En Miguel Velilla és ara odontòleg col·legiat i estudiant de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Té 26 anys i ha decidit “canviar la comoditat per la felicitat”, segons afirma. Volia estudiar cinema i va haver d’escollir on fer-ho: a l’ECAM, l’escola de cinema madrilenya, o a l’ESCAC, situada a Terrassa. Ho va tenir clar. L’ESCAC, de la que han sortit directors i professionals del cinema de reconegut prestigi, li oferia una formació molt pràctica combinada amb i un alt nivell d’exigència. No es va equivocar. Està content d’haver-la escollit i s’imagina a sí mateix dirigint les seves pròpies pel·lícules costi el que costi.

L’ESCAC és un forn de talent. De les seves aules han sortit directors, com Mar Coll o José Antonio Bayona que ja han vist com les seves pel·lícules són premiades al primer nivell. El secret? Per a Josep Maixenchs, el director de l’Escola, és posar els seus alumnes en la situació pràctica més real possible i treballar amb les coses clares. Però, per a un estudiant de tercer i de 26 anys, com en Miguel, el futur s’ha de començar a dibuixar a l’horitzó i, el del cinema “és un món insegur en el que moltes de les teves possibilitats depenen de la sort i del què hagis fet”.

En Miguel no dubta en definir-se com a ambiciós, treballador i sacrificat. No té por d’enfrontar-se als reptes i fuig de les reflexions massa introspectives perquè no el facin sentir insegur. Als seus curts es veu l’ambició i també la feina, però no tot són llums. El fet d’haver estudiat odontologia abans de cinema fa que es porti 6 anys amb la majoria dels seus companys, però “l’ansietat” que això li crea la compensa recordant-se que ara és feliç.

Impuesto sobre el Valor Añadido, de Migel Velilla i first line productions on Vimeo.

Gran part de les inseguretats que envaeixen alguns estudiants de l’ESCAC es basen en que la indústria cinematogràfica catalana no és molt amplia. És per això que les fronteres territorials es desdibuixen per a algú que es vol dedicar al cinema. En Miguel està encantat amb la idea, la seva gran aspiració és acabar treballant a Hollywood, la meca del cinema, dirigint les seves pròpies pel·lícules, encara que “la terra tira” i també li agradaria treballar a casa. El director de l’escola li dóna la raó, per a Josep Maixenchs “el seu objectiu és que els titulats de l’ESCAC puguin treballar a tot arreu”.

Hi ha molts ex-alumnes de l’escola que ja han decidit fer el salt i començar a treballar a l’estranger. I, de moment, amb un cert èxit. Ja s’han venut els drets a Hollywood d’algunes pel·lícules, com Infectados, i hi ha professionals de l’ESCAC treballant a l’Índia, Portugal o els Estats Units, entre d’altres països.

Els darrers reconeixements a alguns ex-alumnes de l’ESCAC, com el Goya a Mar Coll, per Tres dies amb la família i a Xavi Giménez, per la fotografia d’Ágora, o la participació d’Eduard Grau com a director de fotografia de la pel·lícula Un hombre soltero, de Tom Ford, han donat volada a l’escola. Pels passadissos els ànims estan alts i els estudiants s’emmirallen indefectiblement en aquells que els han precedit a les aules. Miguel Velilla confia en les seves possibilitats i vol esprémer tots els seus esforços en fer un gran projecte final, perquè el consell que ha de decidir, li doni la oportunitat de gravar el seu propi curt. Si ho aconsegueix tindrà el material gratis i una subvenció de 3.000 euros; sinó, ho farà per sí mateix.

Escándalo Films, la productora associada a l’ESCAC, juga un paper molt important en la incorporació dels alumnes al mercat de treball. Jordi Maixenchs, la defineix com “la columna vertebral al voltant de la qual pren cos tot allò que surt de l’escola”. Afegeix que “Escándalo està configurada per a potenciar el capital humà que surt de l’escola”. Des de dins de l’escola, tal i com afirma l’estudiant Miguel Velilla, es veu a la productora com ”l’objectiu real que buscaven quan va començar l’ESCAC”. De moment només accepten guions d’antics o actuals estudiants i treballen principalment amb el capital humà que surt de l’escola.

Crítiques

Les ombres de l’ESCAC, a ulls d’alguns dels seus alumnes, passen per la qualitat del material cinematogràfic que es deixa als estudiants en els primers cursos -que va millorant a mesura que avança la carrera- i per una atenció especial a aquells que decideixen especialitzar-se en direcció i direcció de fotografia. Jordi Maixenchs es defensa d’això argumentant que l’ESCAC forma professionals en totes les posicions, perquè “els directors són els que menys oportunitats de treballar tindran”. Miguel Velilla, que s’ha especialitzat en direcció, assegura que el director i el director de fotografia són alguns dels llocs més importants en un rodatge, i que és normal que se’ls dediqui una atenció especial.

L’ESCAC ha rebut darrerament el reconeixement d’acollir el congrés mundial d’escoles de cinema, que se celebrarà el proper mes de novembre. L’esdeveniment atorgarà “reconeixement mundial a l’escola i també a la ciutat que l’acull, Terrassa”, segons Josep Maixenchs. S’esperen que acudeixin al congrés més de 250 persones de 135 centres diferents.