Malgrat la voluntat i col·laboració de figures destacades del món jurídic com Carlos Jiménez Villarejo, principal responsable de la redacció de la proposta de codi i president del comitè d’Ètica dels Mossos d’Esquadra, els sindicats de policia s’han oposat frontalment a l’aprovació del text i han fet impossible l’acompliment de les recomanacions europees.

El Consell de Ministres de la UE va aprovar l'any 2001 una recomanació a tots els Estats membres de la Unió que els instava a aprovar un codi d'ètica per als seus cossos policials que tingués com a base de contingut el codi europeu. Amb la voluntat d'acomplir aquesta recomanació la conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació d'un comitè d'Ètica, presidit per l'ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo. L'òrgan, va presentar una proposta de regulació de la funció de la policia a l'abril per tal de, a més de donar compliment a les recomanacions de la Unió, aportar "una millor protecció a la ciutadania" i reforçar la "identitat democràtica" dels Mossos alhora que s'enforteix "la convicció moral i professional com a suport per a la funció de la seguretat pública", segons el propi cos del redactat. "El codi ètic presenta un avenç en la consolidació i la modernització dels valors democràtics de la policia de Catalunya", argumenta Jiménez Villarejo.

Comitè d'Ètica: Mercè García, Carlos Jiménez Villarejo, Joan Saura, Cristina Manresa, Gemma Calvet i Josep Palouzié.

Els Mossos d’Esquadra no volen sentir a parlar d'un nou codi ètic. El passat 27 d’abril, el Consell de Policia de Catalunya, màxim òrgan d’interlocució entre la conselleria d’Interior, els caps dels Mossos i els sindicats policials, va sotmetre a votació l’aprovació del text i els resultats en van ser clarament oposats: 23 vots en contra, quatre a favor, dos abstencions i un vot nul. Els mossos al·leguen que el seu cos ja compta amb un codi ètic, el Policial Europeu, que s’aplica des de l’any 2004 en totes les policies de la Unió, i que l’actuació d’ètica policial dels Mossos d’Esquadra ja es troba recollida i desenvolupada en altres normes, com la Constitució Europea, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de la Policia de la Generalitat.

Segons el secretari d’acció sindical i portaveu del SAP-UGT, Valentín Anadón, l’aprovació del codi ètic no és més que “una maniobra per part de la conselleria d’Interior per distreure l’atenció sobre la veritable problemàtica dels Mossos d’Esquadra, que treballem en unes condicions laborals que no són les adequades”. Entre d’altres queixes, des del Consell de Policia s’assegura també que es tracta d’un Codi Ètic intrusiu i massa detallat, que valora accions estrictament tècniques que els Mossos ja tenen regulades en altres documents: “No pot ser que el codi entri a detallar com hem d’efectuar un escorcoll, que és un tema estrictament tècnic”, afirma Anadón.

Per la seva banda, Jiménez Villarejo es mostra totalment contrari a l'opinió sindical: "Hi ha una resistència a admetre qualsevol instrument normatiu de control, per molt moderat que sigui, com en aquest cas. I això no només passa aquí, sinó a tota Europa". El president del Comitè d'Ètica, explica a més que "pretendre que l’actuació policial de Catalunya estigui regulada per unes disposicions que estan contingudes en cinc articles elaborats el 1986, és francament incompatible amb el desenvolupament de la societat democràtica i amb el desenvolupament de la funció policial".

L'expert en seguretat pública Jaume Curbet al·lega que el codi "no ha de ser còmode pels professionals" sinó que "’ha de trobar un equilibri entre permetre fer la feina i garantir a la població que no hi haurà policies que vulnerin els seus drets". Curbet es mostra sorprès del rebuig frontal dels Mossos d'Esquadra al text presentat per Villarejo, tenint en compte que "al comitè que l'ha preparat hi ha representació policial". Valentí Anadon, per la seva banda, assegura que no han donat un marge d'acció suficient als policies i que, malgrat que tenen un representant en el comitè d'Ètica, la cap de l'ABP de Sants-Montjuïc, Cristina Manresa, no els deixen capacitat real de decisió.

En el supòsit que la voluntat del Govern fos tirar endavant a qualsevol preu la proposta de codi, no caldria el suport del Consell de Policia i podria aprovar-lo de manera autònoma. Respecte a aquest punt, Jaume Curbet assegura que seria "una pena" no comptar amb el recolzament del cos perquè això suposaria un fracàs en la recerca d'un "punt d'equilibri entre Mossos i ciutadans". Des del SAP, Valentí Anadon assegura que l'aprovació del text al marge de la opinió dels professionals seria antidemocràtic i insta al Govern a "respectar el Consell, l'òrgan de participació del cos". Jiménez Villarejo es mostra escèptic davant la possibilitat que el codi no tiri endavant: "Si no s'aplica, el compromís amb el comitè d'Ètica quedarà incomplert. I llavors ja decidirem què hem de fer".

Queixes al govern

Al marge de la votació al Consell Policial i els actes de protesta, el Sindicat Autònom de la Policia (SAP-UGT) ha fet constar de manera oficial al Govern la seva disconformitat amb la proposta de codi ètic. L'agrupació sindical de policies ha enviat dues cartes oficials adreçades expressament al Conseller d'Interior, Joan Saura, i al President de la Generalitat, José Montilla. En la darrera, el sindicat es limitava a demanar respecte pel cos i a fer una relació d'arguments pels quals estan en contra de la proposta de codi. En la que van enviar al departament d'Interior, però, amenaçaven ja amb deixar el Consell de Policia si la situació actual no es resol de manera consensuada.