Cinc sindicats presents a la Catalunya Nord han denunciat que La Bressola, agrupació privada d’escoles d’ensenyament en català a la Catalunya Nord, vulnera els drets dels treballadors. A més, tres empleats acomiadats i membres del sindicat Union Syndicale Solidaires 66 han portat a judici el centre dirigit per Joan Pere le Bihan. Les subvencions, excessives i nacionalistes segons alguns sectors polítics com el PP o Ciutadans, han estat normalment el blanc de les crítiques cap als centres escolars.

La Federació d'Ensenyament de la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT), Union Syndicale Solidaires 66, Sud Éducation 66, Sud Culture Solidaires i el Syndicat Unitaire National Démocratique des Personnels de l'Enseignement et de la Formation Privés, van fer públic el passat mes d’abril un manifest de denúncia de la política laboral de La Bressola, un any després de l’acomiadament de Xavier Montserrat. El professor de teatre del centre d’el Soler va ser despatxat després de ser perseguit i assetjat per uns fets no provats, segons els sindicats. El manifest no només es mostra en desacord amb l’acomiadament del professor sinó també amb la política de drets laborals aplicada per La Bressola. Tres ex-empleats han presentat una querella contra el centre per acomiadaments improcedents. Són aquests acomiadaments un fet aïllat, o pel contrari és la demostració de la violació dels drets laborals que segons els sindicats duu a terme La Bressola?

Segons les fonts sindicals, el conjunt de centres escolars sota la direcció de Joan Pere le Bihan incompleix les clàusules signades als contractes de treball, vulnera els codis interns dels treballadors, no dóna un tracte equitatiu als treballadors amb passaport espanyol que als francesos i no respecta les categories laborals pel que fa a la relació entre responsabilitat i salari, com en el cas dels estudiants de magisteri de la UAB que realitzen pràctiques als centres de la Catalunya Nord.

Anticipant-se al fet que les crítiques sindicals siguin interpretades com un atac a la tasca que La Bressola realitza per promocionar la llengua catalana a l’estat francès, els signants del manifest s’ha afanyat a afirmar que “és una tasca absolutament lloable en defensa del dret de les persones a utilitzar la seva pròpia llengua i de col•laboració entre diferents administracions, organitzacions i associacions per a la normalització del català”. No obstant, consideren que les subvencions públiques que rep La Bressola de la Generalitat de Catalunya haurien de ser motiu suficient per controlar directament de la gestió laboral dels centres escolars per part de l’Administració.

El director general de La Bressola, Joan Pere le Bihan, afirma que el manifest sindical li produeix un absolut i total menyspreu. Segons ell, ni el manifest ni les denúncies particulars tenen raó de ser, ja que són casos concrets que no reflecteixen el dia a dia de l’escola. “Utilitzen uns sindicats pels seus motius personals i denuncien fets falsos sobre el respecte als drets laborals dels nostres centres.” En opinió del director general, els sindicats obliden que La Bressola compta amb un acord laboral d’empresa aprovat pel 67% dels treballadors i només busquen fer-se publicitat per guanyar importància en front dels principals sindicats francesos. També assegura que la GCT li ha reconegut en converses personals, que la publicació del manifest ha estat un error.

CGT és l’únic sindicat de la Catalunya sud que ha donat suport al manifest. Segons Emili Cortavitarte, membre de la secció d’ensenyament del sindicat, si van recolzar la denúncia és perquè tenien indicis suficients de que els conflictes entre treballadors i l’escola no eren casos puntuals sinó exemples d’una violació sistemàtica. Cortavitare explica que una de les proves que els va evidenciar la violació del dret laboral és la representació sindical als centres i la manera en què s’escull.

“Una institució amb 87 treballadors, com La Bressola, té l’obligació de tenir 5 representants sindicals, i ells en tenen un”, explica Cortavitarte. Segons la CGT el procés de selecció d’el representant també és il•legal, ja que l’elecció es duu a terme en una assemblea amb la presència del director general. La direcció presenta al moment un únic aspirant, fa un discurs a favor seu i a l’hora de la votació el director marxa de la sala i la gent que hi és present vota a mà alçada si està d’acord amb la candidatura presentada. Segons Cortavitarte, la forma correcta seria anunciar els candidats amb temps, elaborar campanyes tan individuals com per sindicats en períodes de temps estipulats prèviament i els assistents haurien de votar la gent ha de votar en secret.

El responsable d’ensenyament de la CGT explica que han recolzat la denúncia perquè “encara que la Bressola funcioni en territori francès, funciona amb diners públics catalans”. Segons Cortavitare, els 600.000€ que rep per part de la Generalitat de Catalunya més les subvencions que rep de l’Associació i la Federació de Municipis de Catalunya són raons suficients com per assegurar-se del bon funcionament de les relacions laborals de la institució. “Entenem que no es pot jugar amb l’ambaixada catalana més important al sud de França”, conclou Cortavitarte. La CGT nega que en cap moment hagin establert contactes amb La Bressola i que molt menys hagin tret validesa al manifest. Cortavitarte explica que s’han posat en contacte amb la Generalitat i amb la Fundació Amics de La Bresola. Només han rebut resposta dels últims, que els animaven a retirar la denúncia i replantejar-se l’estratègia que mostrava el manifest.

X.M i P.S són dos dels treballadors i membres del sindicat Union Syndicale Solidarires 66 que han denunciat La Bressola per acomiadament improcedent. Els seus dos casos i els d’una companya estant en procés judicial. La segona audiència dels diferents processos tindrà lloc el 30 de juny, el 7 de juliol i el 22 de setembre. Segons ells, la representació sindical és una evidència del poc respecte pels drets laborals que es viu en el dia a dia de La Bressola. “Des del nostre punt de vista, La Bressola és una institució profundament autoritària on la democràcia no existeix”, expliquen. Segons ells, La Bressola castiga la dissidència perquè només admet una manera de pensar i això pot portar a situacions d’assetjament que poden forçar molts treballadores a abandonar el seu lloc de treball. Precisament, consideren que els dos principals motius de que no hi hagi més denúncies en contra del funcionament laboral dels centres és en primer lloc la por, i en segon les poques ganes que tenen els extreballadors de recordar la seva etapa a La Bressola.

X.M considera que la principal causa de la violació dels drets laborals és el concepte de poder piramidal que té la institució. “Le Bihan i Eva Bertrana (representant laboral del personal i directora responsable d’administració) concentren tot el poder sobre els assalariats i tenen una influència total sobre el Consell d’Administració”. Així doncs, segons X.M tot i que el Consell format per pares, alumnes i professors hauria d’ostentar el màxim poder de decisió, la direcció de La Bressola ha esdevingut totalment despòtica i personalista. “Mostra d’això són decisions il•legals preses recentment, com obligar a fer hores extres o anar a colònies no pagades amb els alumnes”, afegeix P.S.

Segons X.M., La Bressola és l’emblema del català a la Catalunya Nord i no hi ha cap escola en el domini lingüístic del català amb el recolzament que rep aquest centre. “És una llàstima que tenint tant reconeixement polític i social, es duguin a terme pràctiques il•legals”, conclou X.M.

Els tres judicis pendents contra La Bressola afirmaran o desmentiran, almenys a ulls de la justícia francesa, la vulneració dels drets laborals, tan de professors com d’estudiants en pràctiques, en un dels centres educatius més lloat de tots els Països Catalans. I en cas que es confirmi al infracció, també caldrà esperar la resposta de les institucions catalanes, que corren el risc de veure com una de les joies de la corona té una taca a l’expedient difícil d’esborrar i sobretot difícil d’entendre en un centre que proclama la democràcia, la llibertat i la solidaritat com a forma de treballar en el dia a dia.