Un cop guanyades les eleccions municipals, és moment pels alcades i alcaldesses de fer promeses i donar les gràcies. A Cerdanyola, fa molts anys que hi ha la promesa de donar recursos als joves per desenvolupar el seu art, sigui quin sigui: pintura, música, escultura, fotografía... Aquest any la promesa es repeteix. Però la situació mai millora considerablement.

A menys d'un mes d'haver guanyat les eleccions, l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, assegura en el seu discurs post-electoral -i reitera després al seu blog- que, entre d'altres coses, no pot oblidar que a Cerdanyola hi ha un gruix molt gran de joves i que mereixen una ciutat on poder “desenvolupar el seu art”. Els projectes que hi ha en marxa dins el món de l'oci i la cultura inclouen la construcció d'una biblioteca central i finalitzar la remodelació del Casal de Joves, que ha estat el lloc d'assaig de tots els grups de música cerdanyolencs durant molts anys. Res més. Res nou.

Un estudi realitzat per l’empresa Newsweek publicat al Juny inclou, dins el rànquing de les carreres pitjor pagades i menys útils en el món professional, vuit carreres relacionades amb l’art. Cada cop més, els programes polítics perden de vista la importància que l’art i la cultura suposen per la societat i els ciutadans d’un poble, ja que no suposen un benefici considerable, i la situació d'aquestes professions només pot empitjorar. Dins aquest panorama, Cerdanyola del Vallès es posiciona com una de les ciutats on l’art es viu més de tot el Vallès. I no gràcies als polítics de cada torn, sinó gràcies als seus habitants.

Les arts silencioses

L’Anna Martalón ha estat sempre una bona estudiant d’institut de Cerdanyola. Va fer el batxillerat tecnològic i actualment estudia Art i Disseny a la prestigiosa escola Massana. Es passa les setmanes dibuixant, fent projectes, explotant la creativitat i estudiant altres èpoques de la història, en les que l'art tenia un prestigi que avui en dia ha quedat oblidat. L'Anna assegura: “si algún dia puc treballar en el camp de l'art i el disseny, probablement hauré de marxar fora de Cerdanyola, i possiblement de Barcelona. A les ciutats petites hi ha lloc, tot i que marginal, pels grups de música, perquè són els que fan soroll. Les arts oblidades són les silencioses, el dibuix, la fotografia, l'escultura...”.

En la mateixa situació que Disseny es troben les carreres, per ordre de més a menys demandades: Música, Teatre, Història de l’Art, Fotografia, Literatura, Art i Belles arts. Aquest fet resulta contradictori, si tenim en compta que els mercats de la música, de les obres d’art o dels grans dissenyadors són dels que més diners mouen dins el món occidental. Ferran Domènech, tècnic de so de l’empresa C. Art Process de Cerdanyola, afirma que, un cop dins el món de la música, és un mercat més on l'art passa a ser secundari. Pel que fa la situació del municipi, declara que “ara hi ha més bucs d'assaig i més infraestructures, el problema és que sempre hi haurà gent gran que no voldrà concentracions de joves”.

Ferran Domènech, tècnic de so

La majoria de persones de la zona assegura que donar massa llibertat a la joventut per fer “coses que fan soroll” acaba provocant malentesos que poden esdevenir episodis violents. Mariana Gonzáles, veïna del carrer situat davant el casal, assegura: “Si a tu et donen un lloc per fer el que vulguis, comences cantant, ballant, tocant el guitarra, el que sigui, d’acord. Però acabes pensant que allò és casa teva i fent el que vols. L’Ajuntament pot insonoritzar les parets del Casal, però no pot insonoritzar les festes amb alcohol que s’hi celebren davant cada cap de setmana”.

Tot i així, a banda de la vessant musical, molts d'ells creuen que seria positiu que es fessin exposicions d'art, dibuix o escultura al carrer. “De la mateixa forma que tenim unes exposicions de bonsais a les que no hi va ningú, que els alumnes de les escoles de belles arts puguin treure a les places o on sigui les seves obres i fins i tot que es puguin comprar. Això si no ho organitza l’Ajuntament o almenys no ho promociona, no ho farà ningú.”

La necessitat d'expressar

Jesús Castillo, participant del concurs musical europeu Surface Festival i habitant de Cerdanyola, assegura que Cerdanyola és, de les ciutats on ha viscut, el lloc amb més moviment musical. “Els polítics no se n'adonen que el fet de que hi hagi grups de música i moviment juvenil aporta molta vida a un poble, perquè si ells estàn agust i no se senten rebutjats, s'arriben a fer coses molt maques, com el festival benèfic que vam fer a Cerdanyola, Despulla't per Camiri. El problema ve quan els intentem obviar, la música i les altres arts no són una cosa que la persona es guardi dins, és necessari compartir-ho, d'aquí ve el problema dels grafittis de Cerdanyola: com més els prohibeixis, més en tindràs”.

De la mateixa opinió és l'Izan González, músic de Cerdanyola i militant de les Joventuts d'Esquerra Repúblicana de Catalunya (partit de la oposició). L'Izan creu que sempre s'ha ignorat la cultura a la seva ciutat i que s'ha invertit molt pressupost en projectes inútils: "Cerdanyola no té recursos musicals però en canvi si que en té per edificar un pont, just davant del Casal de Joves, que es totalment innecessari. Tot idees d'Antoni Morral, és clar. Referent a Carme Carmona, sincerament no la puc culpar. No sóc del seu partit polític però quan et deixen la feina mal feta costa molt tornar a fer-la bé i ella de moment sembla que s'hi està esforçant". L'Izan tampoc està satisfet amb la forma de gestionar les festes majors: "Fins i tot els meus avis sempre han dit que les festes d’aquí han sigut nefastes. Bé, jo ho he pogut constatar".

A banda de les escoles de pintura i dibuix i les tres galeries d'art que hi ha al municipi, un dels locals que més ha potenciat l'art a Cerdanyola és el bar Te Art, un dels més coneguts i freqüentats. Setmanalment acull a un grup del territori i li permet tocar amb públic i guanyar uns beneficis, el que ja de per sí suposa una gran oportunitat. Però el que resulta novedós és que, des de fa uns anys, va començar a decorar el local amb quadres de diferents artistes cerdanyolencs que no tenen fons econòmic per promocionar-se. Allà, la gent que surt a prendre una copa, està constantment veient uns quadres, dibuixos o fotografies, el nom de qui els ha fet, i el preu, per si està interessat en comprar-los. L'amo del bar explica que “és una forma de redecorar el bar i donar-li un estil diferent cada dues setmanes i a l'hora estàs oferint una oportunitat a una persona que dedica el seu temps i diners a expressar la seva forma de veure el món”.

El paper del govern

L'Ajuntament de Cerdanyola aporta el seu grà de sorra anual amb la festa major, per la que organitza concerts amb grups com La Troba Kung Fu, La Pegatina, No way out i Obrint Pas. També ajuda a organitzar el reconegut internacionalment Festival del Blues.

L'actual legislatura municipal s'inicia en un entorn de crisi econòmica, crisi social, indignats a les places i pancartes a tot arreu. Ara, més que mai, qualsevol política social que s'emprengui és susceptible de ser criticada i rebutjada per uns ciutadans que mostren una actitut molt més exigent cap a la classe política. Carme Carmona afirma que ella i el seu equip socialista són capaços de tirar la ciutat endavant i fer que els joves se sentin acceptats i com a casa. Però no oblidem que l'anterior alcalde, Antoni Morral, va emetre un discurs semblant que res va tenir a veure amb el resultat.