"Dibuixant? Però això no és cosa de frikis?" Aquesta és la resposta que més escolta l'Hèctor Molina quan li pregunten sobre la seva professió. Encara és jove, però té molt clar el seu futur: des de ben petit ha volgut ser dibuixant.

A l’Escola JOSO de Còmic i Arts Visuals es respira pessimisme. El món del còmic no té cabuda a Espanya. Mai ha existit una tradició arrelada d'aquest art al nostre país, de fet, sempre s'ha considerat una “disciplina” secundària. Tampoc té un públic massa ampli, ja que la majoria d'edicions van dirigides cap a un sector juvenil. Un sector que, justament, no acostuma a tenir massa poder adquisitiu.

Pels que es dediquen a la venda al públic les estimacions no són pas tan dolentes. El Xavi regenta l’Arkham Comic, una petita botiga perduda per les Rambles que alberga una de les millors col•leccions de llegendes del còmic a Barcelona. Segons ell, els últims cinc anys el còmic ha crescut gràcies al nou concepte de ‘novel•la gràfica’ que divulguen els mitjans de comunicació: “Ja no és només una cosa de nens, ara el còmic està guanyant adeptes entre els adults perquè també és literatura”.

Fuga de cerebros

Segons Mike Ratera, professor a l’Escola JOSO, el futur del còmic es troba a l'exterior perquè les possibilitats de fer carrera són més grans a països com França o EEUU, on el còmic és considerat una part de la cultura i mou a milers de seguidors. De fet, ell compagina la feina a l’Escola JOSO amb el seu treball en el mercat francès, on és un artista força reconegut i té èxit amb les seves obres d’autor. L’Hèctor ho té força clar: “Per desenvolupar-te com a dibuixant has de contactar amb persones de fora, perquè aquí no hi ha gaire feina”, ens relata. Però Ratera no ho veu gens fàcil. És un món amb molta competència, i per això “si vols triomfar, has de preparar-te moltíssim”.

No obstant, en el mercat podem trobar obres de producció estrangera i autoria catalana que arriben aquí traduïdes, com l’última que ens ensenya el Xavi a la seva botiga: Thor, el nou líder dels superherois, la il•lustració del qual és a càrrec del català Pasqual Ferry, antic professor de l’Hector a l’Escola JOSO. Això demostra que no és impossible donar el salt i tot l’esforç paga la pena.

Competència o convergència?

El repte de l'Hèctor no s'acaba aquí. No només s'enfronta al poc desenvolupament del sector en el nostre país, sinó que en els darrers anys creu que li ha sorgit un dur competidor: els videojocs. Però tot plegat no hauria de ser incompatible, perquè les grans produccions apareixen en tots els mitjans i suports possibles. Gran quantitat de videojocs, com per exemple X-Men o Spiderman estan inspirats en còmics d’èxit. Tanmateix, el Xavi rep cada dia a desenes de clients que pregunten si ha sortit el còmic d’aquella sèrie televisiva que li ha enganxat, o que es queixen de l’adaptació cinematogràfica d’un còmic centenari.

Internet tampoc és una amenaça pel món del còmic. ''FreakAngels'' és un web-còmic inventat i creat per Internet; va sortir gratuït primerament a la xarxa i ara és un dels més venuts en paper. “Internet i els còmics no són antitètics”, afirma el propietari de l’Arkham Comic. El secret rau en buscar la sinèrgia de les arts visuals i aprofitar els seus punts forts.

Un ofici per a valents

Sovint es resta professionalitat a l’ofici de dibuixant. La gent de seguida s’admira de les creacions d’aquests artistes, però no saben totes les hores de feina que això comporta. Ser dibuixant no és una professió fàcil. Cal molt temps de dedicació i estar practicant contínuament, fins i tot quan has aconseguit un lloc de treball important i un reconeixement públic. Com diu Mike Ratera: “Un dia pots estar a dalt de tot i al dia següent no ets ningú”.

L’Hèctor intenta dedicar entre sis i vuit hores diàries a practicar, un gran sacrifici per un noi de només 21 anys. Malgrat l’esforç que suposa, l’Hèctor i els seus companys no perden la il•lusió de, en un futur, dedicar-se a alguna cosa relacionada amb el còmic o la il•lustració. El nostre protagonista és el més ambiciós: “Vull treballar per a Marvel”, ens explica sense titubejar.

No sabem si l’Hèctor arribarà a la coneguda editorial nordamericana d’on han sortit nombrosos personatges emblemàtics del gènere de superherois de la talla del Capità Amèrica o Els 4 fantàstics. El que queda clar és que el fet que el sector no tingui una indústria consolodida no vol dir que no tinguem escola. La llista d’autors autòctons que han triomfat a l’estranger és molt llarga, i el futur del còmic a Catalunya comença per arriscar-se amb la producció pròpia i incentivar un canvi de mentalitat en la societat . Al cap i a la fi, el còmic no és una cosa de frikis.