Com cada dos divendres a les 8 del vespre, el Diego camina per la Via Barcino en direcció al complex esportiu de Trinitat Vella. Allà l’esperen el Pepe, el Yassin i tots els altres companys de l’equip juvenil de futbol sala de la Fundació Trinijove. Avui toca jugar contra la Frederic Mistral, una escola a les antípodes de Trinijove, tan en l’aspecte geogràfic com social. A través de l’esport, joves del barri com el Diego, ja siguin catalans, marroquins o peruans intenten evadir-se de la realitat que els envolta. La realitat d’un barri que cada cop camina més cap a la precarietat i que a més veu com els més joves no tenen recursos per garantir al barri de Trinitat Vella un futur millor que l’actual.

El Diego té 18 anys. És d’origen peruà per part de pare i xinès de mare. Va arribar a Catalunya l’any 1996. Des de llavors ha viscut una integració total a la vida del país, fins i tot s’expressa en un català perfecte. Ens explica que només sentir a parlar d’una fundació que li permetia fer esport amb els seus amics del barri va dirigir-s’hi. L’organització en qüestió és la Fundació Trinijove, que va iniciar la seva actuació en l’àmbit de la formació i la inserció sociolaboral de col•lectius amb especials dificultats l’any 1985. Durant aquest temps ha treballat en el disseny i la implementació de mesures i programes innovadors, amb la finalitat de superar situacions d’exclusió social. Hi trobem programes d’ensenyament d’idiomes, informàtica, un taller de ràdio i també l’equip de futbol sala on juga el Diego. L’equip és coordinat i entrenat per l’Héctor Espadas, que no es veí del barri i tan sols fa uns mesos que s’ha endinsat en aquest projecte. Quan li van oferir fer-se càrrec de l’equip, ens confessa que va sentir una certa reticència pels perjudicis estesos sobre aquesta zona de la ciutat.

Però a què es deuen aquests prejudicis sobre el barri? Trinitat Vella és una de les zones més conflictives del districte de Sant Andreu de Palomar. Gran part de la població es trobat en una situació precària, tant econòmicament com en l’àmbit familiar. A més, és una de les zones de Barcelona on hi ha més tràfic de drogues toves. Concretament, el pavelló on juga l’equip de futbol sala de Trinijove és prop de l’epicentre del tràfic d’estupefaents. El triangle format pels carrers de Via Barcino, Mare de Déu de Lorda i Turó de la Trinitat ha esdevingut el centre de la polèmica veïnal durant molt de temps. Fins i tot es va estudiar la possibilitat d’instal•lar càmeres de videovigilància com a mesura preventiva a la delinqüència. Aquest és només un exemple del dia a dia del barri. A més, a això cal sumar-hi el fet que des de fa anys la població de Trinitat Vella s’ha anat multiplicant. Actualment el 34,6% de la població és immigrant, i aquest augment demogràfic no ha coincidit amb un increment de recursos econòmics i polítiques socials destinats al barri. És en aquest context de crisi social on el projecte de Trinijove i les ajudes que destina als més necessitats adquireixen més rellevància.

Precisament la voluntat principal de l’equip de futbol sala és evitar tots aquests problemes. L’Héctor ens diu clarament quins són els objectius de l’equip que dirigeix: integració i via d’escapament d’una realitat dura. L’entrenador ens apunta que la majoria dels seus jugadors tenen problemes greus. Molts no tenen papers, tenen familiars a la presó, altres que s’han quedat al país d’origen i amb constants disputes violentes en la seva vida quotidiana. Segons ell, la principal fita és evitar que els nois passin més hores del compte al carrer, per tal d’aïllar-los el màxim de temps possible d’un entorn convuls. El Diego és considera a ell mateix una excepció positiva, ja que després d’un inici difícil ha aconseguit tirar endavant: “He tingut sort, però molts altres companys no l’han tingut”. Ara treballa de planxista i el seu desig en el context de crisi econòmica actual és no perdre aquesta feina, tot i que el seu somni és el de tenir un taller propi. Però mirant enrere, el Diego reconeix que no li ha estat fàcil arribar fins aquí. El seu entrenador i ell coincideixen en assenyalar que els més vulnerables no són ell i els seus companys sinó els nens del barri, als quals s’ha d’aconseguir allunyar de la delinqüència i l’exclusió social. Tots dos coincideixen en que la manera més fàcil de fer-ho és la integració. “Conviure amb altres cultures i races és la via més ràpida d’acabar amb els tòpics i estereotips”, afirma l’Héctor, que considera que si els immigrants de diferents orígens tenen disputes entre ells serà impossible millorar el futur de Trinitat Vella.

Una de les responsables de millorar aquest futur és la Fundació Trinijove, que vol intervenir des d’una visió global, combinant la informació, la formació, la promoció ocupacional i el lleure a través de serveis gratuïts. Aquests serveis van destinats principalment a la població del barri, encara que són extensibles a qualsevol ciutadà que es trobi en una situació semblant. Darrere d’aquests projectes hi ha la col•laboració de la Generalitat de Catalunya. Elisabet Díaz, membre destacada de la fundació es mostra satisfeta de l’activitat realitzada i agraeix el suport de les institucions.

Segons Díaz, però, el suport de l’administració en l’aplicació de polítiques socials no és suficient, perquè el problema principal encara està per resoldre: l’educació. “Si en un context de problemes socials, drogues i xoc cultural no hi ha educació, els problemes que es poden viure en un barri convencional es multipliquen”. Díaz reparteix les culpes del problema educatiu en diverses parts. En primer lloc argumenta que la falta de recursos dels ciutadans de Trinitat Vella fa que la majoria de nois s’hagin de posar a treballar per portar diners a casa. Per altra banda, considera que el sistema educatiu actual no ajuda a mantenir la motivació de l’estudiant per acabar els estudis obligatoris. En conseqüència el que haurien de ser els valors educatius, es perden, ja que els més joves no veuen l’educació com un camí per poder viure millor, tant ells com les seves famílies.

En aquest sentit, el futbol esdevé un dels pocs moments en què els joves poden ser ells mateixos en un ambient respectuós i disciplinat envoltats dels seus companys. És una fita en el pla estratègic de Trinijove haver trobat una font comuna de integració com és la pràctica d’esport. Tant la fundació com l’associació de veïns del barri creuen que una bona eina per continuar trobant solucions és l’anomenada Taula de Convivència de Trinitat Vella. Aquesta mesa es reuneix amb l’objectiu de crear una xarxa d’entitats, serveis i persones que promoguin la convivència entre els veïns. Cada dilluns es reuneixen al Centre Cívic per intentar trobar una sortida a l’atzucac que viu el barri.

Són les 11 i el Diego i els seus companys han acabat el partit. Avui la Frederic Mistral s’ha endut els tres punts del complex municipal de Trinitat Vella. Se’l veu decebut, però tant ell com els seus companys saben que el resultat no és el més important. Dilluns tornaran a entrenar, tot esperant que el futbol deixi de ser un miratge dins del desert on els hi ha tocat viure.