J. T. és un dels molts exemples que existeixen entre els ciutadans espanyols que intenten tirar endavant amb feines sense contracte i mal remunerades. És capaç d'un gran esforç per aconseguir que la hipoteca de 600 euros al mes no sigui un problema.

Segons un estudi promogut pel CES (Confederació Europea de Sindicats) i el CIS (Confederació Internacional de Sindicats), la societat espanyola es mostra tolerant davant de l’economia submergida perquè la considera necessària o inevitable. La Comissió Europea, per la seva banda, adverteix que la participació en l’economia informal d’àmbit local sovint es percep com un intercanvi de serveis o d’ajuda mútua que no cal declarar (per exemple els casos de senyores de la neteja o de feines estacionals al món agrícola). Davant d’aquesta assumpció de normalitat entre la societat, cal analitzar quins són els beneficis o els perjudicis d’uns elevats índexs d’economia submergida per l’economia d’un país.

En primer lloc, cal dir que tant l’economia submergida com les formes irregulars de treball són encara un petit caos conceptual i legal. És difícil definir-ne els conceptes, ja que com a fenòmens socials no es poden explicar mitjançant una simple relació de causa i efecte. Es tracta d’activitats multidimensionals en què hi intervenen raons econòmiques i aspectes relacionats amb el desenvolupament històricocultural de les societats. El ministre de Treball, Celestino Corbacho, declarava el mes passat que l’economia submergida a Espanya suposava entre un 16 i un 20 % del PIB. Com veiem al gràfic, Espanya es troba entre els països amb més economia submergida d'Europa i del món, i molt per sobre de la mitjana dels països de la OCDE. El balanç del 2009 indica que l’economia submergida ha arribat a xifres del 23,3% del producte interior brut, cosa que implica un augment de 0,7 punts percentuals respecte l’any anterior. Les xifres equivalen a 244.918 milions d’euros, segons les últimes dades publicades pels Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha). L’informe elaborat sobre els últims deu anys alerta que el creixement del frau fiscal i la caiguda de l’activitat econòmica van fer empitjorar les despeses tributàries amb una caiguda de 27.362 milions d’euros fins el novembre de l’any passat.

Treball invisible

El món de la construcció pateix ara les conseqüències d’anys d’especulació immobiliària al nostre país. J. T. viu a Sabadell, té 35 anys, és paleta i està divorciat. Com a conseqüència del divorci va adquirir el pis conjugal pel que ha de pagar mensualment una hipoteca que li suposa el 60% del subsidi d’atur. Amb tot plegat, disposa de 400 euros per fer front a les despeses domèstiques. “Això ja es veia venir. No és normal que en els últims anys sempre hi hagués feina pendent per la que s’havia d’ampliar la plantilla de treballadors constantment”, explica el testimoni quan parla de la situació actual.

Des de maig de l’any passat, quan va ser acomiadat de l’empresa on s’ha guanyat la vida des dels 16 anys amb 4.000 euros de liquidació, ha treballat sense contracte fent remodelacions interiors de pisos de la seva ciutat i de les rodalies. “Jo necessito feina amb contracte, amb seguretat. Si tinc un accident, qui se’n farà responsable?”, es queixa J. T.. A més, aquest tipus d’activitats laborals tenen el seu risc: “Em deuen 1.500 euros des de fa un mes i mig. Vaig escanyat. I, a sobre, ara he començat a treballar amb la mateixa persona que em deu diners. Si no m’arrisco, no sé si trobaré alguna altra sortida i, el més preocupant, no sé quan s’arreglarà la situació”. Per una altra banda, J. T. ens explica que, a més, ha hagut d’aprendre oficis nous. “He estat paleta tota la vida. Em veig obligat a agafar qualsevol feina relacionada amb la construcció, com pintor o guixaire. És increïble el que fan per estalviar-se quatre duros”.

Per una altra banda, el subsidi d’atur no és etern. Compta amb un any més d’atur, però no l’exempta de preocupació. “Què puc fer quan no entrin diners a casa i continuï tenint les mateixes despeses? Per molt que donin ajuda alguns mesos més, sóc conscient que l’aixeta arribarà un dia que no podrà donar més”, ens explica. A més, “no sé quant de temps més podré continuar estalviant del que vaig treballant ara. Últimament em costa molt trobar feina, encara que sigui sense contracte”.

Efectes perversos

El doctor en Economia de la UAB Juan Carlos Conesacomenta els efectes negatius que té l’economia submergida sobre la salut de l’economia nacional. Primerament, Conesa adverteix sobre el perill que suposa que els comptes públics no rebin els diners que haurien d’arribar a través dels impostos de treball, fet que perjudica l’Estat del Benestar del país. Conesa també declara que “l’economia submergida perjudica la seguretat jurídica de l’empresa que contracta treballadors irregulars i als treballadors que accepten aquestes feines”. “Es generen efectes perversos sobre la inversió en capacitació de la força de treball perquè cap dels dos agents econòmics inverteix en la millora de la productivitat”, comenta el doctor. L’economia submergida implica, doncs, una competència deslleial per a les empreses legals. La solució que proposa el professor per tal de reduir l’elevada xifra de negocis i persones implicades en l’economia submergida passa per la potenciació d’incentius. “L’empresa que passa a operar de forma submergida ho fa, bàsicament, per dues raons: no pagar impostos i evitar tràmits administratius”, declara Conesa. Per tant, el doctor en Economia arriba a la conclusió que una reducció sobre la càrrega fiscal, juntament amb una reducció de les traves administratives dels negocis, disminuiria les operacions submergides. I és que, segons l’informe “Doing Business 2010” presentat pel Banc Mundial, “Espanya ocupa un vergonyós lloc 62”, es queixa Conesa perquè són dades que reflecteixen les dificultats per a muntar negocis al nostre país.

IL•LEGALITATS DIFERENTS

L’economia submergida pot manifestar-se de moltes maneres, ja que és tant il•legal treballar sense contracte com no donar-se d’alta de la Seguretat Social a la feina, com cobrar en negre o com fer més hores que les permeses per la llei. Segons fonts policials de l’Administració dels Mossos d’Esquadra de Barcelona, el primer pas que es fa quan algú denuncia un cas d’economia submergida és comprovar la validesa de la informació i iniciar la investigació del cas. En cas que hi hagi moltes queixes, la denúncia té més prioritat que d’altres i el següent pas és enviar agents de paisans perquè puguin recollir dades de l’activitat il•legal en qüestió. Si l’acta d’inspecció conclou que el que es fa en un lloc de treball no compleix amb la legalitat, a Comissaria obriran diligències, el jutge ordena el tancament provisional o total del local on es fa l’activitat il•legal i, segons el cas, valorar si caldrà pagar una multa, indemnitzar algú, etc. És important que coneguem quins són els nostres drets com a treballadors i que denunciem els casos en què se’ns trepitgen.