Què ha passat perquè l’innovador servei de bicicletes de Barcelona hagi perdut adeptes? Segurament aquesta és la pregunta que avui es fan molts barcelonins, tant socis del Bicingcom no, que conviuen des de 2007 amb el mitjà de transport públic més saludable de Barcelona. Als seus inicis, el Bicing va instaurar-se amb molt d’èxit com una fórmula de mobilitat municipal revolucionària a la ciutat. Però, a partir del septembre de 2009, quan el Bicing va arribar a la xifra rècord de 190.000 usuaris, s’ha observat un decreixement progressiu dels abonats. Fins i tot, l’Ajuntament, en adonar-se del creixement massiu de socis, va reaccionar amb mesures per desincentivar l’ús del Bicing, com per exemple, retirar la informació en anglès de les estacionsper evitar que els estrangers en facin ús.

Les estimacions de la pèrdua de 30.000 usuaris que anunciava a mitjans de maig la B:SM (Barcelona de Serveis Municipals), l’empresa municipal que gestiona el Bicing, s’han pogut fer gràcies al nou mètode de renovació de socis. Ara, l’usuari del Bicing que volia renovar el contracte pel servei de bicicletes ha hagut d’abonar els 30 euros que val el servei anual. Qui no ho ha fet passats els 90 dies del nou calendari, se l’ha donat de baixa de forma immediata. És per aquesta raó que el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, declarava el passat 13 de maig que el nou sistema serviria “per depurar” el servei. D’aquestes declaracions s’entén que el Bicing havia arribat a unes xifres d’usuaris que els superaven i que no podia fer front a les demandes de tanta gent amb tot el que comporta en tasques de manteniment del servei (reparació de bicicletes, disponibilitat de les mateixes, instal•lació de més estacions Bicing...). Actualment, amb 169.000 usuaris veurem si el desbordament disminueix i la B:SM pot oferir un servei de qualitat.

A l'esquerra, estació de Bicing núm.102 a l'Avda. Pau Casals a les 19h d'un divendres. A la dreta veiem una estació molt més plena, un diumenge al matí a l'estació Bicing núm. 254, a La Maquinista (Sant Andreu).

Mal invent o mala implantació?

Si fem balanç dels punts forts i febles del Bicing, trobem arguments de tota mena. D’una banda, la idea d’implantar un servei de bicicletes per als ciutadans de Barcelona per a fer trajectes curts i com a complement del transport públic és fantàstica, però el pas de la teoria a la pràctica ha evidenciat mancances del servei. Sense anar gaire lluny, ens trobem que quan s’inaugura el Bicing, Barcelona tenia molt pocs carrils bici preexistents i que la tecnologia que controlava el temps de préstec de les bicicletes fallava sovint. A més, segons una usuària del Bicing des dels seus inicis, Aina Ruiz, sabem que era possible fins i tot agafar bicicletes mitjançant un enginyós mètode, sense necessitat de disposar de carnet. Per sort, amb els anys el Bicing ha anat solventant aquests errors i avui dia ofereix un servei millor. Tot i així, Maurici Masramon, un altre usuari del Bicing des que va implantar-se a la ciutat comtal, pensa que tots aquests errors inicials podien haver-se’ls estalviat amb una mica més de planificació. “Com sempre ens trobem que aquí mai es fan les coses ben fetes des del començament, sinó que s’hi van fent pegats”, es lamenta Masramon, que ha hagut de denunciar fins a 4 multes que no li pertocava pagar perquè es tractaven d’errors tècnics del sistema.

Avantatges i desavantatges del Bicing

En què falla el Bicing?

Segons el Cap de Premsa de B:SM, Ramon Ferreiro, el Bicing no ha de ser present a totes les zones de la ciutat, sinó a aquelles que puguin resultar útils per a l’usuari perquè estan poc connectades amb d’altres tipus de transports públics com poden ser el metro, el tramviao l’autobús. Així, Ferreiro defensa que, per exemple, a la Zona Universitària, tot i disposar del carril bici de la Diagonal, l’esforç per cobrir totes les necessitats dels usuaris a hores puntuals aquí seria excessivament elevat perquè caldria disposar de més personal, vehicles i distribució. Ferreiro prefereix que el servei que donen sigui bo, encara que restringit, que no pas implantar-lo a tot arreu sense tenir en compte els problemes que puguin ocasionar a l’usuari, com va passar als inicis del Bicing. Per tant, el Bicing no és un servei de lloguer de bicicletes, sinó que és un servei que requereix uns esforços i que cal entendre com un complement dels altres mitjans de transport de la ciutat.

Maurici Masramon recorda els problemes que va patir amb el Bicing als seus començaments, tot i que també diu que com eren menys usuaris el servei també era més barat. Actualment ja no passen molts d’aquells maldecaps perquè s’ha anat millorant amb l’experiència, l’afluència de socis i la pujada dels preus per l’abonament anual. D’entre les principals queixes de l’estudiant d’informàtica a la UAB, trobem el mal estat de les bicicletes, ja que assegura que tant podies trobar-te amb bicicletes sense frens, seients i manillars descollats, rodes desinflades, etc. com bicicletes destrossades literalment. Però el que més li va impactar va ser el mal funcionament del sistema informàtic del Bicing, ja que més d’una vegada es va trobar amb que quan tornava la bicicleta no constava a la targeta d’usuari que l’havia tornat. De manera que quan arribava a casa i comprobava l’estat del seu compte veia que l’havien multat per no retornar la bici. Aquesta infracció li han castigat amb un valor de 216,90€ cada vegada que l’ha comès i Maurici Masramon ha hagut de denunciar fins a 4 casos en què li va passar. En canvi, a la pàgina web oficial del Bicing es diu que la multa per no retornar la bicicleta en més de 24 h està penalitzat amb 150€. Les causes per les quals no va funcionar el sistema, assegura Masramon que tant podien ser perquè la deixés correctament i el programa no li marqués a la targeta, com que no se li encengués el llum vermell indicador d’haver deixat la bicicleta, com que la deixés i no la pugués tornar a treure per intentar deixar-la una altra vegada. Avui dia, veiem que tot això forma part del passat, donat que el sistema informàtic que s’encarrega de la gestió de les devolucions de bicicletes s’ha millorat i en cas que l’usuari s’adoni de l’error comès tan sols ha d’acudir al servei d’atenció al client i insistir perquè li retirin la multa.

A dalt, veiem el que diu la pàgina web oficial del Bicing sobre les multes (150 eur. per no tornar la bici en 24h). A sota, en canvi, veiem una part del registre de Maurici Masramon, on podem observar que quan no consta que l'hagi tornat li cobren 216,90 eur. i no 150. A més, també hi veiem la multa de 0'30 eur. quan se sobrepassen els 30 minuts del lloguer de la bicicleta.

Tant l’estudiant d’informàtica, Maurici Masramon, com l’estudiant de periodisme, Aina Ruiz, creuen que la davallada del Bicing d’aquests últims mesos pot ser que sigui perquè al principi molta gent es va fer sòcia per provar-ho i, ara, després de la novetat, només han quedat els més fidels i els que realment l’utilitzen. A més, reitera Masramon, que segurament molts dels que ho han provat s’han adonat d’alguns dels problemes del servei i han preferit esborrar-se’n. Aina Ruiz, en canvi, creu que el preu del Bicing per un any és molt bo per tot el que ofereix el servei i que ella sí que l’utilitza habitualment i com a complement del transport públic de la ciutat.