Són les quatre i mitja de la tarda de divendres 5 de març. La Mari Carmen i la resta de netejadores arriben a la Plaça Sant Jaume de Barcelona disposades a plantar les tendes i a alçar la veu i fer-se escoltar. Però per què criden? Doncs per la indiferència i el nul reconeixement que pateixen tot i la importància de la seva tasca diària. De fet, llueixen a l’esquena el lema “Sóc una dona netejadora i vull que es valori la meva feina”.

Entre pancartes, fred i il·lusió, la companyonia aflora en la seva forma més autèntica i pura. Tothom adopta un rol beneficiós pel conjunt, i les relacions s’enforteixen més que mai. Les anècdotes, els somriures, les mantes compartides i les experiències comunes es converteixen en el leitmotiv de les hores que passen lentament. Malgrat la incomoditat, el patiment i els nervis, la Mari Carmen mai oblida el seu objectiu: aconseguir mitjançant la lluita conjunta que des de la patronal s’escoltin les seves demandes. Entre aquestes, en destaquen tres: arribar als 1.000 euros al mes; assolir la igualtat dins del sector –només el 15% dels empleats són homes i reben millors sous–, i que en cas d’acomiadament improcedent, la patronal accedeixi a que puguin ser readmeses.

Arriba la nit i augmenten els problemes. Fa més fred, el cansament pesa i la son no arriba. A més a més, a les tres de la matinada els mitjans abandonen la plaça i la policia entra en acció: al·legant que “queda lleig”, conviden a les netejadores a desplantar les tendes i a dormir a la intempèrie. Mentrestant, un home embriac que orina rere un fanal surt impune de la plaça.

Els primers raigs de sol entren de puntetes a Sant Jaume combinats amb l’olor de la primera tassa de cafè. Poc a poc, reben les primeres mostres de suport. S’apropen a conèixer les seves reivindicacions tant la gent del carrer com altres treballadors del sector. És llavors quan la Mari Carmen se n’adona que una primera batalla ja està guanyada: fer-se visible al poble. Ara no són fantasmes per tothom.

Les més de 7.000 firmes recollides per les netejadores arreu del territori català demostren la força de la seva unió. I és que l’acampada no és protagonitzada en exclusivitat per les dones de la neteja de Barcelona, sinó que arriben en tren des de Lleida, Girona i Tarragona més dones disposades a lluitar per allò que creuen just.

Negociacions, futur i recompensa

Responsables de CC.OO., amb la Mari Carmen entre les representats del col·lectiu de neteja d’edificis, locals i escoles, es reuneixen amb la patronal el dilluns 15 de març. I durant les properes setmanes continuaran les reunions fins que s’arribi a un acord. La Mari Carmen, però, creu que aquest consens està encara lluny. De fet, no descarta que en els pròxims dies s’organitzi una vaga de fam o una vaga general per pressionar la patronal i donar un pas més en la lluita per ser dignificades i escoltades.

Tot i que veu el futur molt negre, després dels tres dies d’acampada està satisfeta per haver lluitat per una causa en què creu. Finalment, el somriure torna als seu rostre quan es retroba amb la seva filla i es fonen en una abraçada acompanyada d’un tendre “t’estimo”.

Últimes novetats

El sector de neteja ha recollit ja més de 14.000 signes de suport. A més, des del passat març s'han continuat organitzant manifestacions i activitats de protesta. El 25 de març una manifestació a LLeida, protestes durant el dia 1 de maig a Barcelona, acampada a les portes del nou edifici del Govern de la Generalitat a Girona el 4 de juny... La lluita segeuix viva, ara només cal que des de les institucions s'escolti a un sector que continua abandonat.