’experiència també és un factor que es valora moltíssim”.
Malgrat la visió pessimista d’en Jordi, l’estudi del Strategic Research Center reflecteix una millor i més ràpida inserció laboral dels titulats en FP. L’any 2007 el 71% dels titulats en FP trobava feina durant els 6 mesos posteriors de finalitzar els seus estudis amb un salari mitjà d’entre 11.000 i 14.000 euros anuals. Un any més tard, el 41% ja aconseguia feina en menys d’un mes i, l’any 2009 les tasses d’ocupació dels estudiants d’FP van apropar-se al 100%, amb una mitjana salarial de 20.000 euros anuals. A més, segons l’estudi, els contractes laborals pels titulats acostumen a ser relativament estables, amb una durada mitja superior a l’any. Les tasses d’ocupació dels estudiants de cicles formatius tant de Grau Mig com de Grau Superior són millors que les de la Unió Europea, especialment en els sectors relacionats amb la imatge personal, la indústria del moble, l’electricitat i les arts gràfiques.
La Verónica va començar un Grau Mig de perruqueria quan tenia 18 anys. “No m’agradava gaire estudiar i vaig repetir curs diverses vegades, però els meus pares van insistir tant que finalment vaig treure’m el BUP”, diu mig rient. Va iniciar els seus estudis amb moltes ganes atès que, a més de ser una feina que li cridava l’atenció, “sabia que em trobaria amb quelcom molt diferent a la dinàmica de passar-se hores davant d’un llibre per després fer un examen i oblidar-ho tot al cap de tres dies”, diu la Verónica. Assegura que, gràcies a la formació professional, va aprendre a ser constant i responsable: “Normalment qui comença un grau mitjà és perquè li agrada la branca que ha triat. I a partir d’aquí la motivació ho és tot. Amb la motivació arriba l’esforç i després els resultats”. També reconeix el gran treball que van desenvolupar els seus professors els quals, segons la Verónica, “a més d’ensenyar-te, sabien com fer perquè tu mateixa et superessis dia rere dia”. Als seus 26 anys no li ha faltat feina des de que acabà el grau amb 20 anys. Ha passat per tres salons de bellesa, on ha fet des de perruqueria fins manicura o neteja de cutis. Per a completar el seu currículum, ha realitzat altres dos cursos de maquillatge i caracterització gràcies als quals li han arribat diverses ofertes de feina esporàdiques. “Cada dia m’agrada més el que faig i per això intento no estancar-me; sé que encara em queda molt per aprendre”, diu la jove. La passió pel que fa, però, no ho és tot i la Verónica treballa actualment com a vigilant de seguretat per poder fer realitat el seu somni d’obrir la seva pròpia perruqueria. “Els salons on he treballat m’han servit per agafar experiència i fer-me veure que això és el que m’agrada, però no es guanya gaire calés si la perruqueria no és teva. Confio en que aquest sacrifici serveixi per tenir aviat el meu propi negoci”.
Els tres joves protagonitzen històries diferents, però tenen un tret en comú: la FP és el camí escollit per conduir les seves vides malgrat que no és la opció més reconeguda. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) ha introduït canvis aquest any, però continua essent un camí més curt per accedir a la primera feina i una bona base per anar adquirint experiència pràctica. Tot i que aquesta via ha anat patint un desprestigi en els últims temps en els que la crisi ha agreujat l’accés al món laboral, s’ha de contemplar com una bona opció per gent que com els tres protagonistes desitgen una preparació que la universitat no sempre els hi pot garantir.




