El proper 2010 entrarà en vigor la directiva europea 2007/23/CE. Una normativa que regula el mercat dels materials pirotècnics dels països de la Unió Europea i que posa en perill les festes i tradicions catalanes, que fan de l’ús del foc un espectacle genuí i propi de la identitat nacional. Actualment, diferents col·lectius estan en alerta i reivindiquen més informació i una actuació política immediata

El so dels tabals envaeix la ciutat. La gent calla i espera, tot expectant, que la primera espurna de foc faci acte de presència. Els nens s’ho miren amb por i nerviosisme, els grans amb la il·lusió que any rere any els ha dut a presenciar el inici de la festa major. De cop i volta, les carretilles de foc prenen vida i comença l’espectacle. Mentre els diables dansen i espanten els més agosarats, altres corren i s’amaguen per no cremar-se. La voràgine de foc que es barreja entre els crits, rialles i timbals dóna vida a una estampa que es reprodueix anualment en molts punts del territori català. Per estrany que pugui semblar, aquesta imatge tan clàssica de la nostra cultura nacional es troba, ara per ara, totalment amenaçada.

L’ús dels materials pirotècnics en les festes tradicionals catalanes es remunta al segle XII. Més de 800 anys després, aquesta pràctica corre el perill de desaparèixer, posant en dubte la continuïtat dels balls de diables, els correfocs o fins i tot les revetlles. La causa radica en la Directiva 2007/23/CE, aprovada pel Parlament i el Consell europeu al 2007 per tal de regular el mercat pirotècnic dins dels països membres de la Unió Europea. Aquesta normativa, popularment coneguda com la “Directiva del foc”, estableix condicions específiques en l’emmagatzematge, la fabricació i en l’ús professional que es faci dels materials pirotècnics. Concretament, s’hi estipula que la manipulació de petards de categoria 3, els emprats en els correfocs, requereix una distància mínima de 15 metres de seguretat. Una mesura que afecta de ple aquesta tipologia d’actes, encarnats en celebracions centenàries com ara La Patum de Berga o la mateixa revetlla de Sant Joan.

La directiva fou aprovada l’any 2007 i marca 3 anys per a la seva transposició, sent el 4 de gener del 2010 la data límit perquè els estats membres adaptin les mesures necessàries per al seu compliment. Actualment, la transposició de la normativa està en mans del ministeri d’Indústria que, tot i afirmar que presentaria una proposta entre finals de març i principis d’abril, encara no ha donat senyals de vida al respecte.

Resposta i manifestacions

Davant la imminent aplicació de la directiva i en senyal de protesta i reivindicació, unes 10.000 persones i al voltant de 400 colles de diables i bestiari de Catalunya van prendre els carrers de Berga el passat dia 7 de febrer per fer sentir la seva veu. L’acte va comptar amb la presència del director del Centre de promoció de la cultura popular i tradicional catalana de la Generalitat de Catalunya, Ramon Fontdevila, qui va expressar “la necessitat de negociar possibles vies per adaptar la directiva a les tradicions catalanes”.

La manifestació de Berga va ser la més multitudinària i la que més ressò mediàtic va generar, però no va ser pas l’única. El mateix dia i paral·lelament, la ciutat de Palma de Mallorca també va acollir un acte reivindicatiu en el qual hi van participar uns 500 diables i bèsties de foc de les Illes Balears. Un seguiment que també es va donar a Castelló de la Plana, on unes tres-centes persones de colles de dimonis i pirotècnia del País Valencià van realitzar una cercavila i posteriorment van llegir el manifest en defensa de la cultura del foc.

Germanor revestida de desinformació

Des de fa 15 anys, la Concepció Ribera pertany a la colla de les Diablesses de Mataró, un grup femení de diables que acumula una gran trajectòria com a comparsa en el sí de la capital maresmenca. “Estem desinformats, i no pas per falta d’interès, sinó pels efectes de la burocràcia”, explica Ribera, qui reconeix que en algunes reunions de la colla s’ha intentat tractar el tema de la directiva, “però ningú en sap res”.

La Concepció va ser una de les 50 persones de la ciutat que el dia 7 de febrer va anar a Berga per manifestar-se en defensa de la cultura del foc. “L’Ajuntament va decidir recolzar la sortida i va disposar un autobús perquè membres de diferents colles de Mataró poguéssim anar a la concentració”. La veterana diablessa recorda que a l’avinguda principal de Berga “no hi cabia ni una agulla”, i que ni estant enfilada a sobre d’un banc podia veure el final del carrer. “Per sobre de la lectura de manifests a favor de les tradicions i la cultura, el que més em va sorprendre de la trobada va ser el clima de germanor entre totes les persones vingudes d’arreu de Catalunya”, reconeix Ribera.

Pressió a gran i petita escala

Tal i com afirma el conseller nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardà, “El govern de la Generalitat ja ha mogut fitxa a través de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació perquè el govern espanyol estableixi les excepcions adients, però no n’hi ha prou”. I és que les festes populars que utilitzen material pirotècnic són molt representatives en el marc cultural català, però gairebé totes tenen un caràcter local que defineix la idiosincràsia d’un poble o ciutat. “Nosaltres, com a ciutat que defensa el seu patrimoni cultural, vam pactar una resolució al ple municipal que es va votar per unanimitat i es va enviar a la Generalitat”, comenta el President del Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, Sergi Penedès.

El regidor diu que s’està parlant molt de la força exercida des de la Generalitat sobre Madrid, però que realment existeixen dos nivells de pressió: “Un des dels Ajuntaments i les seves colles de diables i bestiari i, en un grau més elevat, el de la Generalitat”. No obstant, tot i afirmar que “com a Ajuntament ja hem complert amb la causa”, Penedès no amaga la seva preocupació respecte als efectes que es puguin derivar de la directiva 2007/23/CE. “L’únic consol que ens queda mentre esperem la resposta del ministeri d’Indústria és que no estem sols ja que hi ha molta preocupació a tot el país”, apunta Penedès. Un clar indicatiu que el tema preocupa, i no solament a l’esfera autonòmica, sinó a punts del país en particular, que tenen les seves festes com a símbol d’identitat.

Els petards i els seus efectes

Dins la pirotècnia recreativa bàsica, existeixen 3 tipus de petards que tenen diferents graus de risc depenent de la seva potència i efecte. Els petards de tipus I són els que tenen un risc baix o molt baix, i estan pensats per a ser utilitzats en àrees confinades. Aquesta tipologia està formada per bengales, bombetes, sorpresa japonesa, fonts i volcans. Els de tipus II, per la seva banda, són els que tenen un risc mitjà, i han de ser utilitzats a l’aire lliure. Alguns petards representatius d’aquest grup són els trons, voladors, coets i bateries. Els petards de tipus I i II s’engloben dins la denominada classe teatre, que marca un marge de seguretat de mig metre de distància.

Finalment, hi ha els petards de risc alt, que formen part del tipus III. Estan completament pensats per ser utilitzats en espais oberts i amples, i inclouen petards com els trons de gran potència i els grans coets. El tipus III marca una distància de seguretat de 15 metres i és el grup de petards utilitzat en els actes de foc.

Excés de confiança i perspectives de futur

Encara que aparentment pugui semblar que el problema de la directiva ha estat un procés imminent que ha agafat per sorpresa al govern i a tots els col·lectius implicats, la realitat és que s’ha produït un excés de confiança i una manca d’actuació per preveure l’aprovació d’una normativa com aquesta. “Pels volts del 2004, veient que hi havia un desencaixament en la legislació espanyola relatiu a les restriccions de l’ús privat del material pirotècnic que ens podia afectar a llarg termini, vam iniciar una mobilització”, explica el president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Pep Enric Martí. Pep Enric, una de les figures més representatives de la cultura catalana del foc i protagonista en la lectura de manifests a Berga, confessa que en aquell moment la Generalitat podria haver regulat certes matèries del tema mitjançant gestions amb el ministeri d’Indústria, però “van creure que no era necessari, i ara l’aprovació de la directiva 2007/23/CE ens pot passar factura a tots”.

Preguntat sobre la situació actual, Pep Enric ho té clar: “El ministeri d’Indústria va prometre que presentaria una proposta entre finals de març i principis d’abril, i encara no en sabem res”. Una falta de resposta alarmant tenint en compte que el 4 de gener del 2010 la proposta ha de ser a Brussel·les i que hi ha en joc tota una tradició mil·lenària. Per sort, no tot és negatiu i encara hi ha lloc per l’esperança. “Les últimes opcions que es contemplen giren al voltant de la creació d’una nova classe de material pirotècnic, o bé el fet d’intentar incloure la classe teatre en aquest tipus d’actes, que no hauria de suposar un problema per a la seva celebració”, diu Pep Enric. Des de Madrid s’està treballant en aquesta línia per intentar adaptar la directiva a aquest nou marc de manipulació pirotècnica.

Sigui com sigui, tot el que es pot fer ara és esperar. Confiar que la proposta acabarà respectant les festes i que d’aquí un any encara podrem veure la Patum, la Nit Boja de les Santes o bé el Correfoc de la Mercè. Si no, significa que haurem assistit a una decapitació cultural de la qual nosaltres haurem estat els propis botxins. I és que, tal i com diu l’advertència, s’ha d’anar en compte amb el foc.