El passat 15 de maig de 2009 les famílies de Moià van rebre els rebuts dels impostos sobre els seus habitatges, l’anomenat IBI (Impost sobre Béns Immobles). El veïnat es va sorprendre en veure com el preu del rebut havia pujat considerablement respecte l’anterior cobrament. Veient un exemple de l’augment, un pis per valor de 100.000 euros pagava, l’any 2007, 860 euros en funció d’aquest impost. L’any 2009, pel mateix pis, s’arribaven a pagar 1.364 euros, un 58,6% més. Si segueix la mateixa tendència, l’any 2017, en només deu anys, el valor de l’impost sobre el mateix pis haurà passat de 860 euros a gairebé 2.000. Això va causar un gran malestar entre la població, que va voler entendre el perquè d’aquest augment i per això un grup de moianeses i moianesos va crear la Plataforma Moià diu Prou.

Segons Llorenç Fort, portaveu de la Plataforma, el càlcul sobre l’impost de l’IBI el fa l’Ajuntament establint un coeficient que va entre 0 i 1,10, segons les necessitats de recaptació que té el consistori. A Moià va aplicar-se un coeficient del 0,9 al valor cadastral –estim calculat periòdicament pel propi Ajuntament. Per tant, com afirma Fort: “L’increment de l’IBI no sorgeix perquè sí”, ja que tant el poble com el govern tenen greus problemes d’endeutament.

Poble petit i conservador

Moià és un poble del Bages de 5.700 habitants, de la Catalunya interior, “relativament aïllat ja que l’única autovia propera a la zona és l’Eix Transversal, a 15 quilòmetres, i la via principal d’accés és una carretera interior, a més, l’únic transport públic que hi arriba és una sola línia d’autobusos”, diu Elvira Permanyer, regidora de Moià Alternativa de Progrés (MAP). La localitat té un tarannà històricament conservador. De fet, CiU porta 28 anys governant en majoria absoluta. “Segueixen tenint la mateixa manera de funcionar que al principi, no s’han modernitzat”, assegura Anna Baró, de la Plataforma Moià diu Prou, respecte de CiU. Per la seva banda, l'equip de govern no ha volgut expressar cap opinió respecte la mala gestió econòmica.

D’aquesta forma de governar se’n deriva que Moià sigui el poble més endeutat, en proporció amb la seva població, de tot l’Estat espanyol, segons un estudi de Ramon Crespiera, regidor del MAP. A l’estudi també destaca que el deute per ciutadà és de 3.500 euros, fruit d’un dèficit de tresoreria de 8 milions d’euros, un endeutament bancari de 8 milions d’euros més, i 5 milions de deute a causa de l’empresa pública Moià Futur que està en fallida. “Un total de 21 milions d’euros, sense tenir en compte el 2009”, diu indignat Crespiera.

Irregularitats

Com a exemple de mala gestió del govern moianès hi ha “tot de dietes que els membres de l’Ajuntament han usat al llarg dels anys” es queixa Llorenç Fort. En calcular la mitjana sortien més de dos menjars diaris, fins a un total de 14.778 euros en dietes “però és que aquests menjars eren per aquí a prop, a Moià i incloïen puros, ampolla de vi i tabac”, remata Fort. Un altre mal ús dels diners públics són els 6.000 euros que van gastar-se dos regidors l’any 2008 en concepte de desplaçaments dins el mateix poble, que no arriba a 6.000 habitants.

Per altra banda, hi ha casos rellevants d’operacions irregulars d’obres, entre les que destaquen: l’adjudicació del CAP i la de la caserna de la Guàrdia Civil. En el cas de l’ambulatori, l’Ajuntament es va haver de fer càrrec del cost de la construcció de l’equipament perquè volia construir-hi un pàrquing privat soterrani, això va fer que la Generalitat no assumís l’obra. És llavors quan Moià Futur va dur a terme la construcció, que va aturar-se per dèficit de l’empresa. Entre el projecte inicial i el final va haver un augment de 1.600.000 euros respecte el primer pressupost. Finalment, després de 16 mesos de pausa, la Generalitat ha avançat els diners que permetran reprendre l’obra.

Pel seu cantó, la caserna de la Guàrdia Civil va ser una eina electoral de les eleccions de 2007 per part del govern de CiU, que tres anys després no s’ha complert. Temps després que l’edifici fos abandonat, l’Ajuntament va proposar reformar-lo per crear habitatges de protecció oficial per al jovent del poble. Per això va encarregar-ne un estudi per valor de 7.238,40 euros a MTMGrup, una empresa que ha desaparegut just després de les eleccions. L’adjudicació del projecte va donar-se a l’empresa TEYCO, creada per Carles Sumarroca, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i amic íntim de Jordi Pujol, President de la Generalitat en el moment de les primeres adjudicacions d’obra a la companyia a través d’Adigsa, una de les esquitxades en la polèmica del “3%”.

Mobilitzacions com a resposta

Com a resultat de la mala gestió de l’Ajuntament, la Plataforma Moià diu Prou va iniciar moviments per protestar davant la situació: assistència als plens del consistori, cassolada popular i manifestacions diverses. Malgrat els esforços, van veure’s obligats a emprendre accions legals juntament amb els grups de l’oposició, el MAP i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-Moià). Van elaborar al•legacions contra els comptes de l’Ajuntament dels anys 2006, 2007 i 2008, que es van publicar irregularment amb tres anys de retard. Després d’intentar dues vegades que les queixes arribessin a la Sindicatura de Comptes, es va rebre la mateixa resposta: “Us comuniquem que el vostre escrit s’ha tramès al departament corresponent de fiscalització de la Sindicatura de Comptes, perquè, si escau, el tingui en compte si en el futur es decideix portar a terme la fiscalització del consistori de Moià”. Amb els dos primer intents frustrats, van presentar, finalment, una queixa al Parlament de Catalunya perquè intervingués a l’Ajuntament la Sindicatura, però la idea va ser rebutjada de manera polèmica. En el moment de votar el cas de Moià –que afectava a CiU— també hi havia sobre la taula un altre problema sobre l’Hotel Miramar de Montjuïc a Barcelona, que acumulava dèficit i tenia participació de l’Ajuntament (PSC). Davant d’aquest escenari el PSC va vetar la tramitació del cas de corrupció a Moià a canvi de que CiU fes el mateix amb l’hotel, de manera que cap dels dos va arribar a ser investigat per la Sindicatura de Comptes.

Davant la desempara ciutadana, el següent pas va ser portar la denúncia a una instància superior, el Tribunal de Cuentas de Madrid, el qual va acceptar estudiar el cas, i en conseqüència, va passar al President de la Sección de Enjuiciamiento per tal d’analitzar si les proves presentades en derivaven prou indicis per iniciar una actuació al respecte. Actualment, el poble està a l’espera d’una resposta positiva per tal “d’evitar que el poble arribi a un col•lapse econòmic total”, expressa preocupat Fort.

Ara farà un any de lluita veïnal davant de les aberracions de l’Ajuntament, un any que cal sumar-li els deu més que el MAP ja portava proclamant aquests actes corruptius. No hi ha diners per fer la segona escola de primària que el municipi necessita, no es pot ampliar el institut, no s’ha acabat el CAP, no existeix un bon centre cívic, es paga pels terreny que ocupa la piscina (perquè són de lloguer), el manteniment dels parcs és deficient i la depuradora no aguantarà el ritme de creixement de població. Aquests només són alguns dels problemes que pateixen el veïnat de Moià, que encara no veuen una clara sortida a tot plegat. “Si estiguéssim endeutats però gaudíssim d’uns carrers magnífics, una bona sala polivalent, un espai per fer concerts, la biblioteca ampliada o un bon arxiu documental, no podríem queixar-nos; però devem uns diners que no sabem on s’han gastat ni on són”, expressa indignada Elvira Permanyer.