Falta poc pel dia de l'emprenedor. Durant dos dies es reuniran experts del món empresarial amb persones que volen fer el salt al mercat o bé que busquen consolidar-se i créixer. Molts ho consideren com una oportunitat per aprendre, ho valoren "l’esdeveniment de referència de la iniciativa emprenedora i l’empresa". En canvi en Jordi Alcaraz, empresari de 17 anys de la companyia Viajes outlet, no hi assistirà. Jordi Alcaraz fa 5 mesos que va muntar el seu propi negoci sense ajudes. Un préstec de 10.000 que els seus pares van haver de demanar va ser tot el suport que va rebre. Ara mateix, el negoci ha facturat més de 40.000 euros. "Ningú no et dóna crèdit, hi ha una lletra petita que fa que les ajudes es quedin amb no-res", es queixa aquest jove empresari tot referint-se a les ajudes Préstec ICO i a la guia de finançament que la Generalitat posa al servei dels joves.

Les ajudes

En Jordi no és l'únic jove empresari català amb un negoci propi que considera insuficients les ajudes per crear la seva pròpia empresa. L'empresa eyeOS, fundada per Marc Cercós i Pau Garcia-Milà quan tenien 17 anys, és un altre exemple de joves emprenedors que busquen un lloc en el mercat empresarial. Viajes outelet i EyeOS són l’excepció del perfil dels joves emprenedors a Catalunya. Segons Josep Lluís Marcó, l’emprenedor català es caracteritza per "una bona base i consolidació” però per una manca de risc perquè “no es llença a la piscina". Josep Lluís Marcó és empresari i soci del grup Seelinger y Conde que es dedica a caçar talents del món empresarial. Aquesta empresa té un objectiu: aconseguir directors segons les característiques que demanen els seus clients. El que diferencia un jove emprenedor d’una persona més adulta és la credibilitat: "La persona jove és molt impulsiva, però li falta credibilitat; en canvi, la persona adulta té molta credibilitat i no s’atreveix a llançar-se".

Falta de credibilitat

L'Ajuntament de Barcelona promou des de Barcelona Activa uns cursos de formació i ajuda per a totes aquelles persones amb un projecte empresarial. Sessions informatives, programes informàtics a més de tutors que estan a disposició tant de joves com d'adults perquè la idea empresarial tingui èxit. “Nosaltres no fem distinció en funció de l’edat quan assessorem a un emprenedor”, explica José Pedro Tarango, tècnic d'empreses de Barcelona Activa. Per a ells, tots són emprenedors independentment de l’edat. Ajudes i subvencions. Amb això pensen la majoria de joves quan tenen una idea de negoci. La persona ha de tenir una idea creïble, ha de tenir un pla però en paral•lel ha de tenir credibilitat i un cop aconsegueixes tot això, penses en el suport que pots tenir. Així ho explica en Josep Lluis Marcó. “Qui pretén ser emprenedor ha de tenir moltes més coses abans que pretendre tenir suport”, opina aquest empresari. La credibilitat és la barrera més gran amb què es troben els joves. La inexperiència i el voler fer les coses sols dificulta que molts arribin a obtenir els seus objectius. “Tenim molts joves amb una base tècnica, una idea boníssima però que no han pensat en qui vendrà el producte”, explica José Pedro Tarango. “No es tracta de creure’s superman sinó en pensar en qui et donarà allò que tu no tens”, afegeix el tècnic d’empresaris de Barcelona Activa. En aquest sentit, també afirma que una idea no és un bon negoci, sinó saber a on trobaràs totes les respostes per al teu pla empresarial. L’itinerari que proposa i aconsella la Generalitat és el següent: fer un test per avaluar primer de tot la teva idea a través d’un test i seguidament, conèixer el perfil que ha de tenir una persona per a emprendre. Es tracta d‘històries fictícies que serveixen per posar a prova al futur emprenedor per avaluar la resposta davant de problemes inesperats. Un material que no ha arribat, una impressió que s’havia d’entregar però no s’ha pogut fer encara... Un cop fets tots aquests passos, el següent és fer el pla d’empresa per descriure el projecte i veure si és viable.

L’actitud

Ni en Jordi Alcaráz ni en Marc Cercós i en Pau Garcia-Milà han seguit tots aquests passos. Conclouen que l’èxit que han aconseguit no ha estat gràcies a cap ajuda, sinó a les hores de treball que han dedicat i en la seva actitud. Afirmen que han estat al punt de mira i que rebien força crítiques quan treballaven en els seus projectes. “Als països del nord d’Europa i als Estats Units, la gent va a mirar l'espectacle, com els pilots corren i demostren amb la seva perícia com esquivar els entrebancs que surten. Aquí, en canvi, el que fa la gent és posar-se darrera una corba i esperar-se que el cotxe surti per tal de poder dir ja ho deia jo que t'equivocaves”, afirmen metafòricament els funadors de eyeOS i guanyadors del premi Yahoo el 2007. De la mateixa manera, Josep Lluís Marcó reconeix que la cultura llatina és més formalista i menys preparada per treballar amb equip. “Aquests joves empresaris, potser si presentessin la seva idea des d’un gran equip, guanyarien credibilitat”, afirma l’empresari Marcó.

Saber quin és el recorregut que ha de fer un jove emprenedor és essencial perquè el seu pla tiri endavant. “Qui s’ha de dedicar a transmetre això?”, es pregunta Josep Lluís Marcó. Creure que les subvencions i els ajuts empresarials són essencials és un error perquè aquests són secundaris, seguir els passos correctes, presentar el pla empresarial i aconseguir seriositat depèn d’una actitud que no sempre es té i no del suport financer que es pugui aconseguir. Potser la formació que guiés els joves empresaris en aptituds emprenedores es trobaria en crèdits que totes les carreres universitàries haurien d’oferir i no només aquelles carreres econòmiques.