La indústria del l’entreteniment electrònic mou unes quantitats de diners que pocs podrien calcular amb la seva imaginació. De fet, es diu que mou més diners que el cinema i gairebé tants com la música. Ara bé, de la mateixa manera que en el mercat discogràfic i cinematogràfic existeixen camins alternatius, als videojocs també n’hi ha. Podem veure l’última superproducció de Michael Bay o podem optar per veure la pel•lícula més amagada del festival de Sundance; podem escoltar el nou superhit de Shakira o podem escoltar la primera cançó d’un grup neozelandès que només utilitza percussió com a base instrumental; podem jugar a l’última joia de Nintendo o podem jugar a qualsevol petita meravella que trobarem en algun portal de videojocs.

L'americà Jonathan Blow no va ser un pioner, però el seu nom és tota una referència en el món dels videojocs d’autor: és el creador de Braid, un joc on el jugador, en un pla de 2 dimensions, ha de controlar un personatge que pot dominar l’espai-temps i ha d’alliberar una princesa. El joc, amb colors i textures que recorden a Van Gogh, és tota una joia que combina senzillesa i sofisticació. Però un dels elements més destacats i característics de l’obra és el pressupost: 180.000 dòlars americans que van sortir de la butxaca de Blow. Després d’això, Microsoft va oferir al creatiu una quantitat de diners que no s’ha desvelat per poder oferir als usuaris de XBox360, la consola de la marca americana, el joc en exclusiva.

Vist això, està clara la tendència que tenen les grans companyies de l’entreteniment electrònic a no només viure dels seus macroprojectes, sinó que també pretenen donar sortida a uns productes molt més íntims i, a vegades, d’una qualitat excepcional.

Ara bé, no tots els creatius independents tenen l’oportunitat de vendre els seus productes a les grans companyies, ja que a vegades s’han de conformar amb penjar els seus jocs a la xarxa i rebre com a única compensació les lloances dels jugadors que tenen la sort de descobrir-los. És el cas, per exemple, de Cave Story, del creatiu independent japonès Daisuke Amaya. Aquest joc, molt senzill en el seu plantejament, tant gràficament (recorda als jocs de la segona o tercera onada de videoconsoles: molt pixelats i amb colors molt vius) de la manera de jugar (és un simple plataformes en dos dimensions, quasi un “mata-mata”) ha captivat a milers de jugadors: en el lloc web The Indie Game Database, una bíblia dels videojocs d’autor, és líder en descàrregues des de fa més d’un any.

La figura dels autors independents no està estandarditzada: Jonathan Blow, l’autor de Braid, creu que els videojocs independents han de poder satisfer al màxim les necessitats artístiques del món de l’entreteniment electrònic que les grans companyies no saben satisfer. Per la seva banda, Greg Sergeant, un jove anglès de 19 anys estudiant d'Art i Animació, creador del videojoc online Use Boxmen, creu que els videojocs han de poder arribar a tothom i, a més, creu que són una via ideal per transmetre "idees i cor". Sobre el fet d'arribar a tothom, Sergeant veu les grans companyies com una gran oportunitat per als autors i no nega que sigui una fita per a ell arribar a vendre una obra seva a una gran marca.

Siguin per entretenir, per treure’n benefici econòmic o per explotar noves dimensions de l’art, el que és una realitat és que l’univers de l’entreteniment electrònic està canviant. Arribarà un dia que el lema dels videojocs serà “jocs de tothom per a tothom”.

Vídeo de Braid: http://tinyurl.com/cfvs2y

Vídeo de Cave Story: http://tinyurl.com/634wuj

Vídeo de Use Boxmen: http://tinyurl.com/npdyuq