El dia 16 de març tocades les deu del matí, parteix de l’estació de Mollet Santa Rosa un tren més llarg de l’habitual. 800 persones s'esperen a l'andana. Són treballadors de l’Alstom Transporte, empresa francesa fabricant de molts dels trens i metros que agafem a diari. Han sortit des de la planta de Santa Perpètua i, caminant, han arribat a l’estació amb un lema: “Pel treball, la tecnologia i el futur industrial; Alstom en lluita”. 800 treballadors que tenen por, però no s'arronsen davant d'una multinacional disposada a deixar enrere i antiquada la planta vallesana.

L’objectiu és arribar a la seu del Departament de Treball al carrer Sepúlveda, a Barcelona, per fer saber el malestar que viuen els empleats pel pressumpte incompliment dels acords per part de la directiva de l’empresa. Aquest malestar ha estat materialitzat en un manifest que el secretari general de la Federació d'Indústria de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, Javier Pacheco, ha entregat a la subdirectora general de Treball, segons informa el sindicat.

Ingenieria deficient

La manifestació dóna rellevància a un problema d’arrel estès en el sector ferroviari català, especialment a la planta perpetuenca. Els mitjans tècnics de fabricació obsolets són un dels principals temes de debat. El comité d’empresa considera que la ingenieria de la planta té dèficits “perquè ni tenim ingenieria pròpia ni capacitat de disseny i innovació tecnològica”. Aquesta no seria la situació si s’hagués construit el centre d’R+D dedicat a la fabricació de vagons de tren i metro pactat el 2003. Aquest acord al qual van arribar treballadors i empresa ara per ara no ha vist resultats palpables després de set anys de constants estira-i-arronsa. El centre no existeix i Alstom es justifica dient que tenen temps de construir-lo fins juliol de 2011. Segons el comité d’empresa, la factoria “s’acabarà convertint en un ‘taller d’ensamblatge’ sense futur” si finalment no es construeix el centre. En declaracions a El País, un sindicalista d’Alstom afirma: “Les autoritats parlen molt del nou model productiu, però després no fan res per recolzar-lo”.

La nova directiva – renovada fa tres anys – no ha provocat cap canvi que sigui, aparentment, beneficiós pels treballadors. Segons el delegat sindical de la secció de CCOO d’Alstom, Daniel García, la nova directiva “té una mentalitat antiga i ha provocat un caos organitzatiu”. El mateix sindicat, en el seu butlletí intern La Moguda, denuncia “la posició intransigent de la direcció” i lamenta que s’estiguin aplicant polítiques més aviat pròpies del sector automobilístic a l’hora de plantejar la producció, “sense basar-se en la professionalitat dels ingeniers i tècnics amb experiència en el ferrocarril”.

Un treballador preocupat

En Jordi Piquer treballa al sector ferroviari des de fa 36 anys i es defineix com un empleat preocupat. Quan va començar a La Maquinista només tenia quinze anys, els seus coneixements no es podien comparar amb els d’ara: la seva experiència és un valor afegit; és la garantia de tots els treballadors especialitzats de l’empresa. Des de la direcció d’Alstom es considera, segons CCOO, que el valor que predomina és el de “la polivalència dels empleats i tasques cada vegada menys especialitzades”. Davant d’aquesta situació de confusió i de malestar, el comité d’empresa considera que s’ha de “clarificar l’estratègia de la multinacional de cara el seu futur a Catalunya”. Dins d’Alstom hi ha molts Jordi Piquer, amb noms i cognoms diferents, però tots amb alguna història al darrere. Històries que depenen del camí que segueixi la directiva.

Hermetisme empresarial

Per saber quina és l’opinió institucional d’Alstom davant de tot aquest moviment sindical i de treballadors, truquem a la centraleta on preguntem per Margarita Hostench, l’encarregada de comunicació. En saber qui la truca, es mostra tensa, reàcia a contestar i gens predisposada a oferir cap tipus d’informació:

- L’empresa no difon comunicats individualitzats; no té res a dir.

- Només volem saber com s’està vivint la situació dins d’Alstom.

- No us puc contestar a això.

- Demà estarem a la planta, tenim una reunió amb CCOO.

- Amb qui heu quedat? No em consta aquesta cita…

- Amb CCOO, ens rebran tres representants.

Tan aviat com va tenir constància de la reunió amb el sindicat, va decidir acabar la conversa i va oferir la seva direcció de correu com a únic recurs de contacte amb la directiva. Aquest gest no és casual. La multinacional francesa té un estricte codi ètic que fa referència a la relació de la institució vers els mitjans de comunicació. “Donat que Alstom cotitza en borsa, la comunicació amb els mitjans o analistes (…) estarà sotmesa a un examen i control exhaustius”.

La clau del futur

Davant d’aquest conflicte entre l’empresa francesa i els treballadors, la Generalitat juga un paper clau en les negociacions. Les conselleries de Treball, Innovació i Empresa i Política Terriotorial són acusades d’ignorar els incompliments que denuncien els sindicats. En canvi, fonts de la Generalitat es limiten a afirmar que estan al corrent de la situació i que treballen en aquest assumpte. El dia 26 d’abril, tècnics de les tres conselleries es reuniran amb l’empresa i els sindicats per trobar un acord real i factible.

Però els treballadors senten que perden el tren. En tots els sentits. Senten que perden l’oportunitat d’avançar en tecnologia i formació; que la innovació, materialitzada en el centre d’R+D, no arriba. I perden el tren en sentit literal, perquè segons el comité d’empresa, els dèficits d’ingeniería han provocat la pèrdua de diferents concursos a nivell nacional i internacional per a la construcció de trens i metros. El comité d’empresa ho té clar: “Utilitzarem tota la nostra força i les mesures de pressió que estiguin al nostre abast per a que no es produeixin incompliments en cap dels acords que estan vigents actualment”. Xavier Boronat, membre del comité, confessa que la situació ha arribat a tal punt que “si fos per ells [la directiva d’Alstom], ens farien desparèixer”.

800 treballadors han agafat un tren el 16 de març per buscar solucions, la qüestió és si, finalment, el tren arribarà al seu destí.