Tantes vegades Barcelona s’ha posicionat com a ciutat de la Pau que ja no se sap què hi ha de veritat o de propaganda municipal. Es posa sobre la taula el debat de la solidaritat de la Ciutat Comtal.

La lluita estudiantil és una tasca que enforteix l’activitat solidària que es viu actualment a la ciutat de Barcelona. Existeixen associacions que ajuden que Barcelona sigui una de les capitals mundials de la pau.

Entre aquestes, destaca Amnistia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra. L’associació està coordinada amb Amnistia Internacional Catalunya que alhora depèn de l’entitat a nivell estatal. Així doncs, el petit reducte dins de la universitat és un pessic del que es configura com a l’organització no governamental de defensa dels drets humans més important a nivell mundial. Malgrat que Amnistia Internacional UPF compta amb només 13 integrants, encaren la seva tasca amb optimisme. Dins el marc de la campanya Exigeix Dignitat, han organitzat el dia 20 de maig la Diada de la Solidaritat. Ha estat la tercera edició d’aquesta celebració impulsada per la Plataforma Solidària de la UPF, i s’ha rebut amb ganes després de 3 setmanes de preparació.

Aquesta campanya es fa a nivell mundial per a denunciar els vincles entre la pobresa i les violacions dels drets humans. Ha constituït bona ocasió per fer propera i palpable una batalla que sembla llunyana: portar fins la universitat la lluita global contra la pobresa i els desequilibris de poder. I és que aquesta acció d’apropar als estudiants problemàtiques de caire internacional és la raó de ser d’Amnistia Internacional UPF.

Ulises Rey, un dels integrants de la filial universitària de la ONG des de fa més d’un any, afirma que sempre havia tingut la voluntat de lluitar per allò que és just. “Penso que la defensa dels drets humans és necessària”, sentencia. Segons Ulises, la participació és inestable i aconseguir nous membres és complicat: “En un principi a tothom li fa gràcia unir-se a Amnistia, però quan s’adonen del temps que suposa es fan enrere”.

L’acció d’Amnistia Internacional UPF, tot i focalitzada en l’àmbit universitari, aporta el seu granet de sorra i suma en l’activitat solidària oferta per la ciutat de Barcelona.

La lluita a Barcelona

En els últims vint anys, Barcelona s’ha guanyat a pols la imatge d’una ciutat que es preocupa pel benestar social i cultural. En són exponents internacionals el Fòrum de les Cultures, la manifestació multitudinària en contra de la guerra d’Iraq, la tasca social dels bancs i caixes catalanes, la creació de l’associació Voluntaris 2000 durant les Olimpíades l’any 1992, entre moltes altres accions.

Avui dia, l’exemple més clar d’aquesta tasca per la pau és el que es desprèn del futur del Museu Militar de Montjuïc. L’Ajuntament de Barcelona, després de tancar el Castell fa més d’un any, ha aprovat la creació del Centre Internacional per la Pau, l’Espai de la Memòria i el Centre d’Interpretació de la Muntanya de Montjuïc. Sembla una bona proposta, però ha fet aflorar diverses veus en contra.

Entre d’altres, cal destacar l’Associació d’Amics del Castell, que afirma que tancar el museu militar significa esborrar una part de la memòria de la ciutat. És una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la conservació del Castell i apropar-lo a la ciutadania. Per tant, l’associació aposta per preservar el Castell tal i com el coneixem fins ara.

Per una altra banda, Jordi Armadans, director de Fundació per la Pau, creu que el Centre Internacional per la Pau neix amb mal peu: “amb precipitació, políticament condicionat i sense consens amb la societat civil”. Valora positivament que es recuperi per usos civils un espai identificat amb èpoques fosques de la història de la ciutat i aplaudeix la voluntat de crear-hi un espai per la pau. No obstant, lamenta que durant el procés hagin “pesat més factors polítics que no pas la tasca que pot desenvolupar el centre i la seva aportació a la pau”. Entre moltes altres queixes, denuncia que s’hagi exclòs dels òrgans directius del centre les ONGs de pau de Barcelona i que, en canvi, el Ministeri de Defensa n’ostenti la vicepresidència. I és que per Armadans, “els governs no fan polítiques congruents amb la pau”.

Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, considera el que ha fet l’Ajuntament amb el Castell “és l’antítesi del que es pot fer per la pau”. El projecte s’ha dut a terme de cara a la galeria, en el seu rerefons no hi ha cap voluntat de pau. Oliveres no està sorprès pel que ha passat amb el Castell: recorda el “desastre” del Fòrum de les Cultures “que tot i que es va vendre com un promotor de pau, ecologisme i multiculturalitat, el seu objectiu final era l’especulació urbanística”. A més, Oliveres esmenta el projecte Districte 11- Sarajevo. “Es van estar recollint diners per a Sarajevo, però es va aplaçar la data d’enviament perquè al ser agost, els polítics no hi eren per sortir a la foto”, critica Oliveres. El president de Justícia i Pau remarca que dins l’Ajuntament també hi ha bones intencions i projectes genuïns per part d’alguns, però que, al final, “a nivell institucional, tot s’embruta amb el joc dels diners, és pura parafernàlia”.

Aquests conflictes plens d’incoherències mostren les dues vessants de la Barcelona solidària: mentre que uns hi veuen bones intencions i expectatives de pau, d’altres són més escèptics hi oloren interessos polítics barrejats amb afany de protagonisme. És aquí on enyorem l’harmonia i senzillesa assaborides durant la Diada de la Solidaritat a la UPF, on l’ingredient principal era la Pau amanida per la participació estudiantil i lluny de caure en la comparsa política.