A l’Elena, una nena de la qual no es donaran els seus cognoms per preservar la seva identitat. li han diagnosticat la Síndrome d’Alineació Parental (SAP). Als 10 anys els seus pares es van divorciar, entrant en una picabaralla legal sobre la tutela de la seva filla. El jutge instructor del cas va atorgar la custodia de l’Elena a la mare. Durant tres anys la nena ha viscut immersa en mig d’una manipulació per part de la mare i una desesperació del pare per tractar d’apropar-se a ella, rebent un doble missatge contradictori que l’ha desorientat. Així, el pare ha reclamat la intervenció d’un equip d’exploració perquè determinés si la nena estava sofrint la SAP.

Els efectes de la legislació espanyola vigent es tradueixen en que més del 90% de les sentències de separació o divorci atribueixen a la dona la custodia dels fills, l’ús de la vivenda fins que aquests s’emancipin i una pensió d’aliments. El mes passat les Corts d’Aragó van aprovar una nova llei que determina que els jutges aragonesos hauran de començar a prescriure, de forma preferent, la custodia compartida dels fills en els processos de divorci, excepte si els pares prefereixen la custodia individual. La norma aragonesa també contempla la mediació familiar i garanteix que els fills seguiran mantenint el contacte amb germans, avis i altres familiars.

El Parlament de Catalunya està pendent d’una resolució legal similar prevista per a finals d’aquest mes de juny. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha assegurat que abans de les vacances el Parlament tindrà aprovada la regulació que és encara més completa que l’aragonesa i defineix més clarament la qüestió de forma més ajustada a la realitat.

“Aquestes reaccions s’han produït a causa de la mala aplicació que s’ha fet de la llei espanyola de divorci reformada l’any 2005”, explica Pere Ríos, periodista de El País encarregat de cobrir totes les informacions que han sortit al respecte. Ríos explica que la legislació espanyola estimula els conflictes, enlloc d’afavorir la solució. En el mateix sentit, els jutges de família porten anys reclamant la modificació de l’article 96 del Codi Civil, que atribueix sempre l’ús de la vivenda al progenitor que es queda amb els fills.

A partir de les diferències que crea el sistema legal entre els dos progenitors ha sorgit la Síndrome d’Alienació Parental, que és un terme que va plantejar el professor en psiquiatria Richard Gardener l’any 1985. La SAP es basa en el conjunt de símptomes que resulten del procés pel qual un progenitor, mitjançant diverses estratègies, transforma la consciència dels seus fills per impedir, obstaculitzar o arribar a destruir el vincle amb l’altre progenitor. “Si un dels pares li diu al fill que es defensi d’algú dolent se li està transmetent una por que, a llarg termini, pot afectar la seva relació amb tot el seu entorn”, explica un dels millors especialistes en psicologia juvenil, que ha volgut preservar la seva identitat per protegir als seus pacients i col·laboradors.

Fins al moment se li cedia la custodia tant sols a un dels pares per tal de salvaguardar el màxim possible la salut dels fills. El psicòleg José Manuel Aguilar, en el seu llibre Con mamá y con papá explica que hi ha altres circumstàncies que resulten molt més determinants per la seva maduresa emocional, com per exemple, l’absència d’un dels progenitors, que és el que succeeix en molts casos, quan l’home queda relegat a la funció de “pare visitador”.

Els equips d’exploració són els que tenen l’ultima paraula sobre el diagnòstic de la SAP. En cas que l’infant pateixi la síndrome només queden quatre opcions possibles: la mediació –el més recomanat si la situació no és molt greu-, només retirar la custodia del progenitor, retirar la custodia al progenitor i atorgar-li a l’altre o passar el nen a disposició judicial. Una mesura poc habitual és deixar el nen sota la tutela dels avis fins que s’investigui amb més profunditat el cas. “Sovint es pensa que la denúncia de la síndrome és una estratagema dels pares per recuperar la custodia”, explica Pere Ríos.

Moltes mares, la majoria de damnificades per la SAP, es defensen al·legant que l’existència d’aquesta síndrome no és acceptada per l’Organització Mundial de la Salut(OMS). “Tot i que s’ha de tenir en compte que l’OMS tampoc reconeix la transsexualitat, per exemple”, els rebat en Miquel, pare de l’Elena. Aquesta família, com moltes d’altres, estan a l’espera de la renovi la legislació seguint el calendari establert perquè es faci justícia d’una vegada per totes.